defensa de l'autogovern a Catalunya

Aquest matí el President de la Generalitat Honorable Artur Mas, com ell diu, el 129é President de la Generalitat que existeix des de 1359, ha signat el Decret de convocatòria d'una consulta no refrendària per escoltar el poble català, d'acord amb la recent llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya. Comença doncs un llarg procés per definir la situació de Catalunya en el concert de les nacions malgrat que l'Estat espanyol no reconeix Catalunya com una nació. El president s'ha referit a la defensa de l'autogovern de Catalunya i ha parlat de germanor contradient els que diuen que Catalunya aixecarà un mur al límit geogràfic amb Aragó. No ha parlat per res de fronteres amb Espanya, sinó de cooperació.Però en aquest procés tindran gran importància les esquerres que veiem dividides a l'hora d'impulsar la consulta. No hem vist a l'acte institucional representants d'ICV i tampoc del PSC. No hem vist avui el suport públic de Guanyem, ni de Podemos. I arribat aquest moment cal recordar a les esquerres que tenen l'obigació de vertebrar l'espai majoritari que el futur ens demana en lloc de seguir esmicolant-se. Com deia Tarradellas l'any 1934, les esquerres han de ser inflexibles en el compliment dels programes dels seus partits, i per governar no han de fer una política de convivència. Ara afegiria de tolerància a les corrupcions i corrupteles de la dreta. Contra la demagògia cal fer política amb majúscules. Ens convé avui no oblidar, com deia el President Josep Tarradellas aquell 1934 que Espanya les lluites polítiques com les que sufrim ara els catalans porten una passió desenfrenada amb el desig d'esclafar l'adversari. No tenen a Madrid un clar pensament de govern. És el poder pel poder, imposar en definitiva la seva política el que guanyi per la raó o per la força. Contra Catalunya acaben coincidint les principals forces parlamentàries espanyoles. Cada vegada es veu més la necessitat de presentar a Catalunya les esquerres unides com deia el President Tarradellas davant la convocatòria d'eleccions el febrer de 1936. Només l'esquerra unida i forta pot assegurar en el futur l'autogovern de Catalunya com a poble lliure. Cal que no oblidem el passat, com ens han tractat tots plegats a Espanya i que siguem conscients de que la dreta farà tot el que estigui al seu abast per impedir l'autogovern català. Diàleg i comprensió tot el que vulguin, però la submissió s'ha acabat. Més exigència de democràcia i de reconeixement i respecte a la nació catalana és el que hem de defensar en una primera fase. La independència de Catalunya no és per demà passat.