sacsejar la política

He anat aquest matí a veure la presentació pública d'en Juanjo Puigcorbé davant l'electorat possible. L'acompanyava Alfred Bosch primer candiat d'ERC per Barcelona. Poc a poc la Plaça Maragall s'ha omplert. La gent volia saber i feia preguntes demanant posicionament davant el dret dels treballadors i treballadores a la conciliació laboral. També han preguntat per la manca d'espais cívics. Puigcorbé Ha parlat del seu interès per la cultura i ha explicat el que ens escaqueja l'Estat espanyol: practicament tot. Que la situació és un caos en molts ordres és d'una clara evidència quan els diaris informen de que l'Ajuntament de Barcelona ha deixat moltes coses per fer, la primera l'urbanisme social. Oriol Nello parlava ahir en el centre cultural teresa Pàmies de Barcelona dels reptes del futur de la Barcelona capitalitat. Es va fer la pregunta de si Barcelona és un pèrill per Catalunya per la macrocefàlia barcelonina. Barcelona presenta unes grans diferències de renda per barris, amb un urbanisme fruit de la dispersió del creixement urbanístic. Barcelona pateix un envelliment de la seva població, vulnerabilitat climàtica, dependència energètica, espais amb densitats inadequades, desarticulació funcional quan la meitat dels que treballen ho fan fora del municipi en el que viuen. Barcelona metropolitana està rodejada per 90 polígons industrials amb serveis deficients o inexistents i mal comunicats pel transport públic. De fet podem concloure que per la gestió dels governs anteriors a Barcelona encara no hem enderrocat les muralles de la ciutat mitjaval. La política municipal s'ha anat fent per grups d'interès comptant molt poc amb la ciutadania, gairebé gens fins que van arribar les contestatàries associacions de veïns i alguns afiliats al socialisme van passar al post socialisme o s'en van separar. Salvador Rueda fen un examen de la situació ens va dir que la contaminació produeix a Barcelona 3.500 morts prematures. Tot això ens fa reclamar ara espais oberts, mobilitat, vertebració de l'area i la regió metropolitana que aglutina el 60% de la població amb prop de cinc milions d'habitants, planejament territorial expressió de la voluntat col·lectiva amb una estructura urbana i territori vertebrat, lluitar decididament contra la contaminació i les energies renovables. Tot això ens fa pensar que haurem d'apostar en el futur pel subministrament públic de l'energia la qual cosa acabarà amb el problema de la pobresa. També haurem de canviar les bases fiscals dels municipis que avui són diverses. Oriol Junqueras ens havia recordat que la població de Barcelona sempre ha mantingut una relació habitants/espai similar des d'el segle XIII, però amb la peculiaritat de que Barcelona a diferència de Madrid no ha devorat les ciutats del voltant. Els problemes de Barcelona no són gaire diferents dels de la resta de Catalunya. Cal sacsejar la política i acabar amb el caos actual, és a dir renovar caps i mans ara que ja sabem que CiU vol repetir amb els mateixos, Barcelona en Comú enderrocar les muralles del poder i PSC que ha governat durant anys sense renovar l'Ajuntament de Barcelona ni fer una política d'esquerres parla ara de prioritzat problemàtica social. Per què no ho feia quan governava? La prioritat primera és tornar el poder al poble i que el poble decideixi quina política vol fer. Vist el que veiem, queda molt clar que aquest paper només el pot fer ERC amb un plantejament radicalment nou. La resta només ens presenta la cançó repetida i les cares que ja coneixem, es a dir, polítiques per repetir que no innoven res.