hispanitat per la desigualtat
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 12 d’octubre del 2013 /
Posted in
ignorancia,
insults,
llibertat,
realitat
Han vingut a Barcelona per celebrar la festa de la Hispanitat. Uns eren de dretes, no entenen res de les reivindicacions catalanes. Els altres ultras convençuts. S'han servit de cantants, grups musicals i esportistes d'èxit sense el seu consentiment per les seves finalitats de convocatòria i animació. Els ultras camí de Montjuic han cremat una senyera i l'han escupit mostrant el seu despreci per el símbol més representatiu de Catalunya. S'han sentit els insults contra el President Artur Mas i crits de violència. La ciutat ha seguit un comportament totalment normal de molts comerços oberts i també la biblioteca de Catalunya. La población barcerlonina no s'ha sumat a cap concentració. La majoria silenciosa de que parlen els unionistes no s'ha vist per enlloc. Per els catalans avui no és un dia de festa, no celebrem res. Alguns han aprofitat per descansar. Els dissabtes són dia de descans i per la conciliació laboral de les families. Des de Madrid en plena celebració de la festa amb la oligarquía política i militar ens parlen de la unitat i de la inconveniència d'una disgregació. Però a Madrid no hem vist més que una bandera, la espanyola. Han oblidat com sempre les banderes de les nacions sense Estat que hi ha al territori espanyol. Catalunya, Euskal Herria i Galicia no compten. Segueixen ignorant a Madrid la realitat nacional de la diversitat dels territoris i es creuen que la història és la que ells ens expliquen. Ignoren la història autèntica i la no escrita. A Madrid no han desfilat els aturats, ni els discapacitats, ni la gent que necesita assistència, ni els estudiants que no han pogut pagar la matricula de la Universitat, ni els desnonats per no haver pogut pagar la hipoteca, ni els malalts de la sida. A la manifestaciò de la Plaça de Catalunya de Barcelona es veia molt jove de casa bona, empolainat i vestit de roba de marca. i també molta senyora ben vestida i ben pentinada amb bandera a la mà que no donava la impressió de fer llits, passar l'aspiradora, rentar la roba ni de planxar camises. La dreta segueix aglutinant els diners avui com ahir. El somriure de la dreta és el del poder, presentar-se com la veritat eterna, els millors de la societat, els intocables, la veu de la impunitat en els negocis. Obliden que cap autoritat és ilimitada, ni la dels representants politics, ni la dels ciutadans, ni la de la llei. La llibertat és la garantía contra tota arbitrarietat. És precisament aquesta la gran veritat que no agrada a la dreta quan s'acostuma a imposar els criteris de govern i a governar a cop de Decret llei.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada