La farsa tràgica de la misèria

Trobem arreu les víctimes de la misèria: captaires, prostitutes, presidiaris, vagabunds, immigrants africans, desnonats, vells sols i abandonats sense mitjans, passant fred en un caixer els diez de l'hivern, demanant menjar, mentres tirtem toinelades de productes alimenticis perduts als supermercats, mentres pensem en fer nous edificis faraònics i obres públiques a les grans ciutats. Diferent visions el benestar mentres el banc dels aliments i caritas no donen abast. Ara ens diran que la crisi és per defecte de consum, en el precìs momento en que es rebaixen els sous, no es remunera l'estalvi, s'apugen els impostos sobre la propietat. Pot ser que vulguin que visquem en la eterna penùria, mal menjats, mal vestits, mal allotjats en edificis sense condicions, envellits. Però nio baixen en plena crisi el nombre dels milionaris, ans al contrari. La especulació i la cultura de la buena relación i el pelotazo segueix. La depreciació del nivell de vida, la destrucció de l'estat del benestar en nom de polítiques d'austeritat considerades necessàries per la majoria absoluta que ens governa al Congreso de los Diputados per pagar el deute i refinançar les institucions banmcàries i financeres. Tot un poble perdent i vivint pitjor al servei del diner. Els estudiants es veuen obligats a estudiar el que ni els pares volen. Es treu la llum de la ciència, es redueix la qualitat en l'ensenyament. Es trenquen possibilitats. S'ha obert la farsa de la misèria esclavitzant els treballadors i suprimint tots els obstacles per l'augment el benefici de les empreses que deleguen els problemas socials a l'estat, les corporacions locals i les esglésies i ONG's. Ara com deia Montesquieu, no som pobres per no tenir, som pobres per no poder treballar. I és que la rapinya va aparellada amb l'especulaciò. Els pobres són ara l'objecte de l'especulació, com ho és la borsa. El progres social democràtic és una cosa ben diferent d'aquesta farsa alimentada per les oligarquies del benestar destruït. Com deia el director del Centre d'Estudis Socials de la Universitat de Coïmbra Boaventura de Sousa Santos, parlant de democracia ibtransformació global l'any 2008, <>. Per Sousa Santos l'horitzó és la democràcia sense fi, una democràcia radical que sigui una alternativa a les idees actuals per canviar la lògica del poder i aturar la destrucció del planeta per les forces dominants.