reinventar la República Catalana

A Madrid es neguen a tot diàleg. Menystenen qualsevol proposta catalana i amb els pressupostos discriminen a tots els ciutadans de Catalunya siguin o no siguin independentistes. Diguin el que diguin a Madrid la idea republicana a Catalunya s'obre camí amb el plantejament del dret a decidir i la independencia. Cal peguntar-se com será la República, si presidencialista, si parlamentària. Cal saber com s'administraerà l'Estat propi que es derivarà de la nova república. I ara el plantejament que s'ha de fer no permet l'error. Es tant forta la oposición d'Espanya a tot el que pugui proposar Catalunya que la posicipo que finalment adopti el Parlament de Catalunya com a organ sobirà, representant de la sobirania popular catalana, ha de resoldre qualsevol conflicte de legitimitat que es pugui presentar. Sembla que estigui en qüestiò el règim que ens volguem donar en cas d'assolir la independencia. Ningú no parla d'implantar una monarquia a Catalunya, ni seguir desconfiant de tots els polítics i la democràcia. Els ciutadans no s'han de deixar convèncer per les propagandes radicals tant reaccionàries ni per la utopia de la revolució anticapitalista. Hem de reconèixer que vivim una crisi d'una amplada cionsiderable, amb una societat insegura, empobrida, plena de desigualtats, amb un jovent sense fe en el futur, amb un ambient de pesimisme que es desprèn de la precarietat material i també moral, sense credibilitat en les institucions. Cap règim, cap sistema és una assegurança de renovació i reconstrucció social. Mirar el passat, els convencionalismes d'abans ens apropen de les intransigències, una societat que es refugia en les pors i el despreci dels grups més febles i vulnerables. La idea de Justícia no apareix en l'actual democràcia, ni en un disseny futur. Ens acostumem a viure sense dignitat. Hem passat però d'ampliar la crisi económica a la política, despertant el voler exisitir com essers lliures, crear valors de justícia, igualtat i solidaritat. Cal fer confiança als valors republicans, el règim de la democracia, modernitzar institucions i allunyar el vell sistema, l'abstenció masiva tant com el vot contestatari creant noves opressions, la nova tirania que definia Alexis de Tocqueville. Considerem doncs la República com el darrer refugi de l'esperança en l'activitat política vist el fracàs de les monarquies concertades com a sortida d'una dictadura. Hem de recordar ara amb l'historiador francés Vincent Duclert que un dels principis fonamentals reconeguts per les Republiques democràtiques senyala que el poder és legitima entres no entri en contradicció amb determinades lleis superior de la humanitat, és a dir el respecte als vius i als morts, la inviolabilitat de l'ésser humà, la veritat com a imprecriptible, la hospitalitat com a valors que defineixen un dret i una justicia i que tot govern ha de salvaguardar.