paraules, falsos silencis i fe en la democràcia

Deia Descartes que molta gent es fixa més en les paraules que en les coses. La paraula top d'ahir fou "independència". Però a Madrid sembla que no ho hagin vist ni escoltat. Ara comencen les crítiques de la gent que no veu que això del silenci sigui possible. Tampoc és una resposta que surti ara el Fiscal general de l'Estat dient aque ja tenen estudiat com se serviran del Codi Penal i els delictes que poden denunciar com a eina contra els responsables de qualsevol consulta que segueixen dient és o serà il·legal. Govern i Fiscalia de l'estat ja disposa dels jutges. Treballen en silenci perquè saven que les democràcies europees no poden aplaudir els actes de força ni d'intimidació en cap territori de la Unió. Sense manifestar ni donar opinió política ja es creuen amb el dret a posar a la seva disposició per atacar la política catalana de manera frontal el poder judicial suposat independent en qualsevol democràcia. Ha sigut un bon començament i preludi que una jutgessa hagi arxivat abans de l'11 de setembre la querella de Manos Limpias contra la Sra. Forcadell. Ara diran que una manifestació no té cap valor per molta gent que s'hi hagi sumat, que el que compte es qui va guanyar les eleccions a Espanya a finals del 2011 i qui disposa d'una majoria absoluta de diputats i diputades. Aquesta manera de fer no presuposa diàleg de llengues ni de cultures com podem comprovar fàcilment. No tenen la voluntat a Madrid d'establir a Espanya una societat armoniosa, justa i pròspera. Necessiten els catalans per què suposem el 19% del PIB mentre ells disposen del repartiment subvencions i reduccions fiscals per guanyar vots en territoris on el futur és esdevenir funcionari. Fins ara fan política de paraules i quan passen a les coses de la política per seguir baixant els salaris dels treballadors i convertir la feina en contractes temporals de curta durada, la qual cosa confonen en política de bon sentit i orientació europea que és ara l'excusa per ofegar les reclamacions dels treballadors. No els importa que naufragui la seva civilització classista i conservadora que ens volen imposar, per què consideren el futur imprevisible i tota la seva preocupació és seguir en el poder i impedir qualsevol proposta de transformació, que tot allò que sigui festiu o lleure ens ompli el pensament i sigui la nostra presó per quedar-nos en el avui, per què no seguim pensant en el demà, perquè no recordem els Salvador Allende que veia la pàtria en la justícia social i la igualtat, ni el President LLuis Companys que creia en els ideals republicans. Per què no troben altres raonaments que la veu de l'intimidació, aplicaran la veu de la farsa i la llicència, el poder de les influències per arribar a la gent, com en temps del franquisme del que en són hereus. Segueixen tenint el cap als peus i el cor apagat. Els partits per ells només serveixen per conspirar i els únics que tenen dret a conspirar són els que governen l'Estat. Les evidències de la realitat es converteixen ara en insuperables davant la manca de diàleg i els prejudicis, la falsa idea de pàtria que uns confonen amb la Constitució i altres amb l'Estat per oposar-se a tot el que demanen els pobles civilitzats, democràtics i pacífics com Catalunya. Els silencis arriben a crear distàncies insalvables, però no ho volen veure. Fa uns quans anys que no veuen res ni escolten tots els qui han governat l'Estat, ni els socialistes ni els conservadors. Només pensen en contraposar la paraula "venceremos" a la paraula "independència" que ahir cridava el poble català. Es justifiquen, diguin el que diguin, provocant des de l'Estat contraposar la pàtria española a la pàtria catalana amb definicions polèmiques i cerimònies, sense pensar que la pàtria no és una qüestió de definicions sinó de fets reals, en lloc de conèixer cadascú qui és i com trobar-se a si mateix amb el que li és natural, sense retòriques, amb un sentiment permanent, indestructible, imprescriptible i no té res a veure amb les formes de govern. Patriotes contra el Rei, per exemple? Falsos patriotes són també aquells que el diccionari assenyala com a "patrioteros", aprofitats que fan de l'engany, la tirania i l'abús la seva pàtria. És incomprensible i inacceptable que hagi espanyols que es proposin destruir la cultura i la llengua catalanes que volen substituir per les espanyoles de la gran Castella i Andalusia. És inadmissible que trobem espanyols que posin tots els entrebancs possibles al desenvolupament industrial i el comerç internacional de les empreses catalanes, que vulguin fer boicot als productes catalans, que hagin obligat a traslladar a Madrid el domicili social de moltes empreses per allò de l'Espanya radial, la que no vol el corredor mediterrani que va aprovar la Unió Europea per què no passa per Madrid. Els catalans, en canvi, tenim fe en la iniciativa privada, en la democràcia i l'exercici de les llibertats, el respecte a les minories i la justícia social.