tornar a llegir Maquiavel, Montesquieu i Rousseau

Quan parlem d'aquests filòsofs ens referim habitualment a les seves grans obres, les més conegudes, les que prenem com a referència per a l'acció política. Avui El País ha posat a la venda un estudi sobre Maquiavel escrit per Ignacio Iturralde que cal recomenar. De Maquiavel tenim present "El Príncep", de Montesquieu, "L'esperit de les lleis" i de Rousseau "El Contracte Social". Però Maquiavel va escriure també "Discursos sobre la primera dècada de Titus Livio". De Rousseau també s'ha de tenir en compte el seu "Discurs sobre la desigualtat entre els homes" i de Montesquieu tant les seves "cartes perses" com les "Consideracions sobre la grandesa i la decadència dels romans". Rousseau considerava que la desigualtat la feien les lleis i la propietat, Montesquieu a qui també va atreure el periodisme començà criticant la societat en la que vivia i va crear la inspiració per un millor govern consolidada la Monarquia constitucional a l'Angleterra del segle XVIII. Maquiavel va deixar recomanacions intemporals sobre l'exercici d'una virtut flexible i no és partidari de la pràctica de la virtut cristiana de la clemència, com explica Ignacio Iturralde analitzant la naturalesa del poder vista per el polític i diplomàtic Maquiavel. El pensador Maquiavel ens descobreix l'existencia d'una força externa a la persona incontrolable, però conquerible que ens aporta moments de riquesa i grandesa i que no és confundible amb el destí de les persones analitzat pel cristianisme. Maquiavel, doncs creu en la llibertat de les persones per orientar el seu futur mitjançant la seva "sagacitat" que permet escollir el moment òptim per derrotar l'adversari. Maquiavel, segons Iturralde, tracta els cacics d'animals polítics que aporofiten les situacions de desordre i inseguretat per establir els seus règims i enderrocar els seus antecessors, essent moltes vegades els mateixos cacics els inspiradors dels desordres i inseguretat que els porten al poder. Un cop en el poder el cacic mantidrà el frau de la inseguretat originada per ell mateix. Maquiavel ens descobreix que quan s'obté el poder es perjudiquen persones, drets i interessos. El plantejament és o guanyar-se els adversaris o destruir-los. Maquiavel va conèixer la Italia de les lluites pel poder dels Principats i Repúbliques a més de la difusió del luteranisme, mentre Montesquieu i Rousseau van viure el naixement dels principis liberals i els moments previs a la independència Americana. Cinc segles després la pugna entre l'arribada al poder per les vies democràtiques amb un model de construcció social i el manteniment en el poder dels que ja hi són amb polítiques preventives sense adaptar-se als temps pensant només en la victòria, amb el pragmatisme aideològic que els convertirà en perversos tot i que guardin les formes. Maquiavel parteix de la base de que la societat és analfabeta i la cultura és concentra en els convents i l'alta societat. Cinc segles després, la societat que va conèixer Maquiavel ha canviat i les exigències democràtiques impedeixen l'accés al poder dels cacics i deutors d'interessos de poder. És evident que ens cal tornar a llegir i reflexionar sobre les obres de Maquiavel, Rousseau i Montesquieu.