desguaç del municipalisme democràtic

La reforma de la llei de règim local va camí de ser aprovada pel Congreso de los Diputados. Diguin el que diguin, l'objectiu no és altra que privatitzar els serveis públics, reduir la capacitat fiscal dels Ajuntaments, desmontar el municipalisme democràtic de primera volada i tornar al municipi oligàrquic. La recentralització és un fet. És la tendència més visible del sistema conservador. Quedaran debilitats els recursos de la comunitat, els serveis socials, l'assistència sanitària municipal. La iniciativa dels conservadors espanyols no ha tingut en compte la realitat i particularitats municipals de les diferent societats que composen el mosaïc ibèric. D'un sol tall es vol transformar tot en un sistema municipal igualitari contra natura.Ens caldrà tornar als plantejaments de 1977 i els treballs preparatoris d'aquelles elecions municipals pendents de la UCD, dincs varem arribar a unes generals i a unes autonòmiques sense haver canviat el règim municipal. Cal veure el que van trigar tots plegats a fer una nova llei municipal a Espanya i la de Catalunya. No es va prioritzar el municipalisme, diguessin el que digessin els partits majoritaris. L'important fou elpoder de l'Estat. I en aquesta línea centralista segueix l'estratègia política. L'autonomia fou només un tràmit per callar i contentar els nostàlgics de la descentralització amb el somni d'un federalisme integrador. El centralisme forçat i imposat ha produït el fenòmen invers, o sigui el desig de fuga, l'excitacíó ben esperonada del dret a decidir.Volen impedir la participació ciutadana fomentant la democràcia pasiva mentres la contaminen des de un poder absolut. No tindrem, dincs ciutats ni pobles, ni vilas en las que faci bo i sigui bonic anar-hi a viure. El municipalisme democràtic pateix un retrocès en tant que el poder absolut s'allunya del poble i els polítics convencionals només s'escolten ells mateixos enganxats al móvil per llegar les darreress notícies i seguir el seu correu electrònic. Els alcaldes i regidors desconeixen el seu poble que els ha votat, no són polítics de proximitat. Ni cineixen el barri, els problemas de la gent i molts no viuen en el districte que els ha tocat presidir. El desenganyu del ciutadà no podía ser més gran en veure que tot segueix igualo poitjor que a la caiguda de la dictadura. El mateix pressupost continua destinat en la seva meitat per pagar sous i despeses municipals. Queda peer veure ciom faran anar la resta i el que realment servirà per millorar la situación humana i social de la ciutadania.