règim tributari, ètica i corrupció

Ara que es discuteix si l'ex-president Pujol és un defraudador tributari o un corrupte, penso que cal analitzar els règims tributaris, la sobirania de l'Estat per imposar un regim o un altra per poder parlar adequadament del que és corrupció. Desapareix l'equilibri en matèria tributària quan els impostos ultrapassen la capacitat contributiva del país. El sistema fiscal que toca les iniciatives, paralitza produccions, desvia activitats, produeix perturbacions. Algunes formes de tributació també es poden considerar fonts de corrupció si és que elles mateixes no ho són. Descobrirem corrupció quan la despesa pública no es troba justrificada amb la imposició, quan es produeixen veritables confiscacions dels diners dels ciutadans i de l'estalvi. La resistència a donar compliment als deures tributaris, no pagar impostos, alardejar de l'habilitat per no declarar. La gent que prescindeix de la sensació d'injustícia, del possible delicte fiscal davant del que tracten d'assegurar-se la impunitat. La consciència pública té com enemiga l'Estat, les oficines tributàries que pensen de bell antuvi que el contribuent és un defraudador nat que l'enganyarà tot el que pugui. Hi trobem també un problema d'educació fiscal absolutament necessari pels que mostren més indicis de riquesa per evitar l'agressivitat dita expoliadora de l'agència tributària a l'hora de revisar declaracions de renda. El poble ha sigut educat en la mentida i la falsetat de les promeses. El poble ha vist que es produia el saqueig del diner públic amb comissions i càrrecs, i també ha vist que la immunitat de que fruien molts permetia la prescripció administrativa i judicial dels fraus. No s'ha de comdemnar l'impost progressiu si reconeixem la consciència social i la necessitat de justícia per què no vagi l'impost contra l'estalvi amb l'excusa de la redistribució de rendes, ni contra el capital emprenedor que ja tributa pels beneficis.