clandestinitat i frau en el cas Pujol

El frau sempre té quelcom de clandestí, es porta d'amagat. Defraudar vol dir engany, amagar la veritat. Si el frau és econòmic, una persona pública necessita ajudants i testaferros. No pot fer-lo tot sol. Cal una investigació del frau confessat. Però per la via adequada que ès la judicial. En cap cas s'ha d'aprofitar el fet per fer-ne discurs polític ni voler tapar altres fraus com els del president Matas de Balears, o el cas Gurtel, o el mateix de la tresoreria del Partit Popular, o el dels ERE andalusos on es troba implicat el partit socialista, amb titulars més grossos en els diaris i informatius més llargs en els telenotícies. El casw Pujol no ha de ser utilitzat per un fals fer net, doncs la clandestinitat del frau seguirà amb nous casos. UJn cas com aquest no farà net. Ans al contrari hi haurà més previsió, més complicitats i més clandestinitat en els fraus del futur. Voler-ne fer un cas polìtic també és un error. Menys encara la classe polítiica quedarà neta, doncs el que veiem és moltes cadires enganxades al cul de vells càrrecs que hi volen tornar. Fer net vol dir canvis, també de persones. Ara que s'ha fet públic que el cas Pujol se sabia a altes instàncies des de 2002, cal preguntar-se per què han trigat tant, per què han deixat prescriure fets presumptament delictius i deutes, per què ho han tret ara que el vell polític català predica la independència com a solució. Què es pensen que consegueixen amb això, embolicant i fent mesclum confusionària. Si hi ha frau, treballin i destapin. Cal provar, no emboliquin el que no han d'embolicar. Deixin el frau com el que és, un frau. No vulguin servir-se del cas Pujol per desacreditar tota una societat que treballa i lluita honestament per tirar endavant, paga els seus impostos puntualment i defensa l'estalvi. Ni l'ex president Pujol és Catalunya, ni mai ho ha sigut, ni el ciutadà Jordi Pujol és el retrat d'una classe social. Cal fixar-se en altres coses i no perdre el temps amb debats i compareixences parlamentàries que no aclariran res de qui té dret a servir-se de garanties legals per no declarar ni explicar la veritat del que ha fet, ni desvetllar de qui s'ha servit ni qui l'ha servit. Tampoc servirà de res el ressentiment dels que se sentin ofesos per no haver pogut amb ell abans. Vivim en la història real. No podem despreciar el seny i la mesura de les accions racionals. L'únic record cert que ens deixa ara és el del president que va fer frau clandestí mentre governava.