les veritats no agraden

Avui és un dia de commemoracions de fets lamentables. És l'aniversari de l'afusellament del President de la Generalitat Lluis Companys després d'un judici sumarísism davant un Tribunal Militar, al Castell de Montjuic. Han passat els anys i encara no han reconstituït la Sala del judici ni la cel·la en la que va esperar el President l'hora del seu afusellament condemnat per rebel·lió militar. Però avui és el dia en que milers de treballadors es manifesten en defensa del seu lloc de treball i del seu salari. Reclamar els drets dels treballadors és quelcom que molesta. Defensar el treballador contra les dificultats i les tensions del medi de vida hoinest que és el treball. Les cindicions de treball defineixen les cindicions de progres personal i social. S'ha de proclamar la dignitat del treball hionest i honrat com instrument realitzador de la llibertat i el desenvolupament de la persona, en lloc de permetre quie el treball es converteixi en una maledicció i un instrument de deshumanització. A les empreses apareixen dictadures cegues enverinades pel benefici que suposa reduïr el sou dels treballadors. L'important per molts empresarios és tenir beneficis a qualsevol cost. Aquiests empresarios formen part d'un règim sense consciència que s'aprofita de les lleis protectores de la llibertat del mercat que han impulsat a travers els polítics conservadors.La cindició ibrera, paraula que ara no agrada per què no es volen viure les realitats ni les desgràcies dels que perden lloc de feina i salari. Les cinciències no es mouen encara que el Papa parli de estar al costat dels pobres, encara que l'Església recordi que els Papes sempre s'han pronunciat per una moralitat i dignificaciò del treball des de l'encìclica Rerum nivarum de Lleó XIII, un mín en lluita ciontra les desigualtats socials. Cal dir ara que el treball téalguna prioritat sobre el capital i no que el capital no és més que una acumulacií de treball quan l'especulaciò no para. Els bins sentiments quie es prediquen des de les esglésies no son suficients. La justícia social demana molt més, com demanava Lluís Companys com a defensor dels treballadors ciontra els abjsos der la patronal. Els eopresaris han d'entendre que el salari njust va lligat amb les responsabilitats familiars i de formaciò i promoció del treballador. Els treballadorsno són esclaus a tenir lligats de per vida a la mateixa taula o màquina. No es pot oposar el capital al treball ni el poder absolut de la propietat de l'empresa qujan es faqn deslocalitzacions amb finalitats espewculatives i de reducció destructiva dels salaris, contra la primacìa del treball. Els empresaris segueixen negant el dret dels treballadors a participar en la gestiò de l'empresas, no acceprten l'accionariat obrer, excepte quan les cooperatives apareixen pser salvar les epereses caigudes per una gestió egoísta. Encara que les veritats no agradin, cal que el món empresarial pensi que les coses han canbviat i que els treballadors, la és necessària i no substituible per màquines, que els obrers no són mercaderia ni peroductes de segona mà de usar i tirar. La justicia social vol lleis diferents a les actuals en vigor a Espanya i a Catalunya. Ja no som en un estat social de dret, ara s'ha caigut lo social de l'estat de dret com al PSOE la "O" d'obrer.