postfranquisme, agradi o no

Sota la dictadura els càrrecs institucionals i orgànics eren designats a dit. Quan va començar la transició cap un nou règim amb aparença democràtica es celebraren eleccions per mantenint l'estructura d'Estat del franquisme. Posteriorment els Governadors civils van desaparèixer i es crearen noves institucions. Les eleccions generals de 1977 es feren sense legalitzar els partits republicans, la República a l'exili es va dissoldre a Mèxic el mateix any, i va començar una etapa nova a Espanya, una democràcia controlada, declarada i feta per antics servidors de la dictadura amb la col·laboració d'una monarquia institucionalitzada pel dictador, però convençuda que havia de canviar la forma de governar. I la forma va canviar, però no la manera de fer pujar i d'eliminar els que preguntaven massa coses que no agradaven ni volien contestar els càrrecs, els que no interessaven, els que eren massa joves, els que no es consideraven fidels al sistema que es mantenia darrera el nou règim. Els anys passats no han canviat les coses d'una manera tant radical que ens permeti dir que el franquisme i els seus efectes ja han desaparegut. La corrupció descoberta ha posat de relleu el sistema piramidal i les lleialtats pagades. La manca de democràcia interna dels partits polítics també ha posat al descobert les intrigues i les passions que governen mirant els interessos dels cercles beneficiaris dels espais de poder conquerits dins i fora dels partits. Premis, càrrecs, contractes, concessions d'obres i serveis han construït una xarxa. 40 anys han transcorregut des de la mort del dictador, però els successius governs conservadors i socialdemòcrates que s'han adjudicat la governança de l'Estat, les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments i Diputacions no han fet cap pas per reduir administracions, evitar duplicitats i crear-ne de més eficaces. L'Estat central sempre ha desconfiat de les administracions autonòmiques. Tampoc s'han format els nous polítics, no s'ha donat la oportunitat als joves i als "marginats" des de la transició per conduir la nova democràcia que ara reclama la ciutadania. S'ha parlat de regeneració presentant-se els mateixos pels mateixos càrrecs, tornant amb noves formacions els que han perdut poder per no perdre el fil i tornar-hi a ser. Segueixen creient que sense poder no es fa polìtica. La renovació de formes i maneres no s'ha produït. Els canvis de nom no signifiquen canvi d'idees ni de maneres de fer. La democràcia no es fa amb disfresses ni maquillatges La política democràtica està per fer. Som en el post franquisme, agradi o no. La participació oberta de la ciutadania no interessa als que fins ara s'han beneficiat del bipartidisme.