podem definir le democràcia que volem

Com deia Jordi Pujol en una conferència sobre una visió política des de Catalunya donada a Madrid el 9 d'abril de 1976, "no hem de caure en la vella ferida del ressentiment", recordant les paraules de Manuel Carrasco i Formiguera que l'any 1932 deia a les Corts espanyoles: "Que no espanti ningú el fet de la nació catalana. Nosaltres volem la nació per ser lliures". Avui sabem, negat constitucionalment a Catalunya el seu fet nacional, que la democràcia nascuda el 1976 ha topat en el passat amb l'hostilitat de determinades classes socials i interessos del vell règim, com avui topa també amb la reacció dels polítics conservadors contra la idea de l'igualtat social i dret de la comunitat catalana al seu desenvolupament nacional i internacional, defensant tossudament una idea de superioritat política per mantenir posicions de privilegi. Neguen els drets als mal anomenats ninnundis, ninis i joves que marxen a l'estranger a la recerca de feina quan saben que una democràcia ben construïda obra vies per acollir el jovent i impedir l'exclussió i no condueix als excessos de les irregularitats i la corrupció que anem descobrint dia a dia. Les eleccions permeten frenar els excessos del poder personal sense caure en el caos i el desordre, doncs el sufragi universal és un factor corrector de les desviacions i errors de govern. Catalunya ha topat històricament amb el concepte de l'Estat unitat inventat per França convertint la justícia en una funció en lloc d'un poder, si bé és un servei públic que fa de contrapès i balança dels poders públics, si bé l'equilibri en els nostres temps ha de ser dinàmic, sense afeblir el poder executiu ni les decisions de la democràcia, respectant les garanties jurídiques i els drets fonamentals inviolables individuals i col·lectius. Ni les assemblees han de ser oligàrquiques ni l'executiu ha de caure en la submissió a un parlament fragmentat en etern conflicte. En democràcia no s'ha d'imitar governances inaplicables com no sigui per crear règims ineficaços, sinó estructurar sistemes amb estabilitat parlamentària, doncs som al segle XXI en el món de les noves tecnologies i la societat de la informació que permet l'accés de tota la ciutadania als actes de debat parlamentari i de govern. Un règim adequat ha d'encarrilar la vida d'un poble i el progrés dintre de la llibertat. El primer pas és eliminar a Catalunya del bipartidisme actual que, com a Espanya actualment, podria conduir a una pseudodictadura disfressada que és el que va passar durant els 23 anys de Govern Pujol i ara del PP a Espanya, si bé tampoc és aconsellable la multiplicació de partits i la fragmentació de l'opinió pública. Caldrà estudiar els avantatges i inconvenients de qualsevol acció de futur amb el ressorgiment de la comunitat catalana com a fet nacional a la busqueda d'una democràcia viable amb base constitucional amb una funció legislativa exercida pels organismes elegits per la voluntat popular i amb la seva participació i control fiscalitzador permanent. Per tant en el futur, ni ressentiments ni dictadures de majories parlamentàries, ni fragmentació9 de les esquerres.