la solidaritat de l'Estat passa pel centralisme

No hi ha cab dubte de que l'Estat és solidari segons i on es produeixen els aconteixements. La gent d'Alcanar i rodalies han vist per televisió el Ministre Soria dient que no tenia informació i després ordenant parar les injeccions de gas. Som encara en un Estat centralista lligat al fals concepte uninacional. Sembla que vulguin decidir el benestar i la felicitat del poble sense la seva participació activa. Els governs s'esforcen per moderar l'optimisme dels pobles que com Catalunya volen acedir a la seva llibertat. Parlen d'unitat constitucional d'una banda i de desunió en base als greuges qu'ara tots podrem llegir ordenadament. La unitat forçada desintegra les comunitats,. i a Madrid no ho veuen encara que hi hagi qui des de sectors conservadors i unionistes s'empenyi en parlar de nova transició. Cal parlar de fugir dels vells convencionalismes, de la vella política que exigeix submissions en lloc de reconciliació entre germans. Encara no s'han condemnat els crims del franquisme ni s'ha demanat perdó per una falsa creuada destinada a implantar una dictadura criminal. Es practica des de Madrid un immobilisme estéril i nefast pels nostalgics del franquisme que destrueix tot sentit comunitari, tota possibilitat de terceres vies, de crear un Estat federal, una comunitat de nacions. Honorar la llibertat guanyada amb paciencia exigeix respectar la voluntat del poble de Catalunya i no crear situacions enfrontades. Com ja portem temps veient, tot empeny el Govern català cap la confrontació política directa amb una gent que no pensa ni vol abrir cap diàleg. Potser caldrà dir ben aviat que tractar un poble com esclau d'una Constitució administrada per un poder absolut és un crim contra la humanitat. Aquesta solidaritat en la submissió és la que no volem. El fracàs de la Sra. Alicia Sánchez Camacho intentant proposar al seu propi partit un tracte diferencial per Catalunya en l'aspecte econòmic i fiscal és revelador de les intencions de qui mana. Parlen d'igualtat dels ciutadans per separar els criteris territorials de la discussió. I en nom d'aquesta igualtat definida i controlada des de l'Estat disposen qui s'ha de guanyar les garrofes treballant i pagant més impostos i qui les rebrà en forma de subvencions. Aquesta és la igualtat de la que parlen. Catalunya no te veu ni compta. La Sra. Sánchez Camacho és ara un cadàver polític. La solidaritat de la que parlen també passa pèr un centralisme esgarrifós.