un fals presidencialisme

Gaudim d'eleccions que diuen lliures i es respecte el sufragi universal. Però els ciutadans no elegeixen el President del Govern ni els Ministres. Això passa tant a Espanya com a Catalunya. La separació o distància entre la sobirania popular i la representació política és cada vegada més àmplia. Existeix una no visibilitat de la direcció dels negocis polítics. Sembla que d'esquenes del poble es produeixi un mercat on cada elegit mira de treure el màxim profit personal de la situación. Els nom,enaments de Ministres o Consellers es converteixen en sorpresas pel públic que s'assebenta pels diaris i els mitjans de comunicación. Sembla que es oensin que la política està reservada a unes minories selectes. Volen el vot del poble i acaben fomentant el populisme i la demagògia. Els eslogans i frases simplificadores és tota la informació que reben els ciutadans amb una propaganda electoral mediatitzada i limitada als que ja hi són. Protegint el poder constituït intenten barrar el pas als alternatius, als contestataris, als crítics del sistema. Reconeixen el drfet de vot, però no el dret a la paraula i a la comunicació en igualtat de condicions.El populisme es antiparlamentari. Prò qui més interès ha tingut per desmongar el Senat ha sigut sempre la dreta. No li interessen a la dreta els drets territorials ni les nacionalitats històriques. Per això no reconeixen al Parlament español el dret d'autodeterminació que demanen els partits nacionalistes de Catalunya, Galicia i País Basc oposant-lis el nacionalisme español que consisteix en la unió forçada i l'amenaça constant, la dels matrimonis eterns mal avinguts. De defugir el racionalisme es pot passar a la passió i les reaccions ilògiques. El conservadorisme elitista pot aflorar plantejaments d'extrema dreta. Però será una dreta nacionalista, xenòfoba, falsament anticapitalista i antijueva. Es presenten com antirevolucionaris, antinacionalistes, i amb esperit autoritari peruè ells es pensen que ja saben el que s'ha de fer. El poble no, es deixa portar, creuen. Volen l'hegemonia, el poder absolut per imposar la seva dominació, no per servir el poble. L'exigència de les llistes obertes i llibertat de presentacio de llistes i propaganda electoral seria un bon remei per pulsar la realitat del que vol el poble. Sobren les enquestes que ignoren les noves forces polítiques que no es deixen fer. Sobre l'autoritarisme en política.