anar per lliure

Recordo que fa molts anys, tants com 35, un diputat català que es deia Ramon Viñals anava per lliure al Parlament de Catalunya saltant-se la disciplina de partit. Es va avançar als temps. Saltar-se les directrius de partit pot ser un acte referit a reglament disciplinari. Però defensar el criteris que un defensa i amb els ha anat a campanya i ha obtingut l'escó, són mostra de la llibertat està per damunt de les disciplines. Hi han partits que han canviat de pensament i de plantejaments, allunyant-se de la militància. Llavors l'argument és dir que els que canvien de criteri són els que defensen l'ortodoxia de les idees. Les variacions no agraden a tothom. I les solucions no són bones quan parlem d'expulsions, de dissidències, d'estranyaments, de llistes negres. Les cúpules directives sempre volen tenir raó encara que no la tinguin. Aquesta manera de fer és la conseqüència de l'inexistència dce vasos comunicants entre direccions i afiliats. Encara queden dirigents que es creuen que els afiliats estan per obeir i aplaudir les cúpules. Algun dels afiliats aspirarà a situar-se dins la cúpula i amb molta fidelitat i sort ho conseguirà. Sab que les cúpules actuals no tendeixen a renovar-se. No es deixen fer ni deixen fer res als demés.Ells estan a la cúpola per manar. Ningú els ha de dir que s'equivoquen quan s'equivoquen. Els partits avui acaben sent fenòments cojunturals, canviables. Però un cop espatllats no admeten reforma estructural. La dispersió organitzativa de les esquerres n'és demostrativa, com ho és la dispersió organitzativa de les dretes conservadores. Qui acaba suspenen les cúpules passades de rosca és l'electorat que retira la confiança als superbis i autoperfeccionistes. Ens manca ara l'aparició d'un partit islamista que vulgui recollir el vot dels aliens a la causa catalana i a la causa espanyola. Tanta dispersió és demostrativa de que a la política si va ara per lliure. La gent vol polítics que no siguin repetidors de càrrecs, vol polítics nous sortits d'entre la gent normal, la que treballa i pateix els problemes de cada dia. Els polítics encara no s'adonen de que han de sortir al carrer a caminar i veure el que passa al seu entorn. Els cal anar una mica més per lliure, reflexionar i defensar la dignitat de les persones. No sotmetre's a la disciplina estricta d'una cúpula és anar per lliure.