cap a la ruptura amb l'estupidesa

Som en moments històrics per afermar el dret a decidir a Catalunya que ens nega el Govern espanyol. És prou evident que no és parla de democràcia econòmica, ni d'interculturalitat, ni d'ecologis solidària ni de canvi social com hauria dit en Alfonso Carlos Comin que va morir el 1980. Ens trobem en moments hàbils per adequar nacionalisme i modernitat, refer la democràcia per millorar-la davant el silenci i l'abstenció de molts, davant el record del 15 M que ha generat nous moviments sociopolítics com procés constituent, Guanyem Barcelona i Podemos, a més de donar força a les CUPS. Fou i és la lluita dels que pateixen les conseqüències de la crisi contra la societat desvinculada que ni dona almoina als pobres que són molts, a partir d'ara molts més assalariats amb la anunciada baixa salarial. Fan de la feina uin nou esclavatge. La societat viu en la frivolitat mentre els pobres i els joves i també els no tant joves que practiquen com deia la ministra de treball " la mobilitat exterior" afronten la misèria i la decepció. No donen informació dels suïcidis de joves i vells, ni dels que tornen un cop fracassada la fugida cap altres països a la cerca d'un futur individual. Són aquests els que veuen primer la importància de desvincular-se del poder contrari als interessos de la pàtria catalana que ens tenalla. Ens recorden que hi ha una Constitució que segons ells declara il·legal tota consulta refrendària no convocada pel Govern espanyol, no reconeixen la Generalitat històrica i la donen com les lleis restrictives de la política Catalana com filla de la Constitució. S'aixequen dits en actes histèrics per recordar-nos que han decidit que la consulta aprovada pel Parlament català va contra la llei, que no la podem dur a terme. Però no van ara directament contra el poble, llencen primer els dards contra el President de Catalunya l'Honorable Artur Mas. També podem observar que ja no es parla de desobediència civil amb aquestes dues paraules. La no acceptació per part d'un nombrós grup de diputats catalans i del poble del criteri dels unionistes espanyols que volen fer impossible el somni català de desvincular-se de l'Estat espanyol per la via democràtica, no cualla amb el total respecte a la llei aprovada per majoria absoluta dels vots dels diputats del Parlament de Catalunya, o sigui per la via legal. Amb prohibicions, intimidacions, gestió negativa, expedients sancionadors i el que vulguin no faran canviar els catalans d'opinió ni de sentiments. No s'adonen que lluiten contra sentiments fortament arrelats. L'amor per Catalunya no el venceran mai per la força, doncs és indestructible com l'esperit i l'amor, la fidelitat i la fermesa en les creences. L'estupidesa és no voler veure que lluiten contra quelcom perenne. La història els condemna.