guarir l'Estat malalt

Algú em va dir fa mesos que els demòcrates són una raça que es va extingir ja fa molt de temps i ja no es troben demòcrates. Jo no em vaig voler creure aquesta afirmació tant convençuda perquè penso que no ens han de preocupar els dèficits dels partits convencionals fins el punt que sense ells no poguem tirar endavant cap projecte de construcció política. El meu interlocutor creia que la política clàssica o també dita la vella política que hem viscut durant la transició i el règim nascut amb ella anava contra la democràcia i allunyava els demòcrates. A Catalunya hi ha qui pensa i repensa la conveniència d'unes eleccions ara que ens volen aplicar una legalitat que acabarà per canviar. Uns pocs, els que sempre volen manar només miren el poder que donen els vots i no donen importància als moviments socials i les plataformes alternatives. No els escolten i mouen l'aparell de l'estat en direcció contrària a la societat que requereix canvis i serveis complexes, més atenció de l'Estat per lluitar contra la crisi, protegir els treballadors i els petits emprenedors. Estem, creant una societat dependent que tant solos reb directives mentre l'evasió fiscal, l'economia submergida i el blanqueig no paren. Cal jubilar la transició d'una vegada i tots els defectes heredats. Ens convé implantar una democràcia sense trip i jocs capaç de vèncer les oligarquies i socialitzar la riquesa necessària, acabar amb els monopolis de fet, l'especulació com a font de riquesa i els abusos. Hem de plantejar-nos d'una vegada quin sistema democràtic volem, doncs no serveix l'Estat àrbitre no equitatiu ni l'Estat inexistent, ni l'Estat dirigit per les forces econòmiques. Ens cal una polìtica responsable, la optimització dels recursos i serveis públics, fugir de la frivolitat i de les sentències sense debat ni contradicció. Hem d'estar amb l'heretgia de voler ser lliures i de construir una societat que valgui la pena per a tots. Ens cal tornar el centre de la política a la ciutadania. Els partits tent sols tindran valor si interpreten a la ciutadania i abandonen l'immobilisme actual. La democràcia no és una almoina ni una farsa que pugui convertir la ciutadania en vot esclau i abandonar els no convençuts. La democràcia tampoc consisteix en llençar els discrepants i crítics a les clavegueres i vorals de les carreteres amb falses afirmacions d'unitat. I sobretot no barrejar política i religió com a fòrmula per estalviar la destrucció social i les lluites més estèrils de la història. Els partits no poden ser sectes ni actuar entre ells com ètnies enfrontades. La societat és poliètnica, amb una civilització urbana creixent dotada d'una cultura cosmopolita que permet el neixement de noves identitats en una societat sense limitacions territorials. La democràcia doncs no és un fenòmen en extinció.