perspectives de nous models

L'execució d'una política econòmica i la qualitat de l a democràcia són dos aspectes que tenen relació directa amb el tipus de democràcia que segueix un país com a model. És evident que la seguretat de la ciutadania exigeix una política de prevenció i persecució de la delinqüencia, la manca de seguretat pobre la p'orta al desordre i els crims. No hi ha seguretat quan la democràcia permet els esclats de violència i el crim. Cal preguntar-se quina democràcia és millor a l'hora de governar, si la majoritària de partit únic de govern o amb coalició, o la consensuada entre partits minoritaris que representen una pluralitat d'interessos, la cultura del pacte. Les democràcies de consens són les més properes a l'¡estat del benestar i estadísticament són les que més protegiran el medi ambient, la problemàtica social i la cooperació. També trobarem més qualitat democràtica en la democràcia de consens, doncs precisarà la participació de la ciutadania per marcar el rumb. Una democràcia pot ser considerada satisfactòria pels ciutadans, com diu el professor Arend Lijphart, si els governants compleixen amb els compromisos dels pactes, si existeix una proximitat entre govern i elector, si el govern és responsable, controla l'inflació i l'atur, i posa fre a la corrupció. Els recents sondeigs ddavant les properes eleccions al Parlament de Catalunya son reveladores d'una intenció de vot fragmentat i distribuït en un ventall ampli de tendències. De confirmar-se aquesta orientació amb la fi també propera del bipartidisme a Espanya, és evident que s'obrirà un nou període de transició democràtica, sense ruptures traumàtiques cap a nous models de democràcia. Catalunya comença també el camí cap a la construcció d'una nova democràcia en paral·lel a la seva reivindicació nacional. Convé doncs que les perspectives no enlluernin el somni majoritari. El futur s'ha de construir entre tots, no d'un procés d'uns contra els altres.