no estem atrapats

És un sentiment general que no estem atrapats com deia per TV 8 el Sr. Duran Lleida i que volem ser europeus lliures de corrupció, explotació, abusos i neofeixisme. S'equivoca doncs el polític català Sr. Duran Lleida quan diu que els catalans i el Govern català estem atrapats en un carreró sense sortida. Sembla que hagi perdut la confiança en la fe d'un poble que està carregat de paciència i és vol apartar pacíficament de les males pràctiques que signifiquen la actual gestió pública que redueix el poder adquisitiu dels salaris ja rebaixats i obliga a la emigració dels 900.000 joves que volen treballar i obrir-se camí en la vida i el retorn dels 1.170 000 immigrants en situación d'atur. Cal observar, que no no diuen que a Andalusia i Extremadura els que més criden contra Catalunya, l'atur és més alt del 33 %, mentres a Catalunya esd maté amb un 22% l'atur. Aquesta diferència de qualitat no deu agradar, però és la realitat demostrant que quelcom es fa millor a Catalunya o que els empresaris catalans i les multinacionals instal·lades a Catalunya, la porta d'Europa, consegueixen millor xifra de negoci a nivell internacional malgrat les tensions amb els treballadors qe veuen caure els drets conseguits en els convenis col·lectius que van morin. La llibertat de comerç no ens atraparà al carreró sense sortida mentres acabem construint el corredor mediterrani, millorant la xarxa de comunicacions, veure crèixer el tràfic de l'aeroport de Barcelona i el nombre de visites de vaixells turístics als diferents ports catalans, potenciar la internacionalització de l'economia catalana. Mossèn Pere Ribot, el capellà desterrat a Riells que formava part de la legió de silenciats per ser catalans, com deia el seu biògraf Andreu Pujol i autoconsiderant-se un arbre més del Montseny, deia que ens podrán arranar, però no desarrelar. I aquesta consideració és la que ha de permetre reflexionar els polítics capdevanters de Catalunya en la tasca que tenen per davant, sense isolament ni silenci, amb sinceritat i honestedat total, sense temença a la repressió dels que no comparteixen la nostra fé en l'esdevenidor de Catalunya. No ens hem de sentir atrapats com pensa el Sr. Duran i volen que Pensem els governants de Madrid que voldrien un país únic i monocolor, sense intel·lectuals ni pensadors crítics, imbuït de l'esperit creat per la fundació Faes, amb diputats disposats a votar si a tot el que s'els proposi, no condemnar el franquisme ni anul·lar la condemna a mort del President de la Generalitat Lluís Companys com a acte de repressió feixista vestit d'acte jurìdic legal, i sobre tot a votar negativament a qualsevol petició de consulta pública que pugui proposar el Govern de la Generalitat sobre la futura relació entre Catalunya i Espanya en el marc de la Unió Europea. Cal demonitzar tot moviment català cap a la independència, l'estat propi i l'esperit identitari que no deixa de ser una utopia quan se li oposa a la nacionalitat catalana la forçada unidad de España, sense voler definir i negociar Espanya un nou marc constitucional que permeti garantir la seguretat jurídica dels interessos presents a Catalunya i la democràcia participativa del poble català, en lloc de seguir dient com un disc rallat "esto no porque no es constitucional". Com deia Mossèn Pere Ribot, <>. Diumenge 27 encara veurem a Masrid una demostració de com Espanya no vol entendre ni accepta els compromisos internacionals propis d'una societat democràtica. Esperem que en plena disbauxa de poder absolut i de somni imperial no els doni per començar a abolir institucions i derogar normatives tornant a aïllar Espanya d'Europa.