cal remoure les consciències

No cal ser profeta ni seguir-ne l'estil per presentar a l'opinió dels demés la necessitat de remoure les conciències de tots aquerlls que han aprofitat sense límit el desequilibri creixent. La fam, les malaltie, la ignorància, les guerres de dominació, la trata de blanques, el narcotràfic, els desequilibris socials, obliguen a acceptar l'existència d'un greu problema d'abast mundial que exigeix una acció solidària i generositat dels països que aprofiten en benefici propi els fruits de la civilització occidental. El Papa Pau VI feia una crida a la responsabilitat del món el març de 1967. L'Encíclica Populorum Progressio parlava clarament del xoc entre les civilitzacions tradicionals i les novetats de la civilització industrial i demanava alliberar els pobles de la misèria i promoure el desenvolupament integral de l'home. El Papa veia que les estructures de molts pobles no s'adaptaven a les noves condicions de vida. 50 anys més tard el xo ha conduït a una guerra de religions. El messianisme prometedor però forjador d'enganys ha aparegut forjant agitacions insurreccionals i esllavisades cap a les ideologies totalitàries vestides de trascendència religiosa o fidelitat a l'obra d'un capdill que rebutjà la participació política amb la violència i la cobdicia creant tiranies. Les dictadures no generen programes per crear una economia al servei de la persona humana, reduir les desigualtats, combatre les discriminacions, alliberar el ciutadà de les seves servituds, incloses les polítiques, i fer-lo capaç, com diu l'Encíclica, d'esdevenir ell mateix l'actor responsable del seu millorament material, del seu progrés moral i del desplegament de les seves qualitats. Desenvolupament equival a preocupació pel progrés social i pel creixement econòmic. Ara no tenim cap de les dues coses i no volem aprendre dels errors del passat, oblidem la història viscuda i no volem mirar pel demà. La llibertat l'hem convertit en una paraula buida, els pobres no podens seure a la mateixa taula que els rics. Els programes, els fons internacionals, les activitats de les ONG's, les activitats de cooperació han acabat nmoltes vegades en paradisos fiscals, distorsionant l'afany de justícia social dels pobles receptors. El món solidari és inexistent quan els governants s'aferren a la corrupció i només creuen en la força de la violència. La realitat en la que ens movem és la pèrdua i la negació dels valors.