cent mil anys més, no gràcies

La Sra. Sanchez Camacho va dir fa uns dies en ocasió d'una intervenció seva en el debat del pressupost cedlebrat al Parlament de Catalunya que ni en cent mil anys conseguiriem la independència. La seva frase fou més que indicativa, expressiva d'un pensament precís i disposat a impedir que Catalunya segueixi el camí endegat cap a l'exercici de la seva llibertat política col·lectiva. Realment, que s'ens digui en seu parlamentària que ni en cent mil anys sona a amenaça de produir acció contrària a tot el que proposi el Govern de la Generalitat i a tot el que decideixi el Parlament de Catalunya. Ja no és un tema de dretes i esquerres, és un tema de civilització, diàleg i respecte a un poble que ha demostrat és una nació històrica i té un perfil i identitat pròpies inconfundibles amb Espanya. Les dificultats d'entesa entre Madrid i Barcelona són reals. No se sap quin paper juga un rei que ve a Barcelona per una fira i no fa ni té cap gest de proximitat amb el problema català, i no surt del ja desgastat discurs de la unitat d'Espanya, un país fort i un llarg etzètera. Per ajudar a fer les coses el Govern en la reunimó d'abvui divendres ha decidit portar al Tribunal Constitucional l'acció exterior de Catalunya que vol dir no tant sols la declaració d'inconstitucionalitat, sinó també intentar impedir l'impuls exterior de la Catalunya emprenedora. Ni avancem en les relacions entre pobles ni entre institucions. La catalanofobia existeix també en els partits unionistes que no s'amaguen de dir el que pensen de la política catalana. Sota un somriure fresc i expressiu a l'hora de comunicar per televisió el fet polític del recurs, com si anessim a veure una película de dolents, la política que vivim és de declaracions i recursos al Tribunal Constitucional. Els discursos al Parlament queden per els grans actes i el Discursop sobre el estado de la Nación. Només els queda recòrrer i suspendre la convocatòria d'eleccions autonòmiques que pugui convocar el President Mas pel 27 de Setembre. Però cent mil anys més en aquesta situació n'estic segur que no hi seran. El que veig des de casa meva és que abans de final d'any haurà caigut el govern del Sr. Rajoy perquè hauran perdut la majoria absoluta de que gaudeixen i alardeigen seus seguidors. Han exagerat la marxa de l'economia per justificar-se i no resolen ni resoldran la greu situació de pobresa i desigualtat social que pàtim. Han intentat tapar la corrupció. Han volgut manar, imposar, disposar i sotmetre tothom, tant els que els van votar com els que no. La resposta de protestes i contestació a la seva política antisocial i comprometedora del futur econòmic dels ciutadans és clara i contundent. Facin el que facin el rellotge de la democràcia que permet decidir al poble qui ha de governar està en marxa des de abans de que les forces conservadores que ens governen guanyessin les darreres eleccions.