el progrés desaparegut i la falsa millora

La modernització d'Espanya i de Catalunya no han tingut l'origen en cap plantejament polític, sinò en una realitat necessària per adaptar els negocis, l'administració, la vida diaria i la política al món europeu. Les preocupacions del poble que veiem en les reunions municipals encara són les primàries i tradicionals d'allunyar de casa els nous costums del jovent i les alegries dels turistes de nit. El 90% de les queixes a l'administració municipal són contra els apartaments turístics en lloc d'exigir la reconstrucció del sistema democràtic i una participació oberta de la ciutadania en la política municipal, sotmesa a una reunió cada tres o quatre mesos amb paraules curtes i moltes previament demanades explicant del que volen parlar. No hi ha debat. No hi ha oratòria política. No es resolen sobre la marxa com el Tribunal d'aigües de València les qüestions presentades pels ciutadans presents. En vaig contar uns 30 a la darrera reunió de l'eixample del propassat dimarts 22 d'ictubre. Tot s'acaba amb bones paraules i fins la propera. Son escasses les fritiques a l'adminustració municipal i la seva manera de fer de sempre. No es parla de seguretat ciutadana mentres els robatoris no paren. No es parla dels acidents de trpansiut que ni baixen entre iotxes i motos. Política de qui dia que passa elecció qu'empeny. La estratègia municipal és insuficient doncs no resolt els greus problemes socials de la ciutat pensant en fer obres publiques i subvencionar festes cíviques. Tampoc es veu una pressió de la ciutat per què el Govern espanyol respecti i permeti desplegar els drets establerts en la Carta Municipal sobre justícia de proximitat. Moltes coses queden pendents amb reglaments estrictes i convencionalsmés propis del passat, mentres veiem que el pressupost es menja la part més important en sous i despeses de funcionament de l'Ajuntament. Molt poc queda per invertir en la ciutat. Seguim amb el sistema fiscal franquista basat en la propietat i preus polítics, afegint la privatitzaciò de serveis. No sembla que n'hagin trobat un de nou i millor. Acabo concluent que l'Ajuntament no està adaptat a la probemàtica real de la ciutat dels nostres díes. L'Ajuntament actual conservador no troba la seva identitat o l'ha perdut. L'Ajuntament actual no compta amb l'entusiasme popular per la seva gestió. L'alcalde, massa enfeinat amb les seves relacions publiques, sembla que no ho vulgui veure. El temps dirà.