ordre i desordre a la política actual

L'any 1992 deia Isidre Molas en el seu llibre "El socialisme de la llibertat" que l'objectiu de les esquerres per als propers vint anys és la unificació social i cultural, i per tant lingüística, de Catalunya com un sol poble. Vint anys després hem de concloure vist l'estat actual de la societat que no s'ha complert aquest objectiu, a més de trobar-se dividides les esquerres de Catalunya entre sobiranistes i no sobiranistes. Encara hi ha gent en ple 2015 que no vol entendre ni sentir parlar de la independència de Catalunya. L'objectiu del catalanisme d'avui continua sent el de l'afirmació de Catalunya com a nació per què no hem assolit la majoria suficient. El catalanisme polític continua treballant amb noves iniciatives, admetent que la realitat és diversa i que la unitat dels catalans com un sol poble encara no s'ha assolit. Cal reconèixer que el volum de catalanistes, tot i ser considerable com va demostrar el 9N, com deia el Professor Molas, no és avui el desitjable per molt que algunes forces catalanistes portin l'iniciativa per contruir el procés de la independència catalana. El procés segueix però sense una política d'aliança contundent entre els treballadors i les classes mitjanes avui colpejades per la crisi econòmica que ens ha desnivellat des de 2008. Cal recuperar la confiança en l'esquerra teixida pel ritme de la societat mateixa, que es troba unida en la convicció del dret de Catalunya a constituir-se com Estat independent com eina per transformar la societat. Aquesta esquerra sap i té molt present que els anomenants partits unionistes i entitats vinculades dels nostres dies segueixen com abans feu aliança popular proclamant l'existència de diferències nacionals insalvables a Catalunya, parlant de divisió, enfrontament i persecucions falses de lo castellà al territori, l'anomenada concòrdia de la por, exigint l'espanyolització de Catalunya i oposant-se a la catalanització creixent de Catalunya per la que volem guanyar la ciutadania que creu necessari desenvolupar una democràcia transparent i participativa, treballant per la cohesió social en lloc de la divisió. Contra els immobilistes cal recordar que Catalunya és una societat en transformació convençuda del fracàs del caciquisme i del neocapitalisme salvatge com també de l'estatisme despòtic.