singularitats i caricatures

Els nous candidats a regidors i batlles es trobaran amb els vells problemes del municipalisme que no s'han resolt durant aquests anys de legislació que els feia dependents de les diputacions provincials, els consells comarcals i l'area metropolitana en el cas d'una bona part de la població colindant a Barcelona. L'urbanisme seguirà sent un cavall de batalla de totes les candidatures amb solars per treballar i ordenar o requalificar. El primer gran problema que defineix una gestió és la de implantar la democràcia radical, de la comunicació, l'accés, la transparència i la participació en la governança dels ajuntaments. També hauran de treballar els ajuntaments per donar vida real a les hisendes municipals adaptant-les a les realitats socials de cada municipi. Hauran de decidir a més si es posen al costat de la identitat nacional i al mateix temps posen em marxa polítiques socials d'igualtat. No serà bona política confrontar afirmació nacional i igualtat social o posar-la abans de la identitat. L'excusa de parlar de serveis i ajuts socials prioritaris no és l'eina per obstruir el procés cap a la creació de la República Catalana. No fem de la política una caricatura de partits i llistes que no pensen complir els seus programes, uns programes que no són més que postulats de corta i pega no contrastats amb la realitat de la tresoreria dels ajuntaments que es volen renovar amb llistes fetes per candidats trànsfugues en molts casos. També veurem experiències en diferent municipis que ens diran quina ha de ser la política del futur, Girona amb llista unitària de diferents opcions, poblacions amb llistes fetes íntegrament per partits que es confronten entre ells, o una coalició d'ampli ventall qu'exclou la dreta catalana. I ens trobarem a més amb diputats que perdran possiblement la seva alcaldia o regiduria perquè l'electorat ha canviat d'opinió, com també ens trobarem amb una abstenció considerable fruit de la manca de credibilitat dels polítics actuals que van de cap de llista. Dels que van de farciment poc els coneixen més enllà dels seus cercles habituals. És una política de desconeguts la que tenim, i quan desconeixes et costa triar, desconeixent el gran públic el que proposen i ofereixen els candidats, la qual cosa justifica abstenció electoral alta de més del 40% viscudes en el passat. No hauran canviat en el moment electoral la llei que obligui a fer llistes obertes i que tots els candidats vagin porta per porta a demanar el vot i donar explicacions del que han fet i el que pensen fer. És evident que en les actuals circumstàncies moltes llistes seran caricatures de la política i que es vendran com qui col·loca productes de la neteja o fruita fresca i llustrosa amagant si el producte és transgènic, carregat de pesticides o porta mesos en frigorífics.

repensar la legitimitat del dret a ser

Ens cal una democràcia més radical. No n'hi ha prou amb la democràcia de les eleccions periòdiques per decidir qui governa. La divisió actual genera sensació d'ingovernabilitat o és la impressió que es vol donar. Però no es governa amb una gestió pública participativa i transparència, facilitar al ciutadà fiscalitzar les actuacions de l'ajuntament, en lloc d'obligar-lo a anar de taulell en taulell per intentar saber, comptar amb un defensor del ciutadà actiu i eficaç. La política és també un contracte amb la societat civil. El polític ha de compartir el seu compromís amb la societat. A un ajuntament democràtic li cal avui donar impuls al comerç, tornar la vida als barris refugi, fer desaparèixer per la inclusió els barris guetto, trobar fòrmules per lluitar contra els desnonaments salvatges de les hipoteques impagades. Cal fer ara la societat de la igualtat d'oportunitats i de les llibertats l'autèntica democràcia, qualcom que pot quedar malmès amb les modificacions al Codi Penal i llei mordassa restrictiva amb les llibertats de manifestació i expressió de la protesta ciutadana aprovades ahir al Congresso de los Diputados. Cal una democràcia decidida per noves formes de fer política, el canvi de la llei electoral per una llei que obligui a l'elecció personal i directe dels candidats en llistes obertes. Caldrà mantenir i aprofundir els tradicionals principis de solidaritat, igualtat i justícia social. Catalunya s'haurà de repensar aviat on vol ser i com ho vol fer. A Catalunya li cal recuperar els drets a ser com a nació viva, treballar per la millora col·lectiva dels catalans. La comunitat catalana es defineix per la identitat pròpia i la democràcia que dona suport a l'esperit comunitari. Avui la comunitat catalana exigeix el retorn de la seva legitimitat malmesa pel dret espanyol, per una governança de l'Estat espanyol entestada en portar els catalans a la passivitat, l'arraconament i la indiferència com de fet ha succeït amb els morts catalans de l'accident de Germanwings que ni tant sols tindran un recordatori escrit en llengua catalana, la seva pròpia com no sigui a iniciativa dels catalans. La legitimitat del dret a ser la trobarem en la radicalitat democràtica dins d'un model defensor de l'identitat nacional. Cal als diputats que porten anys i anys posseïnt escó afanyar-se a fer les lleis necessàries per conduir el procés i no esperar a la reelecció quan el país vol renovació.

carnaval abans de temps

Vull entendre la polìtica actual com un carnaval abans de temps. Torna l'antiindependentisme dins i fora de Catalunya com a crit d'unificació de pobles i territoris. Ara tots voldran dir/se catalans, la cara amable del no unionista al sobiranisme catal[a. Vindran a predicxar les excel.lencies d-Espanya com a naci'o m'es antiga d-Europa. Però a l'altra costat, els que es reclamen d'esquerres sobiranistes no volen participar ara del full de ruta que proposa el President de la Generalitat per què el consideren de dretes i les esquerres o que es diuen d'esquerres no volen pactar amb les drets ni per fer país. Neixen nous moviments d'esquerres i llegim a un diari digital unes primeres declaracions d'un jove polític aspirant a lider que parla d'un referèndum necessari sense aclarir quan i sense recordar que a Espanya ni PP, ni PSOE, ni el Tribunal Constitucional ens volen deixar fer un referèndum. A més l'ex Jutge Garzon no ha tingut altra idea que dir que això de Catalunya ho han de decidir tots els espanyols i ens nega per tant la sobirania que ens correspon com a poble i aquesta situació no permet altra cosa que unes eleccions constituents. Tot sembla ara per ara un vall de disfresses i el joc de les cadires entre els partits que aspiren arribar al 27 S. La capacitat d'autodenominar-se dirigent d'alguna cosa és molt pròpia de l'ingeni i de l'habilitat de posar-se al davant de les cues, de frustrar aspiracions amb actes antidemocràtics, el vell tic de les corrupteles polítiques vingudes del franquisme que es volen imposar a la honestedat que ha de presidir la nova política . No podem parlar avui a les esquerres de transfuguisme. I tampoc a les correccions de canvis de partit a la dreta abans de fer les llistes. Són moments de canvi i la noció de transfuguisme dels diccionaris no s'adaptaria a la realitat de l'acció política d'avui. Als partits d'esquerres hi hauran primàries i als partits ded dretes segurament decidirà la direcció qui va a les llistes. En tot cas els demòcrates es procunciaran contra tota manipulació. A Catalunya si fem bé les coses pot ser que puguem fer eleccions amb llistes obertes per primera vegada, que la gent pugui votar qui creu que farà millor les coses amb independència dels demés noms que trobi a cada llista. Les llistes obertes tenen la ventatge que personalitzen el vot i donen més garantia a l'elector. El que compta és la persona, no l'organització. Les llistes obertes acabarien amb el carnaval de les llistes tancades i les vies trapella per escalar i saltar-se les quarentenes i aprenentatges necessaris en tota organització política. Al menys avui n'hem vist una que ha començat la seva vida aprovant un Codi ètic com a primer document. Convé que la política catalana no es converteixi en un carnaval autèntic de declaracions i contra declaracions. El poble treballador no es mereix que el taladrin ni que el vulguin manipular..

política i societat desorientades

Fa dies que volia llegir o escoltar algú que digués que la societat es troba desorientada. Finalment ha sigut en Miquel Roca qui en la seva opinió que publica avui La Vanguardia ha dit que una societat desorientada no pot sortir de la crisi. La improvitsació no és la bona solució i sembla que malgrat els argumentaris preparats a totes les organitzacions molt pocs parlen de canviar i donar participació activa a la ciutadania per canviar de veritat. No n'hi ha prou en dir que són partidaris de llistes obertes, s'ha de dir de quina manera arribaran els candidats a les llistes sense necessitat de sortejar els dèficits democràtics d'alguns partits  tant de dreta com d'esquerra, ni les recomanacions de parents, amics i coneguts. L'ara convé pot arribar de nou als partits com de fet no ha marxat mai dels quadres decisoris. És hora  de fer els canvis kegals necesssaris per una nova democràcia oberta a tothom i de dir la veritat sense por, explicar  obertament a tots i a tites quina és la situació real, fugir del silenci, marcar camins obrir esperances certes i possibles.Comparteixo amb en Roca el criteri de que mobilitzar el carrer no dona la raó, com tampoc és  raonable donar la raó absoluta se la vulgui atribir qui més crida amb qualsevol proposta. Calen canvis socials i més llibertat.La resistència dels partits als canvis  fa trontollar el sistema, mantenint una superestructura administrativa como a poder absolut de l'Estat. El problerma és polític i la societat ha de prendre el seu lloc en el debat.La democràcia exigeix participar activament a la societat en la discussipo i presa de decisions,  decidir  democràticament, en llibertat el que es manté i el que es canvia, governs inclosos, quan els governs majoritaris ahir es neguen a adaptar les lleis a les noves circumstàncies quan ja saben  via enquestes que en cas d'eleccions demà serien els perdedors.  Humiltat no és ingenuïtat. Reconèixer que les posicions enrocades no condueixen a millorar les coses és el primer que es demana a les autoritats actuals que contraposen Constitució i legalitat a reformes, convertint la legalitat en una tirania. Després la societat vol comprensió, respecte, tolerància, diàleg, debat, transparència, informació veraç, llibertat, democràcia sense adjectius i canvi social, evitar la implosió de l'Estat.

Renovar la democràcia en els partits

La actual situació política, l'incompliment de les promeses fetes al 1982 per la Unió de Centre Democràtic de fer una nova llei electoral i una nova llei de partits per a modernitzar la democràcia, el manteniment de partits amb lluites intestines pel poder de l'organització, com si fossin societats secretes; l'immobilisme conservador que s'ha introduït en els partits, la creació d'aparells que controlen la marxa d'aquestes associacions polítiques, l’escassa militància de les organitzacions, excepte les que guanyen les eleccions, són fets demostratius de la necessària renovació de la vida política que s'haurà d'imposar per llei. Necessitem obligar als partits a presentar llistes obertes, que els candidats a regidor i a alcalde siguin elegits per sufragi universal i directe a cada districte de residència on es presentin, necessitem senyalar les incompatibilitats dels elegits per a evitar abusos i corrupció. La llei haurà d'exigir transparència, vida democràtica, informació i acabar amb els secretismes dels partits. Els partits polítics no són societats secretes. La Llei de Partits haurà de respectar la llibertat d'expressió i no convertir-se en un instrument de destrucció política per a emprar contra els que tenen creences i idees contràries, per a limitar la democràcia i el dret d'accés als càrrecs elegibles per sufragi universal. Bildu i Amaiur han estat clars exemples d'una persecució política contrària a la reconciliació entre antics adversaris i als valors democràtics que presidiren la creació del Consell d'Europa.