politica de diaris i tancada de porta a Madrid

/ dimarts, 29 d’octubre del 2013 /
Moderació ha sigut la paraula que més ha arribat als lectors de diaris des de l'editorial de La Vanguardia demanant moderació als polítics. I mentres es demana moderaciò i, el Ministre d'assumptes exteriors espanyol continua dient que la independència de Catalunya és inviable i ja avança el que segons ell passaria si Catalunya proclama unilateralment la independèncioa, doncs té molt segur que no hi haurà consulta. L'objectiu de Madrid és dir no a Catalunya e tots els fronts i parlar de catástrofe per a tots en cas de marxa unilateral. Mentres tant i com avís redueixen la despesa en infraestructures, ens cobren interessos pels diners recaudats dels nostres impostros que ens donen com a prèstec, i cmencen a parlar a travers els mitjans d'una entesa fiscal que no es cocreta. Oriol Junqueras calla i Marta Rovira segueix dient que volem el dret a decidir invocant la majoria de diputats sobiranistes. Al Congreso de los Diputados avui en canvi, ens han dit que de consulta, no. La negativa a arribar o consensuar un acord és real.

pressupost municipal acadèmic i continuïsta a Barcelona

/ /
Amb més de dos mil milions de despesa prevista, amb morositat segura entre els contribuents, l'objectiu del pressupost municipal no és potenciar un municipalisme democràtic, sino un municipalisme corporatiu i de gestió de la inversió real en obra pública controlada per institucions municipals de les quals no es coneix ni es posa a discussió el pressupost. No reconeix3en que amb l'estrictura actual del pressupost m´res del 10% queda ocult als ciutadans de Barcelona. Cap explicació a la pregunta feta per nova esquerra catalana i si molta educacipo dita versallesca. Un es pregunta també on és la transparencia dels comptes. No varem poder saber en l'acte de presentació del pressupost a la ciutadania ahir al vespre quin era el resultat real de la despesa pública prevista en obres, més de 400 milions d'euros. Ens van presentar el pressupost com un eina útil per l'estabilitat i liquiditat financera amb capacitat d'inversió i la reactivació económica, l'atenció de les persones i la regeneració urbana. No van declarar 2014 l'any de lluita contra l'atur i la vida cara, l'any de lluita per solucionar la greu problemática social que vivim a la ciutat amb milers d'aturats i gent sense recursos, ñ'any de la lluita cintra la desigualtat. No volen adoptar la política fiscal de l'Ajuntament a un criteri de recaptaciò directe i progressiva adaptant-lo a la capacitatneconòmica dels ciutadans. Prioritzent d'aques5ta manera la idea de motor econòmic parlant de solvència, rigor i credibilitat. No van aclarar com reflecteixen en el pressupost el compromìs de l'Ajuntament amb les necessitats de dionbar suport als més necessitats, doncs la despesa social només augmenta un 3,7% davant l'augment de la despesa en obra pública en un 20%. Els indicadors de referència que ens varen presentar corresponen a la situació actual. Les previsions actuals no són clares i deixen lloc a la improvització, que per cert està contemplada amb un augment del capítol d'imprevistos en el 100x100. No varen explicar totes les partides i es proposen acabar l'any amb superávit. Destaca de l'acte que el públic va fer preguntes sòlides sobre els barris i la lluita contra la desigualtat les CUPS, els sindicats no es van ficar amb el nombre de funcionaris municipals decreixent segons el pressupost. Els partits de la oposició, tant de dretes com d'esquerres van dir que no aprovarien el pressupost perquè consideraven era contrari als principis socials. Algun va arribar a queixar-se de l'acte com si l'equip de govern volgués fer les coses sense comptar amb l'oposició. El seu discurs al pùblic fou com una queixa. En canvi el públic s'havia adreçat a la corporació amb propostes i demanant explicacions de coses concretes, seguin el guió de l'acte d'audiència pública que va semblar curt. L'Ajuntament va pasar democràticament la prova de foc, tot i que no va haver-hi segon torn d'intervencions pel poble present després d'escoltar els grups municipals presents i les explicacions de la Tinent d'Acalde Sra. Sonia Recasens, més les d'alguns regidors de CiU i gerents d'entitats municipals també presents. El continuísme era present. Van explicar poques coses i tampoc per què serviría la partida de dietes prevista en el nou pressupost. La política convencional segueix viva al govern i a la actual oposició. No hi eren presents membres de l'actual grup municipal de Esquerra Republicana de Catalunya o no van intervenir. Esperem que la estabilitat de la corporaciò no desastabilitzi més la situació social dels necessitats i dels vulnerables, immigrants inclosos. Esperem que puguin pagar els deutes i subvencions pendents de liquidar.

enaltiment de l'autoritarisme en nom de la dignitat

/ diumenge, 27 d’octubre del 2013 /
Quan la Justícia és odi i venjança la Constitució esdevé l'exaltació de l'autoritarisme, com ho fou la Llei Orgánica de 1967 que el Ministre franquista Manuel Fraga Iribarne deia que era la nova Constitució. L'art de transformar el constitucionalisme democràtic en la porta de l'autoritarisme i les dictadures fou ben desenvolupat pel franquisme seguint el model nazi, i el seu Ministre d'informació va ser prou hábil per engrescar els demòcrates a caure en un sistema legal que acabaría permetent involucionar la democràcia cap el poder absolut d'un partit convencional sense democràcia interna, regit pels interessos creats, la corrupció, l'odi contra Catalunya, posseït pel vell esperit imperial español. Amb l'autoritarisme viu en la manifestaciò convocada a Madrid avui contra la Sentencia del Tribunal d'Estrasburg anul·lant la doctrina Parot i fent aplicar la llei justa, els drets i llibertats a Espanya s'han posat a disposiciò del poder arbitrari, les oligarquies i el caciquisme. Han confós el caciquisme i l'arbitrarietat com a genuïna font del poder. La Constitució española de 1978, amb la participación i presència a la manifestaciò antieuropea d'avui a Madrid que diuen és la concentració de la dignitat, amb participació activa del partit popular que dona suport al Govern espanyol, després de les declaracions del President Rajoy contra la Sentencia del Tribunal Europeu de Drets Humans és la expressió de la incorporació a la política activa de la dreta reaccionària en lluita contra les llibertats i la democràcia en el territori de l'Estat español. Espanya per a ells és l'Estat del que deriven tots els drets i pdoers. Europa creuen que no els ha de venir a dir res de com s'han de fer les coses. Volen que els Magistrats estiguin al servei del poder, com el Tribunal d'Ordre Públic a l'era franquista. El Tribunal Europeu de Drets Humans s'hauria de suprimir com també els intel·lectuals que esperonen els universitaris contra el règim quan el que intenten és fer democràcia, aplicar la llei justa amb Tribunals independents del poder, defensar els drets dels febles i vulnerables quan la llei és l'expressió de la venjança, l'arbitrari, la injustícia, el retorn de les dues Espanyes, el manteniment del domini dels vencedors de la guerra civil contra els venúts. El que van fer Schuman i Adenauer l'any 1957 creant la Comunitat europea del Carbó i l'acer acaban les sagnants guerres i odis entre germans europeus, enterrant per sempre més el nazisme i el totalitarisme a l'Europa lliure, crear el Consell d'Europa el 1950, després de les Nacions Unides el 1948 per garantir la Pau i la democràcia, la creació de Tribunals de Drets Humans a tot el món, Núremberg, el Tribunal Internacional de la Haya i la creació d'els delictes contra la Humanitat per protegir els pobles contra tota mena de tirans, són realitats que no tenen cap sentit per la gent que avui anirà a la manifestació de Madrid avui com acte de protesta contra el Tribunal d'Estrasburg. Tampoc era defensable la accuó del terrorismo. Terrorisme i feixisme Son declaracions de voluntat col·lectiva de tiranía i de rebuig de la democràcia i el respecte als drets dels justiciables. Per aquesta gent tot el Codi Penal espanyol i les lleis s'han d'aplicar al servei del poder absolut, amb esperit d'odi i venjança. A partir d'ara queda clar que a Espanya l'únic Déu a servir és el de la força, que no és el de Roma. Esperem que Europa i el Papa Francesc hi diguin alguna cosa i estirin les orelles als Bisbes espanyols. Esperem no veure capellans, monges i Bisbes a la manifestació de Madrid. l'Església de la pau i l'amor, el perdó i la necessària reconciliació de tot un poble no pot supeditar-se a les actituds intransigents de la dreta reaccionària espanyola i el neofeixisme. Que no pregonin els diaris al servei de la dreta espanyola que anar contra el dret europeu és defensar la dignitat d'Espanya.

no estem atrapats

/ dissabte, 26 d’octubre del 2013 /
És un sentiment general que no estem atrapats com deia per TV 8 el Sr. Duran Lleida i que volem ser europeus lliures de corrupció, explotació, abusos i neofeixisme. S'equivoca doncs el polític català Sr. Duran Lleida quan diu que els catalans i el Govern català estem atrapats en un carreró sense sortida. Sembla que hagi perdut la confiança en la fe d'un poble que està carregat de paciència i és vol apartar pacíficament de les males pràctiques que signifiquen la actual gestió pública que redueix el poder adquisitiu dels salaris ja rebaixats i obliga a la emigració dels 900.000 joves que volen treballar i obrir-se camí en la vida i el retorn dels 1.170 000 immigrants en situación d'atur. Cal observar, que no no diuen que a Andalusia i Extremadura els que més criden contra Catalunya, l'atur és més alt del 33 %, mentres a Catalunya esd maté amb un 22% l'atur. Aquesta diferència de qualitat no deu agradar, però és la realitat demostrant que quelcom es fa millor a Catalunya o que els empresaris catalans i les multinacionals instal·lades a Catalunya, la porta d'Europa, consegueixen millor xifra de negoci a nivell internacional malgrat les tensions amb els treballadors qe veuen caure els drets conseguits en els convenis col·lectius que van morin. La llibertat de comerç no ens atraparà al carreró sense sortida mentres acabem construint el corredor mediterrani, millorant la xarxa de comunicacions, veure crèixer el tràfic de l'aeroport de Barcelona i el nombre de visites de vaixells turístics als diferents ports catalans, potenciar la internacionalització de l'economia catalana. Mossèn Pere Ribot, el capellà desterrat a Riells que formava part de la legió de silenciats per ser catalans, com deia el seu biògraf Andreu Pujol i autoconsiderant-se un arbre més del Montseny, deia que ens podrán arranar, però no desarrelar. I aquesta consideració és la que ha de permetre reflexionar els polítics capdevanters de Catalunya en la tasca que tenen per davant, sense isolament ni silenci, amb sinceritat i honestedat total, sense temença a la repressió dels que no comparteixen la nostra fé en l'esdevenidor de Catalunya. No ens hem de sentir atrapats com pensa el Sr. Duran i volen que Pensem els governants de Madrid que voldrien un país únic i monocolor, sense intel·lectuals ni pensadors crítics, imbuït de l'esperit creat per la fundació Faes, amb diputats disposats a votar si a tot el que s'els proposi, no condemnar el franquisme ni anul·lar la condemna a mort del President de la Generalitat Lluís Companys com a acte de repressió feixista vestit d'acte jurìdic legal, i sobre tot a votar negativament a qualsevol petició de consulta pública que pugui proposar el Govern de la Generalitat sobre la futura relació entre Catalunya i Espanya en el marc de la Unió Europea. Cal demonitzar tot moviment català cap a la independència, l'estat propi i l'esperit identitari que no deixa de ser una utopia quan se li oposa a la nacionalitat catalana la forçada unidad de España, sense voler definir i negociar Espanya un nou marc constitucional que permeti garantir la seguretat jurídica dels interessos presents a Catalunya i la democràcia participativa del poble català, en lloc de seguir dient com un disc rallat "esto no porque no es constitucional". Com deia Mossèn Pere Ribot, <>. Diumenge 27 encara veurem a Masrid una demostració de com Espanya no vol entendre ni accepta els compromisos internacionals propis d'una societat democràtica. Esperem que en plena disbauxa de poder absolut i de somni imperial no els doni per començar a abolir institucions i derogar normatives tornant a aïllar Espanya d'Europa.

ni fracturem ni destruïm

/ divendres, 25 d’octubre del 2013 /
Ara el cap del Govern español diu que els catalans volen fracturar la convivència i destruir la Constitució. Cap de les dues coses. Aquest señor no sap el que es diu o el que diu està perfectament planificat per produïr més confussió i desorientació entre la gent senzilla i els empresaris. Fracturar la convivència és tant com dir que uns amenacen els altres, que diferent llengües i cultures no poden conviure damunt del mateix territori, que les famílies de catalans i no catalans d'origen es trenquen, que rebutgem les lleis de tot ordre. I molt més que anirà sortint segons convingui als assessors de tanta bretolada anticatalana que és el que li genera adhesions i vots al President Sr. Rajoy. Però Espanya és calla que incompleix la obligació de transposar directives comunitàries, de respectar els Tractats internacionals ratificats per Espanya en materia de drets humans. Espanya s'allunya ideologicament i culturalment d'Europa cada vegada més. La manifestaciò promoguda pel diumenge a Madrid pel partit Popular, partit que dona suport al govern español, és una demostració més del sectarisme de dretes, del front anticatalà, d'esperit antieuropeu i de baixa cultura democrática i liberal. Al Sr. Rajoy i la dreta espanyolista antes que nada li han sortit a més dos aliades de categoría, la Sra. Susana Diaz, destacada socialista actual Presidenta de la Comunitat Autònoma d'Andalusia disposada a impedir la independència de Catalunya i empenyada en negar el dret de Catalunya a decidir com a subjecte polític amb base nacional histórica anterior a la Constitució, i la ex Ministra socialista Sra. Carmen Chacon que està també contra la independència de Catalunya que diu no és desitjable ni possible. El President Rajoy amb el seu criteri individual només veu una nació de la que està molt orgullós, Espanya, com el Príncep Felip que, mal assessorat sobre la realitat política que viu i sense conèixer a fons la qüestió catalana, diu que és molt gratificant lluitar per Espanya, tot repartint els premis Príncep d'Astúries. Un altre personatge que només coneix la nació espanyola fundada segons diuen per Pelayo, sense comptar amb Catalunya, en començar la reconquesta. El princep s'ha pronunciat ciontra la divisió com a cvausant del retard de la recuperaciò, cosa que no és veritat, però segueix l'escola de mestres procedents del bandol guanyador de la guerra civil, com fa cinquanta anys ens feien llegir els llibres d'educació política pels estudiants de baxillerat escrits pels teòrics del Movimiento Nacional Torcuato Fernández Miranda i Eugenio Frutos Cortés amb suggestius títols com <> i <> editats per l'editorial DONCEL, afegint agradables cites del Papa Joan XXIII per convèncer subrepticiament el jovent de la legitimitat de la autoritat conferida per la guerra civil al règim franquista, o sigui a la dictadura de la que ells participaven com el seu pare mateix que fou nomenat successor del dictador General Franco a títol de Rei pel mateix dictador. Els que ara manen són fills d'aquella educació política, i per ells la nació espanyola definida pels vencedors de la guerra civil segueix essent la única, la indivisible unitat de destino en lo universal sota l'imperi de Castella. És el que lamentablement li han ensenayt al jove Príncep. No creuen en la Espanya plural, neguen tot, no reconeixen l'existència de cultures milenaries no castellanes amb escriptors, artistas, científics i pensament jurídic català de fama mundial com Josep Pla, Pau Casals, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Salvador Dalí, Tapies, Cuixart, Nonell, Opisso, Ramon Fuster, J. Orò, Dr. Barraquer, Dr. Dexeus, Amadeo Hurtado, Ramon LLull, Mossèn Cinto Verdaguer, Josep Torras i Bages, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Salvador Espriu, entre d'altres, a més del llibre base del dret marìtim "Lo Consolat de Mar" del segle XII, ben abans que Castella comencés el seu procès d'unitat amb gran part del seu territorio sota control del món musulmà que encara reclama el Marroc com a propi. Fora de Catalunya les manifestacions d'incultura i desconeixement de la realitat, embrutits i contaminats els ciutadans per les informacions tendencioses i sectàries de l'aparell del poder generen cada dia més desafectes que mai del règim constitucional de 1978 en veient que tot el que els diuen és mentida i la misèria creixent revela que la crisi segueix. Negar tot el que demanen els catalans i voler guanyar temps no apaigavarà el poble català, ans al contrari. S'els va escapar Portugal i ara intenten que no s'els escapi Catalunya que és molt important pels seus interessos. Però cecs pel somni de l'Imperi no s'adonen que l'imperi espanyol ja no existeix. Viuen tots en el passat que no pot tornar excepte que Espanya es doni de baixa de la Otan i d'Europa i ens obliguin a tots a veure tres vegades al dia la pel·lícula "Raza" amb guió del mateix dictador deixant de subvencionar el cinema que no presenti pel·lícules patròtiques.

el dret invisible i la llei interpretada sense justícia

/ dijous, 24 d’octubre del 2013 /
Podriem creure que la manifestació convocada a Madrid pel diumenge per protestar per la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans aplicant la llei i el dret fonamental a la irretroactivitat de la llei penal en el cas de la presa etarra condemnada per activitats terroristes i assessinats, que demanava ser posada en llibertat des de 2008 és una cosa justa i legal. I no ho és. Espanya ha incomplert la llei i la Constitució, ha mantingut una persona en situació de detenciò il·legal contra el que disposa a més la Convenciò Europea de Drets de l'Home i el Ciutadà de 1950. El Tribunal d'Estrasburg ho ha recordat a l'Estat espanyol en una sentència fulminant. Espanya, aplaudint el desig de venjança de les víctimes i familiars que no de justícia es voldria mantenir en la il·legalitat infractora del Conveni d'obligada observància des d'el moment en que el propi President espanyol Sr. Rajoy s'apunta a participar amb el partit popular a la manifestació convocada a Madrid i trova amb criteri personal injusta i equivocada la sentència. El Consell d'Europa s'hauria de plantejar ara suspendre Espanya com a membre del Consell per actes contraris a la democràcia europea. Que senzill hauria sigut rectificar i sortir de la il·legalitat en lloc de mantenir la voluntat de voler imposar la llei sense justícia pensant que el dret europeu dels tractats és invisible i no tindrà res a dir. Que senzill hauria sigut posar en llibertat en silenci els presoners que hi tenen dret per aplicaciò de la llei, sense voler donar-hi més voltes ni forçar situacions. Algun ministre hauria de dimitir en un país normal. Algun Magistrat hauria de ser expedientat després de la Sentència europea per mantener ilegalment gent a la presó. Però no passarà res. Hi haurà manifestació de protesta contra la Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans declarant il·legal la doctrina Parot, i també hi trobarem els liders del Partit Popular a la capçalera junt amb les aassociacions de víctimes del terrorisme, donaran més diners i ventatges a les famílies de les victimes del terrorisme i a ficar-se després amb Gibraltar, Catalunya, el President Maduro. la presidenta de l'Argentina quan estigui bona i els errors del socialista President Hollande. Els saharauis executats durant la marxa verde de 1975 quedaran a les fosses comunes on són encara a Espanya molts morts de les venjances i assassinats per represàlies durant la guerra civil 1936/1939. Cal anar a veure algunes pel·lícules com "Las 13 Rosas", "La lengua de las Mariposas", "Por quien doblan las campanas", "las bicicletas son para el verano", "Hay Carmela" i moltes més que descriuen les barbaritats de la guerra sense pietat ni cap mena de consideració a la població civil, els Mestres de la República i els intel·lectuals. El dret aplicable sembla invisible i la llei s'interpreta sense justicia ni equitat.

el progrés desaparegut i la falsa millora

/ /
La modernització d'Espanya i de Catalunya no han tingut l'origen en cap plantejament polític, sinò en una realitat necessària per adaptar els negocis, l'administració, la vida diaria i la política al món europeu. Les preocupacions del poble que veiem en les reunions municipals encara són les primàries i tradicionals d'allunyar de casa els nous costums del jovent i les alegries dels turistes de nit. El 90% de les queixes a l'administració municipal són contra els apartaments turístics en lloc d'exigir la reconstrucció del sistema democràtic i una participació oberta de la ciutadania en la política municipal, sotmesa a una reunió cada tres o quatre mesos amb paraules curtes i moltes previament demanades explicant del que volen parlar. No hi ha debat. No hi ha oratòria política. No es resolen sobre la marxa com el Tribunal d'aigües de València les qüestions presentades pels ciutadans presents. En vaig contar uns 30 a la darrera reunió de l'eixample del propassat dimarts 22 d'ictubre. Tot s'acaba amb bones paraules i fins la propera. Son escasses les fritiques a l'adminustració municipal i la seva manera de fer de sempre. No es parla de seguretat ciutadana mentres els robatoris no paren. No es parla dels acidents de trpansiut que ni baixen entre iotxes i motos. Política de qui dia que passa elecció qu'empeny. La estratègia municipal és insuficient doncs no resolt els greus problemes socials de la ciutat pensant en fer obres publiques i subvencionar festes cíviques. Tampoc es veu una pressió de la ciutat per què el Govern espanyol respecti i permeti desplegar els drets establerts en la Carta Municipal sobre justícia de proximitat. Moltes coses queden pendents amb reglaments estrictes i convencionalsmés propis del passat, mentres veiem que el pressupost es menja la part més important en sous i despeses de funcionament de l'Ajuntament. Molt poc queda per invertir en la ciutat. Seguim amb el sistema fiscal franquista basat en la propietat i preus polítics, afegint la privatitzaciò de serveis. No sembla que n'hagin trobat un de nou i millor. Acabo concluent que l'Ajuntament no està adaptat a la probemàtica real de la ciutat dels nostres díes. L'Ajuntament actual conservador no troba la seva identitat o l'ha perdut. L'Ajuntament actual no compta amb l'entusiasme popular per la seva gestió. L'alcalde, massa enfeinat amb les seves relacions publiques, sembla que no ho vulgui veure. El temps dirà.

ahir i avui sense Pau Casals

/ dimecres, 23 d’octubre del 2013 /
Encara no hem sentit una paraula de respecte i record per en Pau Casals en l'aniversari de la seva mort, insigne patriota que sembla no existir més que a Puerto Rico i a Prada de Conflent. Ja no recorden el discurs que va fer a les Nacions Unides afirmant a totes les nacions del món que Catalunya és una nació. Ara és més important per el President Rajoy negar de nou no a Catalunya parlant d'unió a la mateixa terra catalana, sense tenir en compte el President de la Generalitat, i al Parlament rebaixar els impostos als casinos en lloc d'aprovar dotacioons extraordinàries per els menjadors escolars i les cases d'acollida social. Per calmar els àmims ens parlen d'un pla de lluita contra la misèria per final d'any, mentres tant la gent tindrà fred i passarà gana. Però resisitran tots, uns mñes encostipats que els altres. Ens queda per saber quantes vegades negerà Rajoy Catalunya. Ho farà abans de la declaració d'independència?. Serà com Sant Pere, amb allò de em negaràs tres vegades quan canti el gall? Per la tarda veurem quin tracte reben les estelades i senyeres a la sortida de la reunió dels Ministres del Fórum de la Mediterrània amb un rètol ben visible que diu que Catalonia is not spain. Amés llegim als diaris digitals que un meteoròlegd'antena 3 diu que els programes no quedarien bé sense Catalunya a la secciò del temps. No ho veig igual, doncs no posen Portugal i no passa res. Seria millor que pensessin en la unió europea. Ara quan volem saber el temps a Lisboa, Berlin a Paris, a Roma, a Sardenya, a Sicilia o a Londres, hem de fer la consulta per internet. Seguirem ahir com avui, sense Pau Casals i els seus desigs. Haurà deixat de ser noticia el patriota? En parlaran els diaris? Algú posarà una esquela? Li donaran la medalla de la pàtria post mortem?

progrés per uns temps millors

/ /
Mentres el Sr. Rubalcaba i el Sr. Montoro es discuteixen al Congreso de los Diputados sobre el nivel de la misèria i la sortida de la crisi amb milionaris més milionaris, no ens queda cap dubte que el progres será per uns temps millors. A més ara acusen Catalunya de ser responsable del retard en la recuperació econòmica d'Espanya si tirem endavant el projecte de marxar d'Espanya. A partir d'ara ja no será el Sr. Zapatero el responsable de tots els mals d'Espanya, ara els culpables serem els catalans. Tot ens fa veure que no hi ha cap capacitat de renovació de la política española ni cap perspectiva de que les coses opuguin canviar. El règim actual no 'autotransformarà per si mateix, ni que li diguin els britànics que la llei no està per damunt de la voluntat d'un poble. L'unitarisme español ja no convenç cap català per la irrealitat del sentit de la política espanyola i les contradiccions entre el que diuen a Madrid i el que ens diuen des de fora els de FMI i la OECDE. Però culpar a Cataluinya dels mals d'Espanya han trobart que potser un facor d'unió contra Catalunya. Avui el President Rajoy ha vingut a Cataluinya a guanyar punts davant d'Espanya menystenint el Presiden de la Generalitat de Catalunya Artur Mas. La seva actuació serà la de donar resposta negativa una vegada més a les aspiracions del poble català. Rajoy torna a tancar la porta a la reconstrucció d'un sistema democràtic a l'abast del ciutadà, superposant com a nova estrategia unitarista el seu poder de Cap del Govern espanyol davant les institucions i particularitat catalanes. Anem camí de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució sens dubte. El que farà avui el President Rajoy n'és un petit avenç.

res no és veritat, res no és mentida. Segueix la farsa democràtica

/ dimarts, 22 d’octubre del 2013 /
Som un poble sense revolució de la llibertat com França i els estats Units, amb una democràcia feble i molt vulnerable en mans de l'absolutisme neofranquista. Ens podriem creure fàcilment que no s'ha de fer altra cosa que el que ens manen des de Madrid i el que decideixen els empresaris enquadrats a la CEOE. Ja han passat alguns anys des de la Popularum Progressio i la situació social empitjora, mentres els Ministres d'Hisenda i d'Economia parlen de recuperaciò de la crisi. Un es pregunta quin tipus de recuperació i per aquí, doncs el món segueix repartit entre un 15% de rics i la resta són els pobres que donen a guanyar els seus diners als rics. Alguns rics són ara els Estats emergents, els nous milionaris de vells països socialistes com Xina i Rússia. Hem de concloure que res no és veritat i res no és mentida, com a les televisions quen es preparen els programes. La democràcia que permet aquest estat de coses és una farsa, un engany ben programat pels que depenen dels nous rics. La democràcia que permet l'impposicipò de l'absolutisme de partit, dels sectarismes de la direcció, és una democràcia malalta, contaminada, incapaç de renovar-se, de regeneració impossible partint de les mateixes institucions i partits que es reparteixen el poder. La revolució de la llibertat ha d'arribar un dia o altra encara que sigui amb segles de retard. No podem creure, avui, 38 anys després del canvi, que allò que et diuen quan estàs a punt de entrar en un plató de televisió de que res no és veritat i res no és mentida pugui aplicar-se a la democràcia post franquista. És hora de fer que la veritat sigui la veritat i la mentida la mentida.

som tan poca cosa?

/ dilluns, 21 d’octubre del 2013 /
Semblava que el projecte polític español s'havia unit a l'europeu, segons deia el aleshores Ministre d'assumptes exteriors Fernández Ordoñez en signar el Tractat de l'Unió Europea a Maastricht el 7 de febrer de 1992. Varem tenir que reformar la Constitució per permetre votar qualsevol ciutadà europeu a les eleccions municipals de qualsevol poble de Espanya. També fou decidida la desaparició de la pesseta com a moneda espanyola per ser substituïda per l'euro. Fet el canvi poc desprès, els preus de tot van grimpar amunt amb la reconversió de la moneda. Es volia una federació unitària dels Estats europeus, com a federació de pobles lliures tentar. El problema segueix sent com conciliar la igualtat jurídica dels Estats amb les diferències reals, doncs alguns Estats tenen quatre vegades més habitants que altres i volen tenir més pes que els petits Estats en les deliberacions. De fet la realitat ha demostrat que uns Estats han imposat als altres el criteris per intentar superar la crisi en base a l'austeritat de la despesa i prestecs de rescat de les institucions publiques i financeres. La garantia per a tots és un sistema de drets i de deures inderogables el anomenat acervo jurídico europeo, que protegeix les minories que es poden oposar a reconèixer les obligacions acordades amb despreci dels dits principis. Europa dona prou importancia a l'educació en materia de drets humans a tots els nivells de la societat, educació que sembla no existir a Espanya quan es descobreix que en moltes ocasions ni l'administració pública respecta els drets humans més elementals, començant per l'educació de la tolerancia, el respecte dels drets dels altres, el multiculturalisme i la diversitat étnica. Cal mirar al futur, armonitzar legislacions, fer real Europa l'esperança que no deixi fora els 7 milions de catalans que suposen l'1,5% del PIB europeu. Seria greu que ens tractin de poca cosa, discriminant-nos, no voler entendren's com a europeus, reforçant el sentiment d'incomprensió i d'escàndol per jugar amb les rivalitats internes d'Espanya, fent negativa la cohesió social. De fet els catalans que som motor econòmic a Espanya i amb un important porcentatge de PIB español, ens considerem europeus com amants de la llibertat. Europa no ens pot considerar poca cosa i posar-se d'esquenes a Catalunya defugint la protecciò de la identitat catalana com a minoría desprotegida o maltractada a l'Estat español per una rauxa d'intolerància llunyana a la significació europea.

repensar els drets. enfortir la voluntat

/ diumenge, 20 d’octubre del 2013 /
M'ha deixat dubtós que el vell parlamentari i ex candidat del partit reformador a la presidencia del govern de l'Estat espanyol, en Miquel Roca Junyent. digués que el referèndum pot ser constitucional si hi ha voluntat política. Penso que és tant com dir-nos que el referèndum és quelcom que s'ha de negociar com a nou dret o com a dret a reconèixer al col·lectiu de catalans, i pactar-ne les condicions del seu exercici. Peròp no aclareix moltes coses, doncs si el referéndum és quelcom legítim com a dret dels països que volen demanar la seva separació de l'Estat que consideren limita el seu dret a l'autogovern, no és comprensible que es posin tantes limitacions al seu exercici. Cal preguntar-se fins a quin punt les cinstitucions poden ser utuilitzades com argument limitador del dret d'autodeterminació dels pobles, simplement perquè no hi cionsta per escrit el reconeixement del dret, com si tots els drets naturals dels pobles i anteriors a la coonstitució de que es tacti hagin de ser establerts per escrit com a condició de legalitat. La resposta havia de ser més contundent, per què el dret d'un poble a l'autogovern no depèn de la voluntat política del govern ni del poble que limita el dret del poble al que no ofereix cap alternativa ni tant sols diàleg per resoldre les diferències en aquesta via. La dignitat humana s'ha de recinèixer com a finament últim dels drets. És a partir de l'exigència de respecte a la dignitat col·lectiva de Catalunya com a poble que els drets es poden repensar i que la legitimitat del que es reclama guanya força, la voluntat de tot un poble de decidir el seu futur. Ens hem d'enfortir i repensar els drets legitims d'una democracia per què no ens la buidin de contingut com tampoc l'estat de dret aprimant les definicions jurídiques dels drets i la interpretació les lleis fonamentals. Que no ens parlin amb criteris ambigus que la doctina moderna ja ha superat.

La farsa tràgica de la misèria

/ dissabte, 19 d’octubre del 2013 /
Trobem arreu les víctimes de la misèria: captaires, prostitutes, presidiaris, vagabunds, immigrants africans, desnonats, vells sols i abandonats sense mitjans, passant fred en un caixer els diez de l'hivern, demanant menjar, mentres tirtem toinelades de productes alimenticis perduts als supermercats, mentres pensem en fer nous edificis faraònics i obres públiques a les grans ciutats. Diferent visions el benestar mentres el banc dels aliments i caritas no donen abast. Ara ens diran que la crisi és per defecte de consum, en el precìs momento en que es rebaixen els sous, no es remunera l'estalvi, s'apugen els impostos sobre la propietat. Pot ser que vulguin que visquem en la eterna penùria, mal menjats, mal vestits, mal allotjats en edificis sense condicions, envellits. Però nio baixen en plena crisi el nombre dels milionaris, ans al contrari. La especulació i la cultura de la buena relación i el pelotazo segueix. La depreciació del nivell de vida, la destrucció de l'estat del benestar en nom de polítiques d'austeritat considerades necessàries per la majoria absoluta que ens governa al Congreso de los Diputados per pagar el deute i refinançar les institucions banmcàries i financeres. Tot un poble perdent i vivint pitjor al servei del diner. Els estudiants es veuen obligats a estudiar el que ni els pares volen. Es treu la llum de la ciència, es redueix la qualitat en l'ensenyament. Es trenquen possibilitats. S'ha obert la farsa de la misèria esclavitzant els treballadors i suprimint tots els obstacles per l'augment el benefici de les empreses que deleguen els problemas socials a l'estat, les corporacions locals i les esglésies i ONG's. Ara com deia Montesquieu, no som pobres per no tenir, som pobres per no poder treballar. I és que la rapinya va aparellada amb l'especulaciò. Els pobres són ara l'objecte de l'especulació, com ho és la borsa. El progres social democràtic és una cosa ben diferent d'aquesta farsa alimentada per les oligarquies del benestar destruït. Com deia el director del Centre d'Estudis Socials de la Universitat de Coïmbra Boaventura de Sousa Santos, parlant de democracia ibtransformació global l'any 2008, <>. Per Sousa Santos l'horitzó és la democràcia sense fi, una democràcia radical que sigui una alternativa a les idees actuals per canviar la lògica del poder i aturar la destrucció del planeta per les forces dominants.

qui ens va dir que la democràcia era cosa fàcil?

/ divendres, 18 d’octubre del 2013 /
Diuen que els bons van al cel i els dolents arreu. La societat segueix dividint els individus en bons i dolents, els que agraden i els que no, els que tenen nota i els que són suspesos per evaluadors que poden mostrar les seves discrepàncies amb els evaluats donant-lis notes baixes. No es veu clar que tots els considerats bons vagin al cel quan autoconsiderant-se bons són dolents. Tampoc podem dir el mateix de tots els dolents. Molts dolents poden pasar a ser bons, a situar.se en el món dels bons. O si són més que els bons arribar a imposar-se als bons. Seria la guerra de les oligarquies de sempre contra les masses de sempre, dels camperols que van anar a la ciutat per treballar a les indústries com ara arriben els immigrants sense cap estudi buscant feina, casa i una vida lliure, dels experts en marketing que volen dirigir les indústries de les noves oligarquies internacionals. Uns treballaran per dirigir com a èlits del present i del futur i els altres voldran limitar el poder absolut de les èlits oligàrquiques. Tots plegats ajuden a crear unes estructures socials, econòmiques i polítiques en les que l'evolucipò depèn de l'esforç de tots plegats i de la llibertat de crear i la diversitat de parers. Com deia el jurista català Amadeo Hurtado en una cinferència celebrada a Ómnium Cultural de Paris el curs 1969-1970, no hi ha cap règim polìtic que pugui una diversitat de parers en la societat que regeix. En els règims sotmesos a un grup ideològic, referint-se als de partit únic i a les ionarquies absolutes, aquesta diversotat de poarers no deixa d'existir són luites internes en el grup que governa per la materialitat del poder com ara es manifesta la Fudació Faes intentant impisar el seu crioteri al del Govern Espanyol. Leslluites segons Hurtado es desenvoluoen en secret i nomñés surten a la llum del dia quan es produeix un canvi en el personal dirigent o es té noticia de la desgràcia d'un grupm determinat, com passava en temps de la dictadura franquista. Sempre ha existit una massa silenciosa, la que no participa en les eleccions, la que viu d'esquenes a la activitat política que no es pot clasificar ni com a gent bona ni com a gent dolenta. Senzillament, no accepten els actuals dirigents i exigeixen canvis amb el seu silenci. Rribarem lluites ideològiques i lluites polìtiques cim deia Hurtado en la seva conferencia. Les lluites ideològiques necessiten total llibertat que nio hi és quan s'utilitza la Constitució com a eina per frenar consciències i evolució del pensament de les minories Intel·lectuals. A les lluites polítiques apareixen les qüestions practiques de la vida social amb pocs avals ideològics. Es vol convertir la massa ciutadana en una massa neutra que no participa en les lluites ideològiques, és una forma d'endarrerir els canvis democràtics adormint les consciències. No interessa a les oligarquies, als que tenen el poder absolut, que la massa silenciosa participi de les lluites ideològiques. No convé que el poble pensi i faci canviar la democràcia més enllà de la democràcia representativa.

desguaç del municipalisme democràtic

/ dijous, 17 d’octubre del 2013 /
La reforma de la llei de règim local va camí de ser aprovada pel Congreso de los Diputados. Diguin el que diguin, l'objectiu no és altra que privatitzar els serveis públics, reduir la capacitat fiscal dels Ajuntaments, desmontar el municipalisme democràtic de primera volada i tornar al municipi oligàrquic. La recentralització és un fet. És la tendència més visible del sistema conservador. Quedaran debilitats els recursos de la comunitat, els serveis socials, l'assistència sanitària municipal. La iniciativa dels conservadors espanyols no ha tingut en compte la realitat i particularitats municipals de les diferent societats que composen el mosaïc ibèric. D'un sol tall es vol transformar tot en un sistema municipal igualitari contra natura.Ens caldrà tornar als plantejaments de 1977 i els treballs preparatoris d'aquelles elecions municipals pendents de la UCD, dincs varem arribar a unes generals i a unes autonòmiques sense haver canviat el règim municipal. Cal veure el que van trigar tots plegats a fer una nova llei municipal a Espanya i la de Catalunya. No es va prioritzar el municipalisme, diguessin el que digessin els partits majoritaris. L'important fou elpoder de l'Estat. I en aquesta línea centralista segueix l'estratègia política. L'autonomia fou només un tràmit per callar i contentar els nostàlgics de la descentralització amb el somni d'un federalisme integrador. El centralisme forçat i imposat ha produït el fenòmen invers, o sigui el desig de fuga, l'excitacíó ben esperonada del dret a decidir.Volen impedir la participació ciutadana fomentant la democràcia pasiva mentres la contaminen des de un poder absolut. No tindrem, dincs ciutats ni pobles, ni vilas en las que faci bo i sigui bonic anar-hi a viure. El municipalisme democràtic pateix un retrocès en tant que el poder absolut s'allunya del poble i els polítics convencionals només s'escolten ells mateixos enganxats al móvil per llegar les darreress notícies i seguir el seu correu electrònic. Els alcaldes i regidors desconeixen el seu poble que els ha votat, no són polítics de proximitat. Ni cineixen el barri, els problemas de la gent i molts no viuen en el districte que els ha tocat presidir. El desenganyu del ciutadà no podía ser més gran en veure que tot segueix igualo poitjor que a la caiguda de la dictadura. El mateix pressupost continua destinat en la seva meitat per pagar sous i despeses municipals. Queda peer veure ciom faran anar la resta i el que realment servirà per millorar la situación humana i social de la ciutadania.

els nostres enemics són la corrupció i la intolerància

/ dimecres, 16 d’octubre del 2013 /
Hi ha qui s'esmerça per conseguir que Catalunya sigui declarada enemiga d'Espanya i comença el seu discurs dient que hem de viure junts. Es tractya d'esperar que la situació implosioni a nivel intern a Catalunya, amb una pruident recentreakluitzaciò i aprimament econòmic a més d' establir per llei un control per poart de l'Estat de l'activitat exterior oficial catalana. Els catalans som gent pacient, però enrauxada amb la seva iniciativa i llibertats. Ens repugnen les corrupcions, les corrupteles, el nepotisme, i ens exigim fidelitat al servei del poble. No estem obligats a canviar el nostre destí com a nació per què ens ho digui un Rei o un cap de Govern que no volem com a nostres, que no comprenen ni respecten la nostra cultura, la nostra lengua, el nostre ésser com a poble. Ells han desencadenat a Espanya una situació de desigualtat entre pobles aplicant una suposada solidaritat que ara volen reiterar amb les balances fiscals, amb un pla de financiaciò autonómica en el que els perdedors serem els catalans. És el destí que ens tenen previst parlant de la indisoluble unitat que ells han decidit sigui aixís. Pot ser que arribin a proposar fer una consulta no vinculant a Catalunya i no vinculant a la resta d'Espanya. En aquest cas la intolerancia estarà servida. No ens deixaran ni explicar-nos. Intentaran per tots els mitjans forçar els lligams de sang i sentiments familiars com si el món s'haguès de trencar. No volen recinèixer que el nostre lloc de trobada és la Unió Europea. Contrariament al que ens diguin no ens espera la ruina, no als catalans de ben segur. Un poble treballador no es pot considerar ni anunciar arruïnat pel fet de voler alliberar-se de la corrupció i de la intolerància. És la fidelitat també pel que som i volem ser com a país lliure i democràtic. Sabem que la prova és forta i que no podem quedar-nos dormits ni esperant quiets a veure què passa finalment. La resistència creativa que deia Max Cahner i recordava aquest matí l'ex-President Pujol en l'acte del seu comiat al Tanatori de Les Corts és el que hem de fer ara. Tot i aixís, també hem de intentar per la via del diàleg que els que es diuen nostres enemics deixin de ser-ho i acabin entenent que Catalunya no pot ser lligada ni amanillada pels segles dels segles a un destí i a una manera de ser, de viure, de cuinar, de parlar, de resar, de fer teatre, d'escriure i pensar, de cantar, de fer lleis i de tractar els animals que no és la seva. Ara només ens fakta que les llunminàries de Madrid que diuen que Catalunya és la selva tornin a posar en vigor els Tribunals d'Ordre Públic. Segur que la pujaran dreta, com diuen els de pagès.

contra la concepción mecànica del Estado y del derecho

/ dimarts, 15 d’octubre del 2013 /
Amuina la actual concepció mecánica i coactiva de l'Estat. Molta gent pensa ara al cap dels anys de la transició, que la veritable democràcia a Espanya està per fer. El poder el van administrar persones sense educació per una democràcia. Encara s'educa la gent per servir ciom asalariat d'empresa o pel futbol. Hem volgut donar a les associacons polìtiques el nom de partits, i no han sigut ni associacions, mancades de democràcia interna des de un bon començament. Recordem la malfiança entre membres d'un mateix partit quan abans de integrar candiats en les llistes electorals s'els iobligava a anar al Notario a signar actes de renuncia anticipada a l'escó que conservava el Secretari General per un si de cas. Els partits eren i són encara uns tots diocsiplinats com a model inaceptable per ser considerats democràtics. Fou vital començar el canvi amb l'acceptació dels drets humans, amb el control efectiu pels ciutadans de les accions dels governants, amb un poder judicial indeopendent, àgil i fort, amb mitjans pser dur a terme la seva finalitat d'àrbitre als drets de cadascú i desenvolupar una efectiva justícia social. Per canviar ha d'haver-hi bona voluntat per part de tots i joc net. Caldrà oblidar diferències que ens puguin portar a un conflicto. Els democrates sembla que surtin per generaciò espontània, però no els agrada la participació del poble en l'exercici del poder, sembla que prefereixin la antidemocracia, la de les oligarquies. Existeix encara el caciquisme a molts sectors i municipis, a més del sectarimsme a molts partits convencionals que no són capaços de crear grans nuclis de pensament arrossegant-se pel tactisme. No es socialitza allò que és indispensable i ha de servir a la societat, ans al contrari es privatitza per gaudir dels guanys de la concessió. El mateix cas castor de la injecció de gas subterrànea a la zona d'Alcanar amb una previsió d'indemnització en cas de suspensió és un cas clar de capitalisme concessional, depenent de la concessió pactada amb l'Estat. No és un capitalisme productiu carregant les pèrdues a l'Estat com una obligació. El fet demostra la importància del poder personal i les conexions amb el poder i la manca d'una participació institucionalitzada. Hem de preguntar-nos cada dia més si existeix una clase dirigent amb ideals democràtics. Lamentablement hem de concloure que el part de la democràcia està a mig fer i que será dolorós per les malfiances entre uns i altres. No convé que l'Estat submeti el dret de manera que arribi a perdre el seu nivell ètic per convertir-se en una expressió de força. La sobirania és veu com un poder absolut i suprem. No es defineix la seva naturalesa, sense estudiar les prerrogatives del ciutadà anteriors a l'Estat com són les llibertats formals que ara l'Estat vol limitar, ignorant que el dret de suifragi incorpora el de referéndum o la anomenada via d'iniciativa que exigeix la transformació del dret doctrinari en que es basa l'Estat que no té en compte els moderns moviments constitucionals. L'Estat ha d'exercir el poder com expressió de la seva capacitat per viure el dret i l'ordre jurídic evolutiu marcat per la equitat, en lloc de entendre's com un poder coactiu enfrontant-se a l'esperit del poble, a la veritable consciència nacional. Aquesta pugna és la de la criso de valors, la de la crisi de l'Estat mateix que ha perdut el seu significat dins d'una democràcia europea.

les veritats no agraden

/ /
Avui és un dia de commemoracions de fets lamentables. És l'aniversari de l'afusellament del President de la Generalitat Lluis Companys després d'un judici sumarísism davant un Tribunal Militar, al Castell de Montjuic. Han passat els anys i encara no han reconstituït la Sala del judici ni la cel·la en la que va esperar el President l'hora del seu afusellament condemnat per rebel·lió militar. Però avui és el dia en que milers de treballadors es manifesten en defensa del seu lloc de treball i del seu salari. Reclamar els drets dels treballadors és quelcom que molesta. Defensar el treballador contra les dificultats i les tensions del medi de vida hoinest que és el treball. Les cindicions de treball defineixen les cindicions de progres personal i social. S'ha de proclamar la dignitat del treball hionest i honrat com instrument realitzador de la llibertat i el desenvolupament de la persona, en lloc de permetre quie el treball es converteixi en una maledicció i un instrument de deshumanització. A les empreses apareixen dictadures cegues enverinades pel benefici que suposa reduïr el sou dels treballadors. L'important per molts empresarios és tenir beneficis a qualsevol cost. Aquiests empresarios formen part d'un règim sense consciència que s'aprofita de les lleis protectores de la llibertat del mercat que han impulsat a travers els polítics conservadors.La cindició ibrera, paraula que ara no agrada per què no es volen viure les realitats ni les desgràcies dels que perden lloc de feina i salari. Les cinciències no es mouen encara que el Papa parli de estar al costat dels pobres, encara que l'Església recordi que els Papes sempre s'han pronunciat per una moralitat i dignificaciò del treball des de l'encìclica Rerum nivarum de Lleó XIII, un mín en lluita ciontra les desigualtats socials. Cal dir ara que el treball téalguna prioritat sobre el capital i no que el capital no és més que una acumulacií de treball quan l'especulaciò no para. Els bins sentiments quie es prediquen des de les esglésies no son suficients. La justícia social demana molt més, com demanava Lluís Companys com a defensor dels treballadors ciontra els abjsos der la patronal. Els eopresaris han d'entendre que el salari njust va lligat amb les responsabilitats familiars i de formaciò i promoció del treballador. Els treballadorsno són esclaus a tenir lligats de per vida a la mateixa taula o màquina. No es pot oposar el capital al treball ni el poder absolut de la propietat de l'empresa qujan es faqn deslocalitzacions amb finalitats espewculatives i de reducció destructiva dels salaris, contra la primacìa del treball. Els empresaris segueixen negant el dret dels treballadors a participar en la gestiò de l'empresas, no acceprten l'accionariat obrer, excepte quan les cooperatives apareixen pser salvar les epereses caigudes per una gestió egoísta. Encara que les veritats no agradin, cal que el món empresarial pensi que les coses han canbviat i que els treballadors, la és necessària i no substituible per màquines, que els obrers no són mercaderia ni peroductes de segona mà de usar i tirar. La justicia social vol lleis diferents a les actuals en vigor a Espanya i a Catalunya. Ja no som en un estat social de dret, ara s'ha caigut lo social de l'estat de dret com al PSOE la "O" d'obrer.

el que vol el poble és democràcia no contaminada

/ dilluns, 14 d’octubre del 2013 /
Els fets dels darrers dies que els representants polítics intenten interpretar de moltes i diverses maneres tenen un sentit molt clar i indiscutible, i és que el poble vol viure en democràcia. Viure en democracia vol dir que s'ha de garantir el dret a la llibertat d'expressió de totes aquelles opinions i ideologies que respectin els valors democràtics. La única excepció será la dels que volen destruir la democràcia utilitzant els medis de la mateixa democràcia. A tots els ha de quedar clar que el dfret a decidir el futur de Catalunya és dels catalans, de tots els que viuen i treballen a territori català. Cap persona, cap instituci+ò amb seu fora de Cartalunya pot invocar el dret de propietat sobre els catalans, les terres i empreses catalanes i el seu futur. La terra és de qui la treballa i n'és propietari, i el país és de qui el fa, no de qui el vol dominar com sigui, no dels hereus dels que va guanyar una guerra civil, menys encara dels que volen l'extinció del català i de tot el que signifiqui Catalunya. El poble català, parlant catàlà o castellà ha dit que vol una democràcia que li permeti opinar en tot momento. S'han manifestat els unionistes, els que no volen cap referèndum i que tot segueixi igiual, i els que volen el dret d'exercitar el dret de decidir. Tots han dit la seva, uns amb més gent que els altres. Els unionistes van invocar la majoria silenciosa en defensa de la seva posición. Finalment la majoria silenciosa ha fet un clar rebuig de tot el que significa partit polític sectari, monolític i endogàmic. Lamajoria silenciossa no té cap necessitat de sortir de casa per manifestar la seva opinió, és la que no anirà a votar a cap partit o la que vota i no diu el que pensa. No és pot manipular l'actitud dels que no es manifesten amb els partits convencionals, com tampoc alguns partits no poden fer el boicot a les iniciatives de moviments populars. La democràcia ara ja passa per el dret de debatre i discutir el que diuen i fan els representants parlamentaris i els partits convencionals. Es vol gent no manipulada ni contaminada. Es vol una nova democracia, un model ben diferent de l'actual en el que compti la responsabiolitat de la ciutadania, que es reconegui el dret de revocació i de reprovació de representants polítics i de governants. Es vol que els actuals dirigents polítics reconeguin que no són res sense el poble, que la legitimitat democràtica és en el poble i sense el poble no hi ha autoritat reconoguda que valgui. La democracia representativa sense el poble un cop s'han acabat les eleccions ja no serveix. Cal que els actuals dirigents polìtics instal·lats en el poder s'adonin de que les coses están canviant. Cal que reconeixin que la democràcia, el dret de decidir tot el que afecta a la vida i seguretat del poble s'ha de tornar al poble i no segretar-la més. La política també és assegurar la fidelitat dels capdavanters polítics al servei del poble.

el pecat d'oblidar els altres màrtirs

/ diumenge, 13 d’octubre del 2013 /
Diuen que la fe mou muntanyes. Diuen que per la fe es guanyen les batalles. Diuen que que la fe és necessària per conduir el poble de Cartalunya a la seva llibertat. En nom de la fe s'han fet barbaritats contra els pobles que tenien una fe diferent, s'han cremat a la foguera purificadora savis que descubrien com guarir malalties o salvar la gent de la mort. Era molt fácil proclamar una creuada contra els infidels, mentres els considerats infidels es defensaven dels no creients. Era molt fácil enviar els humils llauradors i menestrals a morir pel Rei i la Creu. Avui a Tarragona els que no demostren amb fets quina fe és la que els mou a exigir del Govern espanyol limitar el dret a l'avortament, imposar la religió com una asignatura obligatòria a es escoles, mentres no diuen res al Govern per protegir els que ho perden tot per la crisi, els que han entrat en la miseria marginal que intenta ajudar Caritas i la Creu Roja. No expliquen el què fan amb els diners que recullen sense pagar impostos a la Sagrada Familia de Barcelona, a l'Escorial, el Pilar, la Catedral de Burgos, l'Almudena de Madrid, la Catedral de Sevilla, per dir algunes institucions que semblen gaudir de bons ingresos. No se sap com administren els bens immobiliaris lliures d'impostos que s'han anat inscribint a nom de l'Església. Però si se sap que l'Església oficial espanyola calla davant la crisi, no es posa al costat dels pobres com vol el Papa, tornen a parlar de màrtirs de la persecució religiosa en un momento passat de confrontaciò armada entre dos Espanyes. No condemnen ,'alçament ni la guerra civil, no condemnen la persecució dels milers de republicans assassinats davant els murs dels cementiris o a qualsevol voral de carretera. Tot i que molts republicans morts siguin molts catòlics, no els faran Beats, tant sols els que van assassinar els anarquistes incontrol·lats de la FAI, els que més van fer esclatar el seu odi contra la opressió i l'abús en forma violenta contra els senyors i els seus capellans quan l'Església i les dretes espanyoles es va posar al costat dels alçats amb armes contra la República, finançats pel Rei dimissionari Alfons XIII i capitalistes ben coneguts, per fer front als revolucionaris i les esquerres que van guanyar democraticament les eleccions generals de 1936. L'Església católica va beneïr l'alçament i la dictadura i es va posar al costat de Franco durant més de 40 anys, i ara hi torna, siguin el que diguin per dissimular-.ho. L'acte de beatificació d'avui no és pot interpretar com un acte de reconciliació, és un acte de reividicació en nom de la fe, de reconeixement del franquisme i la seva causa, i de despreci dels que sense estudis i ignorants demanaven justícia social i equivocadament només veien una església al costat dels rics. Desperten els morts d'una guerra civil, desperten els odis contra els assassinats i les denúncies d'abans i de després. Desperten el record de les venjances i les enveges dels nacionals contra els republicans durant i un cop acabada la guerra. Desperten el record d'unes morts inútils i absurdes. Desperten la farsa de la beatificació com excusa de mostrar poder i glòria dels selectes. La Beatificació d'avui no és un acte de fe, és un acte contra la fe de la gent humil, dels que encara tenen els seus familiars morts per les tropes del Caudillo Franco, enterrats en vorals i en el fosar comú de molts cementiris, contra els soldats republicans morts als camps nazis i els acusats falsament de rebelión militar, un escàndol més dels que no volen canviar les mentalitats. No demanar perdó l'Èsglésia per la submissió i glorificació al Caudillo aliat amb Hitler i la no comdemna moral de les seves hordes assassines de la falange i la legió que va assassinar capellans fidels a la República, són actes contra la fe del poble que vol oblidar un mal són i una cruel guerra entre germans. Ara els fanàtics d'una Església que anyora els Tribunals de la Inquisició, ens demostren que el que la fe mou són diners i el poder de la supèrbia. No creuen en la reconciliació entre germans, no els interessa. Volen que la gent s'els posi de genolls, no defensen els valors de comprensió, respecte, germanor, perdó. En nom de la fe en el futur, que Déu els perdoni pel que fan. Encara que no seria mala cosa netejar els temples dels mercaders que s'en aprofiten i aclarar per què han servit els diners que van treure dels cors sensibles a la fe en Déu amb les visites de l'anteriors Papes. Cal que l'Església no oblidi que encara queden màrtirs de la fe per beatificar.

hispanitat per la desigualtat

/ dissabte, 12 d’octubre del 2013 /
Han vingut a Barcelona per celebrar la festa de la Hispanitat. Uns eren de dretes, no entenen res de les reivindicacions catalanes. Els altres ultras convençuts. S'han servit de cantants, grups musicals i esportistes d'èxit sense el seu consentiment per les seves finalitats de convocatòria i animació. Els ultras camí de Montjuic han cremat una senyera i l'han escupit mostrant el seu despreci per el símbol més representatiu de Catalunya. S'han sentit els insults contra el President Artur Mas i crits de violència. La ciutat ha seguit un comportament totalment normal de molts comerços oberts i també la biblioteca de Catalunya. La población barcerlonina no s'ha sumat a cap concentració. La majoria silenciosa de que parlen els unionistes no s'ha vist per enlloc. Per els catalans avui no és un dia de festa, no celebrem res. Alguns han aprofitat per descansar. Els dissabtes són dia de descans i per la conciliació laboral de les families. Des de Madrid en plena celebració de la festa amb la oligarquía política i militar ens parlen de la unitat i de la inconveniència d'una disgregació. Però a Madrid no hem vist més que una bandera, la espanyola. Han oblidat com sempre les banderes de les nacions sense Estat que hi ha al territori espanyol. Catalunya, Euskal Herria i Galicia no compten. Segueixen ignorant a Madrid la realitat nacional de la diversitat dels territoris i es creuen que la història és la que ells ens expliquen. Ignoren la història autèntica i la no escrita. A Madrid no han desfilat els aturats, ni els discapacitats, ni la gent que necesita assistència, ni els estudiants que no han pogut pagar la matricula de la Universitat, ni els desnonats per no haver pogut pagar la hipoteca, ni els malalts de la sida. A la manifestaciò de la Plaça de Catalunya de Barcelona es veia molt jove de casa bona, empolainat i vestit de roba de marca. i també molta senyora ben vestida i ben pentinada amb bandera a la mà que no donava la impressió de fer llits, passar l'aspiradora, rentar la roba ni de planxar camises. La dreta segueix aglutinant els diners avui com ahir. El somriure de la dreta és el del poder, presentar-se com la veritat eterna, els millors de la societat, els intocables, la veu de la impunitat en els negocis. Obliden que cap autoritat és ilimitada, ni la dels representants politics, ni la dels ciutadans, ni la de la llei. La llibertat és la garantía contra tota arbitrarietat. És precisament aquesta la gran veritat que no agrada a la dreta quan s'acostuma a imposar els criteris de govern i a governar a cop de Decret llei.

vèncer com idea de justícia és el que volen

/ /
L'horitzó d'una Catalunya sobirana en el marc europeu d'interdependència que explicava Josep LLuís Carod Rovira en el seu article sobre identitat i sobrania publicat al diari Ara el 23 de Juliol de 2011 és un desig que cada dia expressa més gent. Els sondeitjos informen que els partidaris del si ja passen del 60%. Els nervis s'han apoderat dels barons del PP i ara tot és negar qualsevol cosa que pugui sortir de Catalunya, del seu propi partit fins i tot. Ens volen vencidos amb la mateixa idea del comunicat d'abril del 39 referent a les tropes republicanes que els nacionals colpistesvan batejar com ejercito rojo. Ara volen el mateix amb la qual cosa han destroçat totes les possibilitats d'una reconciliació entre germans que van voler posar en marxa tots els polìtics tant de dretes com d'esquerres a la mort del dictador. Han ressuscitat les dues Espanyes i el que diofonen és una idea d'injustícia o de desigualtat. Ara tots contra Catalunya, dretes i esquerres epanyoles és la táctica que segueix el Govern español, esperant que les forces polítiques catalanes es fragmentin ies divideixin encara més. A Madrid temem la unitat catalana. Els espanta que els catalans puguin anar Junts a Europa. Esperen que tots es barallin i que la unitat no sigui posible. Que oposició i Govern a Catalunya acabin enfrontatnt-se. Volen que uns dinamitin els altres. Volen arribar per posar pau i ordre. La legalitat està al seu servei. La legitimitat democrática del Parlament de Catalunya i la Generalitat no els és suficient per escoltar els catalans. El diàleg promès entre Catalunya i Madrid, entre Madrid i Catalunya, és inexistent. A Madrid no ens volen escoltar. Volen vèncer com sigui i doblegar la voluntat dels catalans. Obliden que la justicia no és això. La percepció del que passa per les imoosicions i cm ens menystenen a Madrid obliga a una profonda reflexió i a trobar un acord patriòtic entre totes les forces catalanes.La unitat és absolutament indispensable per fer front als constants atacs fins ara retòrics i provocacions de Madrid. Ells volen vencedors i vençuts. Nosaltres l'abraç fraternal, la reconciliació i trobar-nos a Europa. No poden ni podem ignorani oblidar el passat, pero hem de superar-lo i contruir futur en pau i amb llibertat.

apologia lliure del nazisme a Espanya

/ divendres, 11 d’octubre del 2013 /
El Partit Popular obra la porta a l'antisemitisme militant a Espanya. No aprovar en la sessió d'aquesta tarda convertir en delicte l'apologia del nazisme ha sigut un pas endarrera en la història moderna d'Espanya, clasificar-nos com un Estat protector d'ideologies extremistas, ultras i reaccionàries en nom de la neteja de la raça. El fet ofèn totes les consciències democràtiques i la memoria dels que van lluitar i morir en defensa de les llibertats i la democràcia contra el totalitarisme hitlerià i el feixisme italià. El Parlament espamyol amb aquest pas legitima el franquisme aliat del nazisme. No estranyin ara els homenatges als veterans espanyols de la divisió blava que va anar a lluitar amb l'exèrcit nazi contra la Rússia soviética. No estranyi que aviat es facin homenatges als aviadors de la Legió Còndor que va bombardejar Gernika, i als aviadors italians que van bombardejar Lleida i Barcelona matant milers de civils. No estranyi la tolerancia envers les organitzacions nazis i feixistes que creixen al territori espanyol. L'alerta ha sonat aquesta tarda tant al Parlament español com al català. El franquisme com a dictadura és reprobable i ha de ser condemnat en tot règim democràtic. Fou un error la amnistía en forma d'indult general posterior a la Reforma democrática del règim els anys 70 que va alliberar els franquistes de multiples delictes al temps que es tapava l'evasió de divises. Fou una decisió de reconciliaciò per abrir i cimen´çar uns temps nous. Ara veiem que no ha servit per res tapar, voler oblidar i que no s'en parli. La memoria viva i activa ha de sortir, les noves generacions han de saber el que va passar, el com i el perquè. No podem seguir vivint d'espatlles a la realitat de la historia quen ens volen amagar amb clase de religió obligatòria en un territori europeo plural i divers obligat a respectar la llibertat de religió i de consciència. Permetre la difusió de les idees nazis és permetre intentar destruir la democràcia des de dins.

cuando la moderación es vivir aún peor

/ dijous, 10 d’octubre del 2013 /
El Ministro de haciendo señor Montoro parece el malo de todas las películas que no quiere subvencionar el Ministro de educación, cultura y deporte. Nos dice que los salarios crecen moderadamente para no decir que van hacia atrás, que se reducen, que cada vez los trabajadores y los pensionistas cobran menos. Cobrar menos no equivale a moderación, sino a reducción, rebaja o recorte. Tampoco habla de las subidas de impuestos sobre la propiedad con la revisión del catastro. Ser propietario también se vuelve en una pesada carga para muchos que ya han tenido que bajar los alquileres. La propiedad urbana ha pasado de rendir un 7% a rendir un 4% o menos en función de las reparaciones y aumento de coste de los servicios. Y la moderación que dice el Ministro encubre una rebaja más que considerable del nivel de vida de todos. Mientras dice esto el Fondo Monetario Internacional advierte del casi nulo crecimiento económico español que no despejará la crisis y de las posibles nuevas caídas de empresas ahogadas por sus deudas corporativas. Las perspectivas reales no son buenas, más bien malas. Pero el Gobierno se ha empeñado en decir que todo va bien, que irá mejor, que salimos de la crisis y que en 2015, época de elecciones, habrá dinero. Mejor que nos digan la verdad para que podamos ajustar y moderar aún más nuestras previsiones. Si hemos de vivir peor, que no nos lo oculten. Preferimos como personas responsables saber la verdad de lo que nos espera, saben y no nos dicen. Quizás mejor ver una película de Charlot de aquellas que no gustaban a según quien que ostentaba el poder absoluto en las empresas y en la vida política. Charlot hablaba de realidades de su tiempo. Nosotros hemos de hacer futuro, prevenir el futuro de los que están y de los que se marchan con la formación pagada a dar lo mejor para otros países, corporaciones y centros de investigación en I+D. Hemos de lograr que tanta moderación no nos lleve a la desesperación de los muchos, quizás haya que desmoderar tanta moderación que se nos impone por Ley, Decreto Ley o como sea, siempre por una via legal, claro está. Quizás haya que moderar el ánimo legislativo reductor de los actuales gobernantes que blasonan de su poder absoluto. La esperanza es cambiar el entramado de tanta moderación reductora en las próximas elecciones, pues en democracia no hay otra esperanza ni vía.

un fals presidencialisme

/ dimecres, 9 d’octubre del 2013 /
Gaudim d'eleccions que diuen lliures i es respecte el sufragi universal. Però els ciutadans no elegeixen el President del Govern ni els Ministres. Això passa tant a Espanya com a Catalunya. La separació o distància entre la sobirania popular i la representació política és cada vegada més àmplia. Existeix una no visibilitat de la direcció dels negocis polítics. Sembla que d'esquenes del poble es produeixi un mercat on cada elegit mira de treure el màxim profit personal de la situación. Els nom,enaments de Ministres o Consellers es converteixen en sorpresas pel públic que s'assebenta pels diaris i els mitjans de comunicación. Sembla que es oensin que la política està reservada a unes minories selectes. Volen el vot del poble i acaben fomentant el populisme i la demagògia. Els eslogans i frases simplificadores és tota la informació que reben els ciutadans amb una propaganda electoral mediatitzada i limitada als que ja hi són. Protegint el poder constituït intenten barrar el pas als alternatius, als contestataris, als crítics del sistema. Reconeixen el drfet de vot, però no el dret a la paraula i a la comunicació en igualtat de condicions.El populisme es antiparlamentari. Prò qui més interès ha tingut per desmongar el Senat ha sigut sempre la dreta. No li interessen a la dreta els drets territorials ni les nacionalitats històriques. Per això no reconeixen al Parlament español el dret d'autodeterminació que demanen els partits nacionalistes de Catalunya, Galicia i País Basc oposant-lis el nacionalisme español que consisteix en la unió forçada i l'amenaça constant, la dels matrimonis eterns mal avinguts. De defugir el racionalisme es pot passar a la passió i les reaccions ilògiques. El conservadorisme elitista pot aflorar plantejaments d'extrema dreta. Però será una dreta nacionalista, xenòfoba, falsament anticapitalista i antijueva. Es presenten com antirevolucionaris, antinacionalistes, i amb esperit autoritari peruè ells es pensen que ja saben el que s'ha de fer. El poble no, es deixa portar, creuen. Volen l'hegemonia, el poder absolut per imposar la seva dominació, no per servir el poble. L'exigència de les llistes obertes i llibertat de presentacio de llistes i propaganda electoral seria un bon remei per pulsar la realitat del que vol el poble. Sobren les enquestes que ignoren les noves forces polítiques que no es deixen fer. Sobre l'autoritarisme en política.

reinventar la República Catalana

/ dimarts, 8 d’octubre del 2013 /
A Madrid es neguen a tot diàleg. Menystenen qualsevol proposta catalana i amb els pressupostos discriminen a tots els ciutadans de Catalunya siguin o no siguin independentistes. Diguin el que diguin a Madrid la idea republicana a Catalunya s'obre camí amb el plantejament del dret a decidir i la independencia. Cal peguntar-se com será la República, si presidencialista, si parlamentària. Cal saber com s'administraerà l'Estat propi que es derivarà de la nova república. I ara el plantejament que s'ha de fer no permet l'error. Es tant forta la oposición d'Espanya a tot el que pugui proposar Catalunya que la posicipo que finalment adopti el Parlament de Catalunya com a organ sobirà, representant de la sobirania popular catalana, ha de resoldre qualsevol conflicte de legitimitat que es pugui presentar. Sembla que estigui en qüestiò el règim que ens volguem donar en cas d'assolir la independencia. Ningú no parla d'implantar una monarquia a Catalunya, ni seguir desconfiant de tots els polítics i la democràcia. Els ciutadans no s'han de deixar convèncer per les propagandes radicals tant reaccionàries ni per la utopia de la revolució anticapitalista. Hem de reconèixer que vivim una crisi d'una amplada cionsiderable, amb una societat insegura, empobrida, plena de desigualtats, amb un jovent sense fe en el futur, amb un ambient de pesimisme que es desprèn de la precarietat material i també moral, sense credibilitat en les institucions. Cap règim, cap sistema és una assegurança de renovació i reconstrucció social. Mirar el passat, els convencionalismes d'abans ens apropen de les intransigències, una societat que es refugia en les pors i el despreci dels grups més febles i vulnerables. La idea de Justícia no apareix en l'actual democràcia, ni en un disseny futur. Ens acostumem a viure sense dignitat. Hem passat però d'ampliar la crisi económica a la política, despertant el voler exisitir com essers lliures, crear valors de justícia, igualtat i solidaritat. Cal fer confiança als valors republicans, el règim de la democracia, modernitzar institucions i allunyar el vell sistema, l'abstenció masiva tant com el vot contestatari creant noves opressions, la nova tirania que definia Alexis de Tocqueville. Considerem doncs la República com el darrer refugi de l'esperança en l'activitat política vist el fracàs de les monarquies concertades com a sortida d'una dictadura. Hem de recordar ara amb l'historiador francés Vincent Duclert que un dels principis fonamentals reconeguts per les Republiques democràtiques senyala que el poder és legitima entres no entri en contradicció amb determinades lleis superior de la humanitat, és a dir el respecte als vius i als morts, la inviolabilitat de l'ésser humà, la veritat com a imprecriptible, la hospitalitat com a valors que defineixen un dret i una justicia i que tot govern ha de salvaguardar.

la solidaritat de l'Estat passa pel centralisme

/ dilluns, 7 d’octubre del 2013 /
No hi ha cab dubte de que l'Estat és solidari segons i on es produeixen els aconteixements. La gent d'Alcanar i rodalies han vist per televisió el Ministre Soria dient que no tenia informació i després ordenant parar les injeccions de gas. Som encara en un Estat centralista lligat al fals concepte uninacional. Sembla que vulguin decidir el benestar i la felicitat del poble sense la seva participació activa. Els governs s'esforcen per moderar l'optimisme dels pobles que com Catalunya volen acedir a la seva llibertat. Parlen d'unitat constitucional d'una banda i de desunió en base als greuges qu'ara tots podrem llegir ordenadament. La unitat forçada desintegra les comunitats,. i a Madrid no ho veuen encara que hi hagi qui des de sectors conservadors i unionistes s'empenyi en parlar de nova transició. Cal parlar de fugir dels vells convencionalismes, de la vella política que exigeix submissions en lloc de reconciliació entre germans. Encara no s'han condemnat els crims del franquisme ni s'ha demanat perdó per una falsa creuada destinada a implantar una dictadura criminal. Es practica des de Madrid un immobilisme estéril i nefast pels nostalgics del franquisme que destrueix tot sentit comunitari, tota possibilitat de terceres vies, de crear un Estat federal, una comunitat de nacions. Honorar la llibertat guanyada amb paciencia exigeix respectar la voluntat del poble de Catalunya i no crear situacions enfrontades. Com ja portem temps veient, tot empeny el Govern català cap la confrontació política directa amb una gent que no pensa ni vol abrir cap diàleg. Potser caldrà dir ben aviat que tractar un poble com esclau d'una Constitució administrada per un poder absolut és un crim contra la humanitat. Aquesta solidaritat en la submissió és la que no volem. El fracàs de la Sra. Alicia Sánchez Camacho intentant proposar al seu propi partit un tracte diferencial per Catalunya en l'aspecte econòmic i fiscal és revelador de les intencions de qui mana. Parlen d'igualtat dels ciutadans per separar els criteris territorials de la discussió. I en nom d'aquesta igualtat definida i controlada des de l'Estat disposen qui s'ha de guanyar les garrofes treballant i pagant més impostos i qui les rebrà en forma de subvencions. Aquesta és la igualtat de la que parlen. Catalunya no te veu ni compta. La Sra. Sánchez Camacho és ara un cadàver polític. La solidaritat de la que parlen també passa pèr un centralisme esgarrifós.

diàleg amb gent que no escolta

/ dissabte, 5 d’octubre del 2013 /
Ens diuen els polìticvs de Madrid que volen diàleg i debat. Però no escolten, no es reuneixen amb els polìtics catalans per parlarde la qüestió catalana. No reconeixen la existencia de l'anomenat proboema català. En dient quer fa molts segles que España existeix es queden tant amples i ja no volen saber res més de les queixes de Catalunya. Catalunya, per a ells està unit a Espanya sense dret a marxar ni a trencar aquest lligam, idiuen que aix`pho garanteix la Constitució en la que tots hi varem estar d'acord.I ara ens treuen el texte de la primera página de la que s'elimina l'existència de les nacionalitats històriques com Catalunya. Tornem a ser una región com deien els homes del temps en els telenotícies de la 1ª cadena de RTVE. Nosaltres varem llegar quen la Constitució ens garantía la llibertat, que si no n'hi havia, sens dubte en tindriem, com deia la cançó. Però la veritat és que ara ens neguen la llibertat de poder decidir el futur de Catalunya, i están disposats a fer tot el que calgui perquè els catalans no sortim amb la nostra. La Constitució lamentablement fou un tràmit per no canviar res, segons sembla, formant patriotes de partit, amb una cultura política del segle passat, bruta i corrupta. La societat convencional d'avui no permet als polítics assentats en el poder veure més lluny dels seus propis interessos. L'exercici del dret a decidir que reclamen els catalans no agrada a Madrid. No hi haurà diàleg sobre un dret que no es reconeix. Les amenaces de suspensió de la Generalitat en cas de seguir per aquest camí hi són, les prohibicions d'anar més enllà del que permet el protocol de la legalitat interpretada per el Govern español hi són totes. S'ha de veure si la lei de consultes tira endavant o és torpedejada, si canviarà o no la llei electoral a Catalunya. Queda molt per cionstruir una nova societat que posi com a prioritari Catalunya i la Justicia social, queda molt per veure els partits canviar el seu estil monolític i unidireccional. Ningú no ha donat resposta a les declaracions anticatalanes de la nova Presidenta de la Comunitat Autònoma d'Andalusia Sra. Susana Diaz que demostra ignorar les veritats de la historia i haver-se apuntat com els del PP al patrioterismo fácil que dona vots. Aquesta senyora vol ignorar que la lluita de Catalunya com a poble que reclama el seu reconeixement no va nèixer amb la Constitució. Però que ara en nom de la Constituciò que ens havia de tornar la llibertat a tots ens la neguen precisament als catalans. No voler parlar amb Catalunya no dona prestigi a Europa ni al món civilitzat. Deixa moolt per terra l'esperit democràtic del Govern español. Recollint signatures el PP contra l'Estatut de Catalunya i portant l'Estatut del 2006 al Tribunal Constitucional tots els partits espanyols van trahir Catalunya. Amb l'actitud d'avui de negar-se a parlar i a donar solucions han tirat per terra tota la política de reconciliació del President Tarradellas i la gestió autonomista i pactista del President Jordi Pujol. Animant els espanyols contra Catalunya han despertat radicalismes que no entenen de diàleg, sinó tant sols de violencia. Els partits reaccionaris partidaris de la Hispanitat que han anunciat que venen a Barcelona el dia 12 d'Octubre a la caçera de independentistes i que hi haurà sang si Catalunya s'independitza d'Espanya, allunyen Espanya de la democràcia europea. No entenen que el futur delmónés la lluita per la llibertat i la vida. Lampedusa, com diu el Papa Francesc és un exemple de la vergonya d'una societat mundana i egoísta.És el mateix que es trova darrera de les ideologies reaccionàries que ho volen resoldre tot amb la violència. Per això no volen saber res a Madrid de les anomenades terceres vies ni de res que se li assembli. I menys de fer una consulta per decidir on va Catalunya. Catalunya seguirà pel camí de la democràcia i de la pau, donant exemple i reclamant el dret de votar.

sobren dos milions

/ divendres, 4 d’octubre del 2013 /
Algú ha fet els números i ara resulta que sobren dos milions de treballadors sense feina. Cal que segueixin marxant a l'exterior joves i no tant joves, i que molts immigrants decideixin tornar als seus llocs d'origen o marxin cap altres països. Descarregar dos milions de comptes a pagar de la seguretat social podria alleugerar slobradament el dèficit que posa en risc el fons de garantía. El Govern espanyol, intentant crear un clima de confiança segueix fent disbarats de no facilitar el creixement de les economies perifèriques que més castiga disposant que les inversions en infraestructures es facin en llocs innecessaris. Així per exemple, a més de descuidar el port de Barcelona, deixen d'invertir en la línea de ferrocarril Barcelona aeroport i en l'estaciò de l'AVE al barri de la Sagrera de Barcelona, ciutat que necesita millorar comunicacions i transports, i s'empenyen en fer prioritariament una estació d'Ave a Zamora, zona amb una incidència urbana no superior a les 30.000 persones. I mentres tant les diferències entre pobrs i rics s'aguditzen dia a dia. L'editorial del diari Ara d'avui ja parla d'abisme entre rics i pobres tot dient que la sortida de la crisi queda lluny.És parla d'aparences de benestar, segueix el mercat laboral amb feines poc qualificades i a baix nivel salarial, manca de planificació d'infraestructures amb criteris socials o econòmics. El turisme segueix sent el nostre futur i pot tornar la temptació de la bombolla immobiliaria. Però el que és més real de tot és que per equilibrar els comptes sobren dos milions de ciutadans i que cal que marxin quan abans a l'estranger. Ara la bombolla és la de la gent sense feina i la del fals estat del benestar. El gran error dels governs espanyols segueix sent confondres Madrid amb España, voler fer de Madrid un centre radial pese a quien pese, no escoltar ni voler aceptar com a real ni resoldre els problemas que se li presenten constantment com la qüestiò catalana, la conveniencia i necessitat de construir de veritat la realitat plurinacional o deixar lliures dins d'Europa les necions que majoritàriament ho manifestin.

España, balneari, geriàtric i mà d'obra barata per Europa

/ dijous, 3 d’octubre del 2013 /
Les constinues retallades de l'estat del benestar creant l'estat del malestar, que els necessitats d'ajut domiciliari, els pensionistes interns en centres geriàtrics pateixin reducció i també la supressió de les aportacions estatals, i els treballadors desplaçats a l'extranger, els que ara diuen mobilitat exterior, comencin a enviar remeses de diners, són fets que confirmen quin és el nostre destí com a poble. Clarament som el país ideal perquè els europeus, els japonesos i els americans puguin venir de vacances, el lloc ideal per viure un jubilat europeu amb unes pensions i estalvis molt superiors a la mitjana espanyola. Europa troba a Espanya força mà d'obra a baix preu. S'ofereixen llocs de treball a jornada complerta per 700 euros. La gent és servicial i obedient, no els queda més remei. Els cinvenir col·lectius poc a poc es queden en res. La força de la lluita obrera dels anys passats quan hi havia més riquesa per repartir ha desaparegut. També els han retallat les subvencions als sindicats.Els partits instal·lats als Parlaments de l'Estat sembla que no renuncien a res. Mentres el President Rajoy es passeja per mig món cantant les excel·lències dels negocis de les grans empreses que tenen relació amb qui mana a l'Estat. I va al Japó cantant les Excel·lències de Fukushima a la cerca de negocis i inversions, el mateix moment en que s'anunciava una nova fuga d'aigua radioactiva al mar. Esperem que no digui als japonesos que millor invertir a Madrid que a Catalunya. I això passa mentres a Tarragona i Alcanar la gent no dorm per moviments sísmics derivats de perforacions al golf de Valencia on no se sap ben bé el que passa. A més, doncs, conillets d'indies. Esperem que no malmetin ara les nuclears de Vandellós i Ascó.

Catalunya és propietat dels electors inscrits al cens i dels que hi viuen

/ dimarts, 1 d’octubre del 2013 /
M'ha disgustat molt que una senyora que es presenta com a liberal digui que Catalunya és propietat dels espanyols. I diu això després de dir que els catalans hauriem de catalanitzar Espanya. Ens condemna de paraula, amb un cinisme com mai s'ha vist a viure sempre més sotmesos a la voluntat de 39 milions de persones que ni viuen, ni treballen, ni generen riquesa a Catalunya. Aquesta senyora no sap o no vol saber que els Catalans som gent indivifualista que estimem la nostra llibertat i no ens agrada viure de la rifeta i de la subvenció. No vol veure ni reconèixer que som emprenedors i fa molts segles que no cioneixem les fronteres excepte les que ens imposen Espanya i França. Es pensa que Catalunya és un negociet més pels amics dels que manen a Espanya. Cal privatitzar el que sigui i treure'n beneficis. Cap complexe en dir cada dia el que cinvé als interessos d'uns quants ben assentadets al corresponent amb un whiskhy a la mà al corresponent club de golf, que fa més <> i és de persones distingides com trobar-se al gimnàs jugant a padel. Catalunya és de qui la treballa, dels que hi viuen i treballen, dels que l'estimen de veritat, no per interessos econòmics. Catalunya és de qui l'ha construït. Els registre de la Propietat no dona indicacions de que el Estado Español o un col·lectiu de 39 milions d'espanyols sigui propietari de tota la terra, finques rústiques i urbanes. Els Registres Mercantils tampoc dina senyals de que les empreses domiciliades a Catalunya siguin propietat de l'Estat Espanyol. Alguna cosa passa que fa que aquesta senyora vegi visions o ha somniat que té una finqueta a la Costa Brava que vol convertir en República Independent de Esperanza. El que ha dit que tingui clar que no és veritat, i que sàpiga que a casa meva no será mai benvinguda. Ella no hi te cap dret a entrar a casa meva. Si vol venir a Catalunya que pagui el bitllet del transport que hagi elegit, vagi a un Hotel i que pagui el preu de l'habitació. Si vé en temps electoral veurà que no pot votar en cap col·legi electoral per no estar censada. A veure si s'adona de que no tè res a dir ni a decidir per i contra els catalans que són la gent que viu, treballa i estima a Catalunya, censada i amb domicili principal a Catalunya, amb independència de la llegua amb la que s'expressin. Que ni se li acudeixi de voler tocar la propietat privada de bens i empreses a Catalunya. I menys encara de carregar amb més impostos la societat catalana com a càstic per no posar-nos de genolls davant la generositat amb la que ens volen tractar deixant d'invertir en infraestructures a Catalunya, paralitzant les obres de l'AVE, no fent la comunicació per tren Barcelona/aeroport. Reduïnt tot el posible e que han de fer a Catalunya i desviant les inversions es pensen que ens dominen i que callarem. Creuen que ens perjudiquen i ens sotmetran perjudicant-nos. Per+ò es perjudiquen ells i es desacrediten ells internacionalment cada vegada que diuen o fan les bestieses que venim denunciant els catalans. Per ells som els revoltosos catalanes que siempre creamos problemas que és el que ens venen subrepticiament a la teleserie de Isabel, reina de Castilla que es proclamaba propietària de Castilla. Aquesta senyora es deu haber pensat també que som en la mateixa situació i que és la reincarnació de la reina morta fa segles i enterrada a Granada. El problema és que mai va poguer dir que era propietària de Catalunya. Per tant la gent de Castella i on resideix la Sra. Aguirre no pot dir ni somniar cap propietat d'Estat o de sobirania sobre Catalunya , les seves terres, els seus bens i les seves gents. Millor que no vingui a molestar ni a maltractar Catalunya.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger