res no és veritat, res no és mentida. Segueix la farsa democràtica

Som un poble sense revolució de la llibertat com França i els estats Units, amb una democràcia feble i molt vulnerable en mans de l'absolutisme neofranquista. Ens podriem creure fàcilment que no s'ha de fer altra cosa que el que ens manen des de Madrid i el que decideixen els empresaris enquadrats a la CEOE. Ja han passat alguns anys des de la Popularum Progressio i la situació social empitjora, mentres els Ministres d'Hisenda i d'Economia parlen de recuperaciò de la crisi. Un es pregunta quin tipus de recuperació i per aquí, doncs el món segueix repartit entre un 15% de rics i la resta són els pobres que donen a guanyar els seus diners als rics. Alguns rics són ara els Estats emergents, els nous milionaris de vells països socialistes com Xina i Rússia. Hem de concloure que res no és veritat i res no és mentida, com a les televisions quen es preparen els programes. La democràcia que permet aquest estat de coses és una farsa, un engany ben programat pels que depenen dels nous rics. La democràcia que permet l'impposicipò de l'absolutisme de partit, dels sectarismes de la direcció, és una democràcia malalta, contaminada, incapaç de renovar-se, de regeneració impossible partint de les mateixes institucions i partits que es reparteixen el poder. La revolució de la llibertat ha d'arribar un dia o altra encara que sigui amb segles de retard. No podem creure, avui, 38 anys després del canvi, que allò que et diuen quan estàs a punt de entrar en un plató de televisió de que res no és veritat i res no és mentida pugui aplicar-se a la democràcia post franquista. És hora de fer que la veritat sigui la veritat i la mentida la mentida.