evitar la confusió entre idees i realitats

Idees, imatges i realitats no són la mateixa cosa. Poden amagar falsetats, poden induir a error com la mateixax definició de concòrdia tantes vegades utilitzada com esqué electoral en discursos polítics. No indueixen a error els avenços de la tecnologia que impedeixen que les coses es portin de manera individualitzada, que en els partits manin petites cúpules sectàries.Som en temps en els que cal compartir processos, la informació, els riscos, les oportunitats, en tallers o grups de treball per decidir les solucions per cada moment. Les decisions, cal prendre exemple en política, ja no es prenen dins de les empreses, doncs el canvi tecnològic ha transformat els mercats empresarials i laborals, ha modificat les estructures de treball. El que importa és la gestió. El que importa és arribar arreu, establir nous equilibris. Amb el desenvolupament del món digital la gent ha deixat de ser anònima i s'ha produït la interconexió del coneixement i de la informació. La velocitat en la informació és seguretat. L'important ja no és la seu ni el domicili, sinó poder conectar-se a internet i treballar desde qualsevol lloc. La vida neix i desapareix a les xarxes. Nova logística i més productivitat com objectius d'eficiència empresarial. La deslocalització empresarial cap països mes densos demograficament i amb preus hora treball més reduïts genera desenvolupament en els nous països beneficiaris i atur i transformació laboral en els perjudicats per la marxa de les empreses cap a la creació de noves colònies laborals. La deslocalitació és d'aquesta manera un canvi d'escenari dels mateixos i vells problemes laborals. Cal reivindicar en aquest estat de coses l'experiència dels polítics davant les rigideses dels que volen imposar utopies irrealitzables. Cal fer política racional, fer legítim el funcionament d'un Estat basat en la sobirania popular, com a promotor del benestar col·lectiu. Raó i organització no han de ser realitats contraposades, sinó complementàries per impedir l'accés de la confusió de les idees, les imatges irreals, les realitats impossibles que acaben essent deconstructores de la vida en societat, generin la concòrdia de la por que no és la concòrdia de la justícia, de la equitat i de la honestedat com deia Spinoza en la seva êtica.