quan república vol dir independència

Independència en diem ara república catalana, doncs sobirania ara i no parlar tant d'identitat és el que requereix el moment que vivim. Per la nova república no importa tant d'on venim ni el que parlem, sinó la unitat del conjunt de les esquerres per la ruptura. S'ha de tenir el poble com element central de referència en tot el procés, és el que deien aquest matí els representants de diferent entitats de lluita obrera i mobilització social que presentaven aquest matí el manifest de les esquerres pel SISI a Barcelona. Al mateix temps, al Congreso de los Diputados, a Madrid, el President Rajoy deia que Europa no sentia cap entusiasme pels processos independentistes, doncs Euiropa s'havia fet per unir Estats, no per disgregar-los. També deia el President Rajoy que la secessió de Catalunya seria un torpede en plena linea de flotació de l'esperit europeu. I algú més del seu voltant deia que la Constitució no permet un referèndum d'aquest tipus, que l'ordinament jurídic espanyol no permet l'autodeterminació d'un territori o comunitat autònoma. El president segurament no s'ha llegit gairebé l'història de Catalunya, des de que apareix la Catalunya comtal indeopendent de Castella i Aragó, es cohesiona la societat catalana i la identitat del poble català en el segle XII, Catalunya promou la seva projecció exterior i no troba encaix dins la monarquia dels anomenats reis catòlics de Castella i Aragó malgrat el sistema polític pactiste català, l'acolliment dels occitans fugits de la creuada francesa contra els protestants, els càtars i els templaris, i les tensions i conflictes posteriors que van dur finalment a la coneguda com guerra de successió del segle XVIII i la abolició dels drets i llibertats catalanes que no fou més que una guerra sagnant entre les potències europees del moment en territori català que va patir cruelment les conseqüències de l'invasió de les tropes borbòniques. Ara el clam majorityari del pobloe català pel dret a decidir no és reconegut pel govern espanyol com raó suficient per resèctar l'exercici d'aquest dret democràtic i universal a l'autodeterminaciuó que reconeixen les Nacions Unides des de 1966. D'abolir Constitucions i llibertats, suprimint les institucions catalanes, han passat a negar el fet nacional català i decidir impedir atorgar la paraula a la ciutadania com molt bé diuen els redactors del manifest compromís de Gramenet també enviat avui a la premsa, exigint al Govern i al Parlament de Catralunya que organitzin i facin la consulta oficial soibre la independència d'acord amb el mandat democràtic emanat de la voluntat manifesta del poble català. És evident que haurien de parlar ara ja de la república catalana com a nova expressió que substitueix la paraula independència. I és que a Espanya, independència vol dir república, i reclamar la república no és cap delicte si tenim en compte que un alçament militar el juliol de 1936 va trencar amb la legalitat republicana imposant una dictadura militar des de 1939, aliada amb els nazis i feixistes de Mussolini, acabada la guerra civil 1936/39 amb un milió de morts calculat, perseguint durament republicans i gent d'esquerres, a més de maçons i intel·lectuals desafectes, prohibint la llengua i la cultura catalanes i deformant la v eritat històrica fins a la mort del dictador el 1975. L'actual Espanya no ha evolucionat com esperavem ni ha sapigut donar l'encaix esperat a Catalunya i el País Basc amb els pactes per la transició cap una democràcia europea respectuosa amb els pobles sense Estat que la composen. Ara república vol dir també democràcia i legalitat pròpies que és el que vol Catalunya, que no és cap torpede contra l'esperit europeu ni la unió de pobles amb o sense Estat que significa Europa, la Europa dels De Gasperi, Schumann, Adenauer i tants altres que van entendre que Europa s'havia de construir amb els sòlids principis dels drets humans i de la democràcia participativa i representativa, garantint els drets de les minories i la diversitat dels pobles. Hora és ja que Espanya ho entengui i accepti.