els nostres enemics són la corrupció i la intolerància
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 16 d’octubre del 2013 /
Posted in
desigualtat,
destí,
intolerancia,
poble,
viure
Hi ha qui s'esmerça per conseguir que Catalunya sigui declarada enemiga d'Espanya i comença el seu discurs dient que hem de viure junts. Es tractya d'esperar que la situació implosioni a nivel intern a Catalunya, amb una pruident recentreakluitzaciò i aprimament econòmic a més d' establir per llei un control per poart de l'Estat de l'activitat exterior oficial catalana. Els catalans som gent pacient, però enrauxada amb la seva iniciativa i llibertats. Ens repugnen les corrupcions, les corrupteles, el nepotisme, i ens exigim fidelitat al servei del poble. No estem obligats a canviar el nostre destí com a nació per què ens ho digui un Rei o un cap de Govern que no volem com a nostres, que no comprenen ni respecten la nostra cultura, la nostra lengua, el nostre ésser com a poble. Ells han desencadenat a Espanya una situació de desigualtat entre pobles aplicant una suposada solidaritat que ara volen reiterar amb les balances fiscals, amb un pla de financiaciò autonómica en el que els perdedors serem els catalans. És el destí que ens tenen previst parlant de la indisoluble unitat que ells han decidit sigui aixís. Pot ser que arribin a proposar fer una consulta no vinculant a Catalunya i no vinculant a la resta d'Espanya. En aquest cas la intolerancia estarà servida. No ens deixaran ni explicar-nos. Intentaran per tots els mitjans forçar els lligams de sang i sentiments familiars com si el món s'haguès de trencar. No volen recinèixer que el nostre lloc de trobada és la Unió Europea. Contrariament al que ens diguin no ens espera la ruina, no als catalans de ben segur. Un poble treballador no es pot considerar ni anunciar arruïnat pel fet de voler alliberar-se de la corrupció i de la intolerància. És la fidelitat també pel que som i volem ser com a país lliure i democràtic. Sabem que la prova és forta i que no podem quedar-nos dormits ni esperant quiets a veure què passa finalment. La resistència creativa que deia Max Cahner i recordava aquest matí l'ex-President Pujol en l'acte del seu comiat al Tanatori de Les Corts és el que hem de fer ara. Tot i aixís, també hem de intentar per la via del diàleg que els que es diuen nostres enemics deixin de ser-ho i acabin entenent que Catalunya no pot ser lligada ni amanillada pels segles dels segles a un destí i a una manera de ser, de viure, de cuinar, de parlar, de resar, de fer teatre, d'escriure i pensar, de cantar, de fer lleis i de tractar els animals que no és la seva. Ara només ens fakta que les llunminàries de Madrid que diuen que Catalunya és la selva tornin a posar en vigor els Tribunals d'Ordre Públic. Segur que la pujaran dreta, com diuen els de pagès.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada