70 anys de pau?

Aquesta setmana es publiquen notícies sobre fets que no deixen de sorprendre el ciutadà més despistat i tranquil. La Fábrica de Moneda y Timbre presenta unes monedes amb l'imatge del nou Rei d'Espanya i l'incsripció "70 años de Paz". Aquesta inscripció ens fa rec ordare immediatament la dels 25 anys de pau que va convertir Fraga en eslogan franquista. A més no és v eritat que haguem viscut 70 anys en pau. S'ignora els afusellats per la dictadura com a represalia i molts acusats de rebelió militar, els morts d'Atocha, del Besós i de Montejurra, i el darrer, en Salvador Puig Antich no fa pas tants anys.També hem de recordar la pèrdua dels territoris africans el mateix 1975, la violència d'Eta amb les morts violentes de militars i polítics, atemptats com el d'Hipercor a Barcelona, l'ateptat islamista de Madrid després de la guerra del Golf. La dictadura franquista no va fer més que contenir la indignació dels ciutadans que volien i esperaven una democràcia i un millorament de la vida dels treballadors. Cal recordar com el Rey Joan a l'exili esperava a Estoril, acabada la Segona Guerra Mundial, que Franco li donès pas per implantar la democràcia com els demés països europeus. No fou així. Tampoc la democràcia constitucional de 1978 ha resolt el contenciós. La societat no viu en pau: Crims constants, narcotràfic, corrupció a gran escala, treballadors sense drets, famílies sense llar, immigració que no se sent espanyola ni en vol ser. Imposicions d'educació religiosa catòlica establerta per decret a les escoles amb independència de la religió real de l'alumne i la seva família. Societat desigual, desestructurada i fracturada. A més al CIE de Barcelona crits d'un funcionari policial a una Lletrada de "hábleme en español". El jove dirigent de Ciutadans Sr. Rivera ja és atacat i criticat a Andalusia pel propi Delegat del Govern Espanyol en acte de campanya a favor del Partit Popular, per ser català i dirigir un partit que s'anomena Ciutadans. Ho hem vist avui per la tele a les notícies. Els del PP diuen que un català no ha de voler anar a governar a Andalusia. Però no es manifesten contra l'excessiva càrrega fiscal que suporta Catalunya i els diners dels catalans que els arriben per redistribució fiscal. No saviem que de repent tots els candidats de "ciudadanos" a les eleccions andaluses tenen pedigrí català. L'imaginació és forta es veu a Andalusia. La demostració de catalanofobia i discriminació també. Ha aparegut la demagògia habitual de totes les eleccions i la mateixa tècnica de campanya entre caps de llista, amb el "i tú más" de sempre. Però encara n'hi ha més d'aquesta disbauxa. Dimecres, o sigui ahir, el Sr. Monedero a Barcelona presentant la activíssima Ada Colau va dir que "la independència de Catalunya és un somni irreal". Ha fet seva l'expressió inventada pel PP de que portem tants segles junts que no tenim dret a marxar. Començo a llegir el llibre de l'ex-Ministre socialista de Defensa Sr. José Bono i trobo que cap la pàgina 274 apareixen afirmacions contra les idees de Maragall i la paraula "nació" instal·lada a l'Estatut del 2006 que el Constitucional va acabar per declarar anticonstitucional. Es va declarar la pàtria única i va desaparèixer tota possibilitat de l'Espanya plural i construir la nació de nacions. El cop de porta a Catalunya estava donat. Ara reconeixen que Pasqual Maragall feia nosa i arriben a dir que l'Estatut fou un invent dels polítics catalans.També reprodueix Bono en el seu llibre crítiques del Rei, referint-se a Pasqual Maragall, parlant-li d'una carta que li havia escrit sobre l'Estatut. Bono aprofita per dir que no li agrada l'Estatut i que fomenta les desigualtats entre espanyols. En una setmana ens ha quedat de nou més clar que mai, tot i que em deixo coses que apareixen a les xarxes, que la política espanyola no encaixa en el concepte de la política democràtica que exigeix respecte, educació i llenguatge adequat al nivell que s'ha de demanar a un polític. Bono tracta l'independentisme català de follia col·lectiva. Per acabar, el Sr. Rubalcaba anima a tractar el tema català dient que som en hores baixes. Confonen a Madrid esperit de treball per crear riquesa i superar la crisi, i la paciència de tot un poble que espera el moment electoral, amb hores baixes. Es pensen que la pujada electoral en intenció de vot de Ciutadans i de Podemos pot resoldre'ls el problema. El Sr. Rubalcaba també s'equivoca.