repensar la legitimitat del dret a ser

Ens cal una democràcia més radical. No n'hi ha prou amb la democràcia de les eleccions periòdiques per decidir qui governa. La divisió actual genera sensació d'ingovernabilitat o és la impressió que es vol donar. Però no es governa amb una gestió pública participativa i transparència, facilitar al ciutadà fiscalitzar les actuacions de l'ajuntament, en lloc d'obligar-lo a anar de taulell en taulell per intentar saber, comptar amb un defensor del ciutadà actiu i eficaç. La política és també un contracte amb la societat civil. El polític ha de compartir el seu compromís amb la societat. A un ajuntament democràtic li cal avui donar impuls al comerç, tornar la vida als barris refugi, fer desaparèixer per la inclusió els barris guetto, trobar fòrmules per lluitar contra els desnonaments salvatges de les hipoteques impagades. Cal fer ara la societat de la igualtat d'oportunitats i de les llibertats l'autèntica democràcia, qualcom que pot quedar malmès amb les modificacions al Codi Penal i llei mordassa restrictiva amb les llibertats de manifestació i expressió de la protesta ciutadana aprovades ahir al Congresso de los Diputados. Cal una democràcia decidida per noves formes de fer política, el canvi de la llei electoral per una llei que obligui a l'elecció personal i directe dels candidats en llistes obertes. Caldrà mantenir i aprofundir els tradicionals principis de solidaritat, igualtat i justícia social. Catalunya s'haurà de repensar aviat on vol ser i com ho vol fer. A Catalunya li cal recuperar els drets a ser com a nació viva, treballar per la millora col·lectiva dels catalans. La comunitat catalana es defineix per la identitat pròpia i la democràcia que dona suport a l'esperit comunitari. Avui la comunitat catalana exigeix el retorn de la seva legitimitat malmesa pel dret espanyol, per una governança de l'Estat espanyol entestada en portar els catalans a la passivitat, l'arraconament i la indiferència com de fet ha succeït amb els morts catalans de l'accident de Germanwings que ni tant sols tindran un recordatori escrit en llengua catalana, la seva pròpia com no sigui a iniciativa dels catalans. La legitimitat del dret a ser la trobarem en la radicalitat democràtica dins d'un model defensor de l'identitat nacional. Cal als diputats que porten anys i anys posseïnt escó afanyar-se a fer les lleis necessàries per conduir el procés i no esperar a la reelecció quan el país vol renovació.