tolerància davant la dissidència
Avui és un dia trist ple de desgràcies. L'avió estavellat als Alps francesos amb 150 persones a bord sense supervivents, la condemna com a fet delictiu per desordres públics dels manifestants i cridaners ocupants de l'Hotel Mandarin, detenció massiva de traficants antidroga a Catalunya i noves detencions per corrupció a Andalusia, a més de les notícies sobre la corrupció al Partit Popular. En els partits que no han guanyat les eleccions andaluses, mala maror i silencis. Posicions de força es volen imposar contra els crítics. Aquestes posicions no fan mai amics entre els dissidents que continuaran mantenint opinions diferents a les oficials. Ser perseguit, ser apartat, ser maltractat farà treballar els maltractats per enderrocar els intransigents. Contra un govern es poden unir tots els partits. Contra uns dirigents es poden unir els que no accepten l'uniformitat. Quan els punts de controversia no són importants, s'ha de debatre i compartir les idees. I quan són importants també s'ha de dialogar i reflexionar en comú. La força i la coacció no són els instruments per imposar les idees, anar contra la tolerància és anar contra la llibertat, és una deslleialtat amb la idea de democràcia, doncs la tolerància és una de les característiques essencials de la democràcia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada