cap influència fora del territori

/ dissabte, 30 d’abril del 2016 /
La revista Time porta aquesta setmana que s'acaba un planell a doble pàgina de les cent persones del món considerades pioneres i més influents del món. El mapa d'Espanya apareix buit i sense cap cita. Ni el Sr. Rajoy ni Amancio Ortega, ni la Sra. Botin, ni el Sr. Fainé.. En canvi si que mencionen com liders al President Barack Obama, a la Sra. Angela Merkel, el President Erdogan, Xi Jinping de la República popular Xina, el Papa Francesc nascut a Buenos Aires, i Justin Trudeau del Canadà, a més de François Holllande President de França, Hillary Clinton i Bernie Sanders a més de Aung San Suu KYi de Birmania. És un fet que la nostra política, com explicava l'exsenador socialista Carles Martí en una entrevista publicada divendres a El Punt/Avui no ha renovat la seva cultura ni l'esquerra catalana que representa el PSC ha sigut capaç de convèncer l'electorat de la integritat, el diàleg i la igualtat com a fonaments de l'esquerra. No han practicat el diàleg amb la Catalunya que vol la independència i alliberar-se de l'Estat espanyol, ni l'han defensat davant el candidat Pedro Sànchez més que per fer teatre i donar-se l'imatge que no tenen. S'haurien de preocupar de les notícies sobre l'economia que deixa de crearocupació i no pot impedir la destrucció de llocs de treball a Espanya. Només 18 milions de persones ocupades amb una població de 46 milions, amb un atur de més de 4 milions, o sigui el 21% dela població laboral, edeia també divendres l'editorial de La Vanguardia que la taxa d'atur hauria sigut més alta si no s'hagués produït el descens de la població activa per retorn de treballadors migrants, els que han deixat Espanya per anar a treballar fora com en temps del franquisme i les jubilacions anticipades plantejaxdes per les grans empreses i bancs per alleugerar les seves estructures de personal i també les jubilacions per raons d'edat. Però del que no parlen és de la caixa de la seguretat social ni del pagament de les prestacions de l'atur. Tampoc expliquen per què obra pública en la que treballa una empresa espanyola a l'estranger té problemas com ha sigut el canal de Panamà i el tren ràpid de la Meca. També la manca de feina per la nostra indústria quan veiem que França i Alemania s'emporten els grans contractes a l'estranger. No parlen d'incentivar les iniciatives empresarials. No parlen de la cultura i coneixement necessaris per fer avançar la nostra economia. No parlen de la internacionalització de l'econmia tot i que ens assebentem de l'existència de fons d'inversió buitres operant amb tota tranquilitat per especular amb l'influència dels diners. No ens ha de sorprendre que Espanya no formi part de les negociacions quasi secretes del Tractat Internacional de Comerç i Inversions que vol celebrar la Unió Europea amb els estats Units i Canadà. En tot cas, el President Rajoy i la oposició socialista ni en parlen. En parlaran durant la propera campanya? Pot portar conseqüències econòmiques i socials per Espanya i per Catalunya aquest Tractat? Ens convé saber-ho amb claredat per poder prendre posicions i saber quina és la posiciò a defensar política i democràticament.

l'esquerra espanyola pot tornar a perdre

/ /
L'esquerra espanyola sembla no tenir cap interès en guanyar les noves eleccions generals per no voler pactar amb el nacionalisme democràtic. Parlen d'orgull, confiança socialista i canvi, però no volen tractes amb el nacionalisme català tot i que en Miquel Iceta era a primera fila aplaudint tot el que deia el candidat Pedro Sanchez en la reunió del Consell federal. "No volem trencar el país" ha sigut el crit de guerra del candidat per apaigavar totes les alarmes internes del partit. I Miquel Iceta continuava aplaudint. Lamentablement el socialisme espanyol encara no ha entès que Catalunya és un país diferent del país conegut com Espanya. Catalunya i Espanya som dos països amb diferències substancials. La història també ens reconeix com poble que es regia per les seves pròpies lleis fins el final dels austries. Ni el mateix imperi Romà fou capaç de no respectar les lleis locals dels territoris que administrava. Respectaven els romans les autonomies locals com molt bé explica Antonio Gramsci en el seu llibre "per què jo odio la indiferència" (Edicions Payot & Rivages, Paris, 2012).No vull dir que Pedro Sánchez hagi d'estudiar el dret Romà, però si que ha d'entendre que un país diferent com Catalunya que sap fou esquarterat per les guerres entre Castella i França pagant deutes de guerra Castella amb els territoris de Catalunya nord no espot permetre la imposició i l'atac constant de cap govern de l'Estat en nom de la defensa de l'unitat forçada per la força d'un país del que formem part ocasionalment. Tot i així parlant d'un sol país, el candidat Sánchez reconeix que la dreta espanyola s'ha mantingut en l'inmobilisme agreujant els problemes. Ha parlat també del socialisme com garant de l'iguaoltat d'oportunitats, lluitar contra la desigualtat, justícia fiscal perquè paguin més impostos els que més tenen, lluita contra la corrupció i regeneració democràtica. Però no accepta que Catalunya pugui posar dempeus un autogovern complert dins d'Europa. No ha dit res d'oposar-se a l'embranzida judicial orquestada pel partit popular contra les lleis catalanes ni contra l'asfixia econòmica de la Generalitat. Aquests temes no li convenen al socialisme espanyol i el primer secretari dels sociaoistes catalans seguia aplaudint sense fer cap protesta contra els recursos insuficients a que ens condemna la dreta espanyola. D'això en diuen Estat social de Dret, quan el que necessitem és un Estat democràtic de Dret aplicant el dret i principis generals de les llibertats fonamentals de la Unió Europea. Però tampoc parla el candidat. de fet, cap candidat parla d'Europa mentre diuen que no volen trencar el país negant-se a reconèixer la naciò catalana com a poble amb drets inalienables, imprecriptibles, incedibles i històricament intocables ni esborrables. LA realitat és que no ens ofereixen cap canvi per fer anar la política de l'Estat de manera renovadda, reconeixent el fet plurinacional que ja dibuixava la Constitució de 1978 tant retocada la seva redacció final per pressions que ara anem sabent. No espot imposar un dret imperial per la força a un poble que sab que aquest dret no és el seu i a més és semàntic en mans de l'absolutisme conservador. Els romans ho sabien i per aquesta raó no van derogar ni anul·lar les lleis lo cals dels territoris de l'Imperi a diferència del que feia Castella quan va iniciar la conquesta dels yerritoris d'ultramar que avui coneixem com Amèrica llatina. Catalunya, en consciència no pot confiar en aquesta esquerra que demostra ineficàcia polìtica i no defensa la seguretat i el benestar dels ciutadans de Catalunya. L'equivocació política en les hipotèsis fonamentals quan tots, inclosos els constitucionalistes, volem un gir radical de la política espanyola envers Catalunya. El 26 de juny tindrem una nova cita amb la història en la que veurem fins on és capaç de perdre la dreta espanyola i engangar més la situació polìtica i les relacions amb la nació catalana qu'ells només consideren una regió dilapidadora i mal gestionada. Aquesta és la seva visió de a desigualtat a abatre.

llibertat de premsa

/ divendres, 29 d’abril del 2016 /
Hi ha qui defensa que la llibertat de premsa és dels que són propietaris dels mitjans i dels que la controlen. Hi ha molt a discutir quan els periodistes exerceixen d'acord amb llur criteri. Però aquesta realitat de domini dela difusió de les notícies i de les idees encara és més clara en el cas de les cadenes de televisió que d'una manera o altra gaudeixen del mateix propietari mitjançant empreses creuades. L'empresa privada és en lluita amb les cadenes d'Estat. Seria terrible que ara comencessin a caure les cadenes privadesper afavorir les de Estat. El control de la informació dels mitjans interessa també als partits que es presentaran a les properes noves eleccions generals. Hi ha qui ha qualificat, com el director de La Razón Sr. Marhuenda, aquesta legislatura d'absurda perquè nompès ha servit per demostrar un nou fracàs de la política espanyola i l'afirmació de la supèrbia i l'estratègia de la lluita pel poder, la destrucció del contrari convertit en enemic. Veurem aquesta vegada una rebel·lia socialista contra el propi primer candidat que alguns voldrien estabellat polìticament. Veurem tanmateix unes forces nacionalistes catalanes intentant escombrar a Catalunya representacions parlamentàries dels partits constitucionalistes per acreditar la feblesa de les forces polìtiques nacionalistes espanyoles a Catalunya. L'Espanya que anem a moure polìticament de nou és l'Espanya de les 3.000 esglèsies, dels 20.000 camps de futbol, de les 4.000 places de toros i de les 75 Universitats. L'Espanya que anirà a les noves eleccions és també la del IVA del 4% per els iots, el 10% per els espectacles taurins i les flors, el 21% per la cultura, la llum, el telèfon i el gas. TAmbé çes l'Espanya que abandonen els inversors que han repatriat 70.000 milions d'euros aquest 2015. És també l'any que acaba amb 1.270 membres o càrrecs del PP imputats en procediments per corrupció. I encara ens deien que sobren mestres i científics com afirmava l'anterior Ministre de Cultura i Educaciò Sr. Wert i la Secretària d'Estat d'investigació Sra.Carmen Vela. És l'Espanya de l'atur, dels desnonaments, de la pobresa energètica, dels infants sense beques menjador, de les deficiències sanitàries en l'assistència primària, dela caiguda de beques universitàries a Catalunya que es concedeixen a Madrid. És l'Espanya que continua tenint una taxa d'atur important amb una baixada molt substancial en la recaptació de contribucions a la seguretat social per conseqüència dels baixos salaris, els contractes deixalla, feines temporals i l'atur i l'increment baixes per jubilacions anticipades, a més de l'emigració del jovent sense feina a l'estranger. No hi ha cap dubte que d'aquests temes no se'n paralarà a la campanya que desenvolupin els partits espanyols. Si n'haurem de parlar els catalans per obrir els ulls a la ciutadania de les noves retallades que ens esperen si el PP conzsegueix romandre al poder. També es segur que en aquest cas no canviarà la legislació, s'endurirà la política sancionadora contra els desafectes, la indeoenxcdència de catalunya seguirà judicialitzada i faran tot el possible per fer fracassar la Generalitat de Catalunya. Pel que ens vé no val la indiferència i està prohibit la desfeta política electoral de les forces catalanistes. És lamentable que els mitjans donin més importància ara als successos i violència internacional que atemoreixen la població abans que parlar dels problemes interns i del dia a dia de la societat. Per què no parlen ni reconeixen els partidaris de la llibertat de premsa que Catalunya està conseguint exportar més i tenir menys treballadors a l'atur que la resta d'Espanya? Perquè no comparen els periodistes espanyols l'impacte social de la jornada de Sant Jordi com a festa cultural identitaria i el funcionament del govern català amb el que està passant a altres punts d'Espanya on el que impera entre el jovent és la cultura del'alcohol, la violència al carrer, l'incivisme encobert i el fracàs escolar, l'atur es manté en taxes superiors a la mitjana europea sense perspectives de millorar amb la deflació econòmica que hem iniciat? Per què no parlen els partits de dretes de l'abisme social existent entre pobres i rics com a conseqüència de la seva política? Quina repercusió té en la nostra economia la repatriaci´`o voluntària de 120.000 inmigrants aquesta darrer any als seus països d'origen?.

contra la indiferència i les manipulacions

/ /
En polìtica no existeix ni pot existir dret de successió, de manera que repetir llistes en una societat plural posa totes les organitzacions polìtiques fins ara irrespectuoses amb la llibertat interna, en una situació d'igualtat davant la ciutadania a la que s'ha transferit la decisió de qui podrà disposar del poder i governar els propers quatre anys. També està en discussió el concepte de rep`resentativitat sense participació democràtica. Ara cap partit té més poder que l'altre. Tots els candidats són iguals, sense subordinacions ni estar sotmesos a cap disciplina, excepte la dels partits tancats i verticalitzats que no practiquen la democràcia interna. Es vol que la societat vagi a votar el 26 de juny per què una sola persona disposi del poder. Però el poder polític vol dir fer lleis i decidir mesures o de protecció o d'exclusió, o de generositat o de repressió de les llibertats i blindatge institucional que és el que ha passat fins ara a Espanya sense donar-se compte de que som a Europa, realitat natural i lloc de trobada d'Estats i ciutadans en la que, seguint els principis inspiradors de les Nacions Unides i proclamats el 24 d'Octubre de 1945, La Convenció Europea de Drets Humans i Llibertats fonamentals, del Consell d'Europa, de 1950 i els Tractats de Constitució de la Unió Política de la UE, de Maastricht de 1992 i el de Lisboa de 2007, ningú és enemic de ningú. En el futur cap partit, cap governant, disposarà de poder absolut i arbitrari. Haurà de ser imperativa l'equitat, la ponderació, el sentit comú, el diàleg, la llei de la raó, el respecte dels drets dels demés, la tolerància. Haurà de tenir la capacitat de perdonar càstigs per vulneracions legals produïdes per raons ideològiques i polítiques ren lloc de practicar la violència moral de la persecució. Cal evitar la parcialitat i la violència en tots els ordres, però tambè el menysteniment, el desordre, la venjança, i l'odi. Cal mirar cap el futur sense oblidar el passat, però no voler ser jutges portats per la passió del moment, sense sotmetiments ni forçar les voluntats ciutadanes a renunciar a les llibertats fonamentals i fer el que no voldrien acceptant l'imposició del silenci públic de governants autòcrates. Pluralisme davant l'ansolutisme de partit o de clan de partit. Lespromeses i ofertes electorals han de respectar i tractar aquesta problemàtica. El canvi de lleis que oprimeixen la societat hauria de ser el gran pacte per un govern plural. La honradesa, l'honestedat, el compliment de la paraula donada só0n condicions que corresponen als dirigents polìtics que voldria la societat, nets i clars, per una nova etapa sense manipulacions i acabant amb la indeferència forçada. CAl treballarper superar les deficiències del passat i la imperfecció de l'activitat política, poder viure conforme a la nostra dignitat humana que ens reconeix la Carta Europea de Drets Fonamentals, és a dir viure en societat practicant la solidaritat i mesures de pau en lloc de guerra i absolutisme que fomenten l'odi i la destrucció social. La llei de la raó i de la misericòrdia està contra l'odi, la força i la violència en la justificació del manteniment del poder un cop conquerit.

Retrets per començar

/ dijous, 28 d’abril del 2016 /
No ens hem d'equivocar. Tot ha sigut una manifestació col·lectiva de no voler arribar a enteses per consolidar i ampliar espais de poder. Crítiques dels uns contra els altres ha sigut l'acomiadament dels mesos perduts sense governança. El Govern conservador en el poder, per boca del seu President Sr. Rajoy es felicita del fracàs de la competència d'esquerres perquè així podran governar, segons creu, les dretes. Es a dir, que el Partit Popular podrà seguir governant quatre anys més. La dreta sembla recuperar-se a Espanya i el seu dirigent màxim no s'ha cremat. Ara demana el vot per no tenir que tornar-se a trobar en la mateixa situació que fins ara. Rajoy es creu que mobilitzarà més vot abstencionista i arreplegarà vots de C's i decevuts del PSOE. Les perspectives n són ben bé aquestes. Però les possibilitats de que la dreta arribi a una entesa abans que les esquerres és ben clara i fiable. Les fotografies fetes a la Sala grandels Diputats del Congrés dels Diputats només ensenyen el dibuix d'una política de perfil baix, generalitzada en el poder dels escons. Laculpa que no existeix en la manca d'entesa ni és dels partits ni de la ciutadania que els va votar. És la manca de cultura del vot.el no voler reconèixer les esperances de la ciutadania cremades amb el darrer acta de dissolució festiva del Parlament per anar a noves eleccions. Les eleccions no són un festival mediàtic, encara que alguns voldran aprofitar-se'n. Ara el món de la informació de tots els mitjans ha de ser més caut que mai i exigir que puguin practicar els periodistes la llibertat d'informaciò sense reglaments de polìtica electoral limitadors de la seva feina. Els retrets són més aviats per un sistema obsolet, una legislació que fa inoperant tot resultat electoral en una democràcia plural, pel silenci dels partits parlamentaris a l'hora de parlar deles modificacions necessàries per convertir Espanya en un Estat democràtic de debó. Un retret més per que cap d'ells parla d'Europa foins que arriben els homes de negre o els Parlamentaris europeus a veure què passa amb la desembocadura de l'Ebre o descobreixen irregularitats en la gestió dels foins europeus, o que no es fan les obres públiques d'infraestructures subvencionades en els plaços previstos. La polìtica espanyola en funcions ha sigut el desastre més gran dels darrers temps en el moment que el Ministeri d'Economia i Hisenda pretén tallar la financiaci´`o9 de les Comunitats Autònomes i no es fa res per acabar amb el 34% d'aturats a Melilla. n els homòlegs de Canarias, Andalusia i Extremadura. Per què no prenen exemple de Catalunya on l'atur està ja baixant a l'index del 17% quan Espanya segueix al 21 i pujant? Quina és la diferència en el sector empresarial català i l'espanyol? L'actual govern en funcions ja ha dit que no ens donarà facilitats perquè entenen que els envaim comeptències i per això ens porten totes les lleis al Tribunal Constitucional. Tindrem pobres, desnonats, baixa recaptació fiscal, montanyes foradades a la cerca de petroli, polítiques contraries a l'esperit emprenedor català per aillar-nos del món i centralistes, tots els ingredients per animar al menys a Catalunya les properes eleccions. Aquesta vegada cal reconèixermque l'únic que ha sigut neutral i ha tingut paciència ha sigut el Rei felip VIè. LLàstima que aquest Rei seguint la doctrina oficial de la Caswa Reial, en lloc de ser neutral com la Reina d'Anglaterra i Gales, no vol admetre ni entendre el dret de Catalunya a l'autodeterminació i parlar de protecció als drets de la minoria nacional catalana.

cap un nou moment electoral

/ dimarts, 26 d’abril del 2016 /
Els dirigents dels partits parlamentaris que han anat a reunir-se amb el Rei han posat fi a la situació de disbauxa que han siginficat les darreres negociacions per intentar investir President de Govern i formar el govern que hauria de proposar solucions legisltives als greus problemes generals. El gran tema: No afluixar davant la reclamació del nacionalisme català. El mateix dirigent sociaoista Sr. Pedro Sanchez ha tornat a dir que no es deixaria fer pels partits independentistes. De fet podia haber fet aliança amb el PP com l'ha fet amb ciutadans. Però creu que no s'equivoca. Fer una polìticca pel canvi vol dir acceptar plantejaments insospitats en una Espanya jacobina i centralista. El socialisme ha de reconèixer que els temps han canviat i el socialisme que rebutja el diàleg i l'entesa amb Catalunya s'arrenglera de fet amb els que fan política contra Catalunya. Les properes eleccions del 26 de juny no ens portaran cap sorpresa. Tot seguirà igual, amb una dreta conservadora reforçada. De totes les maneres tot està per veure. Mai es poden avançar les reaccions de l'electorat. Per molta gent el que sobren són els dirigents que no han sigut capaços de negociar una entensa de canvi i de progrés a satisfacció de la ciutadania. Al menys tots reconeixen que el que compta són els escons, no els vots. Bo serà que ho aploiquin també a Catalunya en lloc de discutir constanment la legitimitat del govern independentista que disposa d'una majoria parlamentària. d'escons.

trànsit, no transició

/ diumenge, 24 d’abril del 2016 /
Dos llibres de recent publicació ens donen la clau d'on som. Es 5racta de "El franquisme que no marxa" de Lluc Salellas i "Ka desfachartex intel·lectual" de Ignacio Sánchez-Cuenca. Efectivament el que deiem "transició cap la democràcia no fou més que un trànsit del règim cap a una nova forma de governar. Ha sigut un trànsit accelerat per fer l'ensamblatge amb Europa, no un traspàs cap el futur. L'actuació del partit Popular en els darrers quatre anys ha sigut la demostració més clara d eque la voluntat totalitària segueix viva sota una aparent democràcia. Que4 es destaqui distanciament entre el President Rajoy i el secretari General Sociaolista Pedro Sanchez no és més que una evidència de la mala marxa de les relacions govern/oposició. Tots dos volen imposar la seva mensy valorant i menystenint els demés. Ahir, amb la diada de Sant Jordi, Catalunya va fer massivament una nova demostració festiva i pacífica de la capacitat de paciència i reivindicació de la llengua i la literatura. Més de cinc milions de roses posades al mercat i venudes al costat de milers de llibres que han deixat una caixa important pel sector comercial i industrial del llibre, són la demostració menys discutible de la integració social del vell costum de la rosa i el llibre.No hem vist tafanejant entre llibres molta gent que viu i treballa a Catalunya procedent d'altres cultures. Però Sant Jordi ha posat dempeus la societat catalana de nou per celebrar la victòria dela cultura contra el drac dela violència i la imposició. Aquest Sant Jordi ha impactat especialment a tota la gent qre ha vingut de fora a passar el cap de setmana a Barcelona. gallecs, castellans, bascs. Qui demanava per tasques de vins, les trobava sense dificultat, i si no volia provar vins catalans, li oferien Ribera del Dueri i Riojas sense dificultat. Qyui anava a les botigues era atès en qualsevol idioma i la amabilitat era arreu. Quina sorpresa per molta gent el constatar que Catalunya no és la fera ni el territori de la discòrdia que alguns presenten des de televions i premsa feta en castellà a centenars de kilòmetres de Catalunya. CAtalunya és concòrdia per qui vulgui integrar-se en una societat moderna i europea, una societat que avança cap el futur i ha fugit a temps del retard i del pensament i l'idioma únic. La granrevolució catalana ha sigut aquesta. Crear un país cult, amant de les arts i del coneixement. Aviat haurem de dir que no és català qui es tanca en la ignorància i viu en el negacionisme polític i social. Catalunya ha fet els deures del canvi real cap una societat plural i l'acceptació del multiculturalisme. L'Estat espanyol encara es mira el melic i es creu que les decisions preses des de Ministeris sense escoltar la societat catalana ni els seus representants polìtics és la millor política. Lamentablement, amb aquesta actitud, afavorint els interessos d'una minoria que ara va sortint amb els anomenats "papers del Panamà" només serveixen la corrupció, el frau, la ignorància i el desconeixement de Catalunya a Espanya, presentada com enemic a abatre, i l'esclavatge del consumisme destructor per una societat espanyola i feta anticatalana sumisa. D'aques5ta manera queda clar que fou un trànsit, no una transició. Hi haurà transició quan la resta d'Espanya ens cegi diferent de com li han dit que som, com som. Esperem que cada vegada més i més castellanoparlants vinguin a Catalunya a viure amb nosaltres les festes tradicionals i ho expliquin el que han vist quan tornin a casa. Només volem ara això. Que molts vinguin, escoltin i vegin. Serà la millor demostració de la gran mentida envers Catalunya de la que també és presonera la Monarquia que mal servida per un govern jacobí no podrà mai esborrar del mapa polìtic Catalunya i la seva cultura cada dia més arrelada i forta. És lamentable que la MOnarquia quan celebra el premi Cervantes iblidi que Catalunya formà part de la vida de Cervantes i és Barcelona la ciutat que el va acullir després de ser perseguit per corsaris, la única ciutat mencionada en "El Quijote". Aquests oblits per potenciar una hispanitat ideologicament depurada per la inquisició es pot considerar un eror històric. Una cosa és fomentar l'ús internacional del castellà com a vehicle d'intercomunicació i una de ben diferent intentar crear models socials i de vida amb una cultura endarrerida que rebutja les beques universitàries fora de Madrid, viuen d'esquena al progrés,t no protegeix el pobre contra els alls energètics, la misèria i tampoc atorga fons econòmics suficients per la investigació científica que la mateixa història i l'evolució social recorden.

nacionalisme no agressiu

/ divendres, 22 d’abril del 2016 /
El nacionalisme català s'ha configurat sempre com un nacionalisme democràtic, plural i no agressiu. Aquest nacionalisme arrelat en una societat industrial i socialment europea, deriva de l'evolució d'un catalanisme polìtic que va veure com fracassaven tots els intents voler modernitzar l'Estat espanyol i orientar la política espanyola cap un futur ventajós per a tots. Amb l'afirmaciò d'una Espanya jacobina, intel·lectualent tancada en el seu castellà com llengua uniforme, avui el nacionalisme català s''ha concentrat en la defensa de la personalitat nacional de Catalunya i el dret de Catalunya a desenvolupar lliurament les seves estructures d'Estat i activitat econòmica. El nacionalisme ha sigut compatible amb totes les idees, favorables i contràries a crear l'Estat propi. La polìtica nacionalista espanyola orquestada cap la demolició del nacionalisme català i la progressiva desaparició del català en nom de la unitat nacional, intentant, sense èxit, que la inmigració de pala castellana s'enfronti a la societat catalana no ha servit més que per convèncer els inmigrants assentats a Catalunya que els problemes de Catalunya són de tots els que viuen i treballen a Catalunya, paguen llur impostos a Catalunya, i que la actuació agressiva i d'asfixia econòmicca provocada per l'Estat Espanyol està fent mal a tots els habitants de Catalunya. No accepten més desigualtat i assimetria qaue per els que compleixen amb els seus dictats centralistes. I aquesta és la manifestació de la igualtat que prediquen. LA resposta de tota demanda de Catalunya és l'enfrontament sistemàtic i la judicailització de tot allò que puguin considerar com invasió de competències de l'Estat, encara que tingui finalitat clarament social com pot ser l'imposició als habitatges buits o la pobresa energètica. Espanya no vol veure que la inmigració és avui plural, de diferent etnies i que no es pot deixar sense cobertura sanitària ni educativa la inmigració que ens arriba d'Àfrica i d'Asia fugint de la misèria i la corrupciò polìtica i social de les seves terres, buscant una vida millor,o com país d'acollida. La integració sempre és possible si es donen les condicions d'atenció i convenciment. Catalunya ho està conseguint i no facilita la creació de ghuetos. Catalunya no trenca res ni ha produït cap diferenciació entre la gent que parla un o altra idioma. A Catalunya tots som catalans. És la diferència entre el nacionalisme agressiu i impositiu que vivim a la capital i el nacionalisme democràtic i no agressiu que vivim a la metropoli barcelonina. El progrés de Catalunya com a naciò democràtica, europeísta i pacífica és una realitat que no es pot silenciar ni intentar ofegar pwr imposar les regles del domini centralista, menys encara en la proximitat d'unes noves eleccions generals. La resposta sempre haurà de ser la mateixa: un nacionalisme democràtic, plural, pacífic i no agressiu. En cap cas ens ppodran erosionar els terrabastals que ens organitzin des de l'Estat. Ja hi estem acostumats a tota mena de molèstiesi persecucions. No ens vé d'una. Ells passaran,nosaltres també, les idees romandran. Això els ha de quedar sempre clar. La personalitat nacional de Catalunya és inviolable i ñ'Estat l'haurà d'accabar respectant. .

nou memorial de greuges

/ dijous, 21 d’abril del 2016 /
La trobada del President Puigdemont ahir amb el President del Govern espanyol en funcions ha servit per lliurar al Govern un memorial de greuges de Catalunya. Puoigdemont li ha portat a RAjoy el doble de les reivindicacions que el seu antecessor Artur Mas va presentar a Madrid, la qual cosa vol dir que els problemes s'agreugen dia a dia. El President Puigdemont li ha explicat i documentat al Sr. Rajoy 46 punts que tenen prou importància i significació per la marxa de la nostra societat, desde les relacions Catalunya/Espanya, els drets socials, els incompliments de l'Estat en les inversions i les interferències de competències, a més d'evitar tots plegats la judicialització de la activitat política.L'any 1885el catalanisme català va anar a Madrid a portar-li al Rei Alfons XII un extens document que denunciava el centralisme de l'Estat, demanava protecció per la indústria catalana davant el conveni comercial signat per Espanya amb Anglaterra, el manteniment del dret civil català que com ara es volia substituir per un Codi Civil únic per tota Espanya. LA memòria històrica ens obliga a recordar la necessària defensa dels interessos morals i materials de Catalunya en una etapa històrica ben diferent. Que avui li expliquin al President Rajoy que Catalunya vol esdevenir Estat independent, desenvolupant des d'ara mateix les estructures pròpies d'un Estat, no ha d'est5ranyar ningú. El mandat democràtic amb la constitució de l'actual Parlament de Catalunya, existeix malgrat les versions que diuen que els vots no foren suficients. Podrem discrepar en el procés per la complexitat i els matisos que van apareixent. El jurista gironí Antoni Sant Blanc, amb el seu treball sobre "14 raons d'un país que s'obre al món", assenyala que Catalunya després del fiasco de l'Estatut de 2010 no li ha agradat gens com ha quedat, que Espanya no no desaprofiti el segle XXI per emprendre les reformes estructurals pendents. Afirma en Sant Blanc que la única vacuna possible pel govern d'Espanya és reconèixer Catalunya com a nació política, tractar-la d'igual a igual, com semblava ahir al veure la senyera al costat de les banderes espanyola i Europea, al mateix nivell, i conseqüentment, respectar el dret que li pertoca a Catalunya a decidir el seu futur. Però veient els plantejaments negatius a acceptarque Catalunya convoqui un referendum d'autodeterminació, tant del Partit Popular al govern com del partit socialista que també aspira a governar, no em cap cab dubte de que haurem de ser persistents en les nostres reivindicacions polítiques, doncs la defensa de la personalitat nacional de Catalunya i la fracassada temptativa estatal de destruir-la són factors que determinaran el curs del segle i les properes legislatures. CAldrà recuperar la hist+òria i tornar a explicar que l'any 1014 Catalunya fou un Estat de dret amb l'establiment del règim paccionat amb el rei, l'existència d'un executiu propi i d'una justícia, creant una seguretat i polìtica de pau mentre a VAstella, com explica Sant Blanc, seguien les guerres fratricides pel poder. Catalunya comptava amb personatges com l'Abat Oliva i el Comte Ramon Berenguer, prohibnt a l'assemblea de Pau i Treva de Toluges (avui Tolosa del llenguadoc) acabar amb la violència dels senyors feudals. Catalunya fou pacifista a diferència de Castella embarcada en guerres. Com diu l'historiador Sobrequés, citat per Sant Blanc, aquestes assemblees van ser el principi del Constitucionalisme. I van nèixer els Usatges com a carta constitucional, abans que la Carta Magna britànica. Catalunya fou una organització política i judicial, amb un dret considerat insòlit per l'Europa medieval. Però ningú no pot ignorar aquesta realitat d'una Catalunya que va institucionalitzarelprimer Parlament del món. El memorial de greuges que el Sr.Puigdemont a dut a Madrid també havia d'haver recordat al Sr. Rajoy, que diguin el que diguin els seus assessors, companys polìtics i ell mateix, la història discrepa de les seves afirmacions perquè Catalunya forma part de la història polìtica d'Europa des deel segle XI i L'Estat o ghauria d'admirar i respectar en lloc de negar trets distintius innegables. El que s'en desprèn és que Espanya aporta 10 segles de retard sense comprendre Catalunya ni reconèixer el seu lloc a la història europea.

etica i polìtica

/ dimecres, 20 d’abril del 2016 /
El professor José Luis L. Aranguren es va preocupar d'estudiar la ètica i la política, arribant a la conclusió de que la ètica no és un ordre, sinó que és una actitud, una exigència, una inquietud moral. La polìtica té molt a veure amb el poder i els condicionaments socials. Existeix sempre una tensió entre la èticca i la polìtica com en l'ús de la llei com a justificació moral de tota repressió. La llei pot servir per garantir les llibertats o per implantar tiranies prescindint dels criteris ètics. No existeix una direcció única en política, però si en el món de la ètica. La moral no és un idealisme, una irrealitat, que fa incompatibles la ètica i la política. Els governants actuals prefereixen la política a la ètica. Per conservar el poder o guanyar-lo es prescindeix de tota idea moral amb diferent variants. La moral és problemàtica per l'activitat política. Añlguns dirigents neguen el problema i d'aquesta manera no afecten les seves decisions la bona consciència de la feina feta. Inte54essa el que pot ser útil i es deixa de banda el que pot ser prescindible. Passions, interessos i egoísmes es poden contraposar a una exigència de moralitat dels interessos superiors. Pot existir clarament una oposició entre la realitat social i la consciència moral, una col·lisió entre moral i política. Només pot eliminar la moral el positivisme, les directrius del partit governant. S'ha inventat una sociologia científica, una mena de predicció feta des de'l poder per substituir la moral i la ètica, per què per alguns el que importa ésla història efectiva. No interessa la sensibilitat de la ètica, sinó el quew convé fer per dee assolir una finalitat col·lectiva, creant d'aquesta manera una ètica social dirigida per la polìtica. Uns s'han agafat a religions i altres a filosofies de la història recreades per justificar l'acció de salvapàtries col·lectius sota direcció individual convertint la utopia en un sistema total. S'ha volgut banalitzar el polític i l'ordre legal, prescindint de la ètica. El resultat és el que tenim araamb la manca de diàleg i entesa entre forces polítiques. La veritat ´és que ètica i polìtica no son incompatibles. La ètica pot aparèixer com instrument de dominació d'un grup, servint-se dela concepció de l'Estat i del dret que més li convingui. La ètica avui ens porta al rebuig dels que viuen del nom, dels càrrecs, de l'estalvi dels demés, sense aportar res de positiu a la societat. La ètica també ens porta a denunciar els que no respecten les regles democràtiques ni els principis que han proclamat com inspiradors de la seva acció política, als qui dilapiden el presspost públic. Tampoc poden existir forces èticament neutrals. La direcció democràtica d'una societat exigeixen mesures de justícia entesa com a virtut a defenaar, no com actitud personal o de grup directorper establir limitacions restrictives de la competència. També l'Estat, en el seu funcionament diari ha d'incorporar la moralitat polìtica, sense contraposar-sea l'individu que necessita els seus serveis. L'Estat és l'eina adequada per ralitzar la moral a nivell col·lectiu per damunt dels grups de pressió i de les doctrines oficials. La ètica no és quelcom no apte per socialitzar l'Estat i la seva acció de manera que no es converteixi en un ens omnipotent i intocable. Els nostres temps no són de parlar d'ètica perquè en el món dels negocis i de la corrupció endèmica de l'estructura política de l'Estat és quelcom desaparegut. Però la ètica és també un fre a la cultura de la por i l'absolutisme de qui disposa la creació de lleis.La ètica és doncs necessària per restaurar el funcionament social i defenssar l'estat del benestar, impedint la manipulació polìtica de la ciutadania.

electoralisme i despreci al debat

/ /
Ara que han marxat els homes de negre que havien vingut a verificarla salut de l'economia financera espanyola, el Govern ha decidit fer polìtica electoralista per guanyar o com a mínim conservar vots. Ens havien amagat que els homes de negre estaven mirant els comptes i analitzant la vida de la Banca espanyola. Però un cop han tornat a la capital europea a informar, el Govern ha posat en marxa el millor aparell propagandístic de la seva gestió. Com tot va bé, ara faran uns arranjaments. D'entrada ahir ens deien que pagaran el que deuen de la paga extra de 2012 retinguda als funcionaris públics. Diuen que posaran fre a l'austeritat renunciant a part dels ajustos previstos i promesos a la UEW entre 2016 i 2017 segons doiu avui el diari El Mundo. El dèficit l'abaixaran menys del programat fent aparèixer diners que ara no tenim. Flexibilitat per tant per l'economia de l'Estat. Es calcula que el reintegrament dels diners que es deuen a tots els treballadors públics és de 4.400 milions d'euros. I ara al Govern li toca negociar amb Brussel·les. Però darrera, si consegueixen guanyar les eleccions del 26 de juny hi hauran més refpormes laborals, més acomiadaments en el sector privat, més atur, més pobresa. Només Catalunya sembla es pugui salvar d'aquesta futura caiguda per què exporta, reb més turistes que la resta de l'Estat, i treballa amb productivitat. Espanya seguirà en el desequilibri, segons pronostiquen totes les fonts. Les desigualtats augmentaran més que mai. La pregunta ara és pels sectors polítics renovadors. Si creuen que això és bo per l'interès general, no cal que facin res i esperin a la dissoklució del Congrés dels Diputats i la convocatòria de noves eleccions pel 26 de juny. Si no volen que l'austericidi es torni a imposar en política, han de parlar i posar-se d'acord per fer el canvi de política pensant en l'interès general i suprem del poble. És o no és el moment del poble? La societat democràticac espera que els que poden fer un canvi de progrés es decideixin. La societat rígida segueix en el seu lloc. L'electoralisme està servit. El despreci al debat, negant-se els Ministres a anar a donar explicacions al Congreso de los Diputados és un referent prou suficient de la tirania que ens espera. L'important és aferrar-se o fer-se amb el poder per fer la política que convé no sabem a qui doncs. El que digui la Unió Europea, l'OCDE o el Fons Monetari Internacional, tant els fa fins el moment electoral. Després ja hi tornarem a l'asfixia financera i escanyar pobres. L'auguri és depocques facilitats per la vida financera de la Generalitat. Poca inversió en obra pública de l'Estat a Catalunya, com sempre, i dificultats i dilació´en les tasques del Corredor Mediterrani. Sort tenim de l'ingeni català i l'esperit de treball de la nostra gent en el món empresarial, més apreciat per els estrangers que per el mateix Estat.

ordre democràtic en perill

/ dimarts, 19 d’abril del 2016 /
LA democràcia significa que gent amb criteris desiguals puguin conviure amb una igualtat formal. Aquesta igualtat és la que fa possible el control de les decisions. El control de les decisions arrossega la responsabilitat en el seu compliment un cop aprovades. Per aquest control, el poble ha de disposar d'un espai de sobirania. La comunitat democràtica no pot considerar-se com quelcom indeterminat ni tampoc com quelcom prefixat per fronteres territorials. Ni és possible convertir la societat global en un món tancat per fronteres impedint la llibertat de relacions. Pretendre separar territoris per fronteres sense accés exterior és quelcom irreal. Però l'espai de sobirania que el poble necessita per la concepció deliberativa del poder no escontradiu amb la desaparició de les fronteres territorials. Es tracta de fer una democràcia que accepti la crítica de dins i de fora en un pla d'igualtat. La democràcia exclou la irresponsabilitat del poder en les conseqüències de l'execució de les seves decisions. L'ordre democràtic s'ha d'articular amb els principis de legalitat i de legitimitat democràtica, sense admetre altres influències ni interferències. Les actuals democràcies europees sotmeses a les decisions tècniques dela Unió Europea, viuen en la desigualtat organitzada que es presenta a l'opinió pública com un producte de l'ordre natural. És veritat que la societat és diversa i heterogènea, situació que no contempla la tewcnocràcia instal·lada al cim del poder. Cal reconèixerles diferències que no vol dir que aquestes s'eternitzin, doncs s'han de construir regles de participació i de convergència vàlides per a tots. Cal acceptar que l'ordre democràtic és contradictori i multicultural, uneix comunitats separades per raons diverses i amb interessos contraris dins de la mateixa comunitat política. És doncs l'ordre democràtic el que permet construir l'interès públic al servei de petites societats diverses i diferents. L'ordre democràtic és també una concepció realista de l'organització de la societat per realitat les hipotèsi. Aquest ordre ha de crear regles i sancions perquè pugui funcionar l'espai de sobirania que asseguri la igualtat i la convivència deles diferències tot respectant-les. L'ordre democràtic és una realitat sempre millorable. Millorar l'ordre democràtic vol dir treballar sobre hipòtesis realistes com diria el Professor Jacques Sapir. Aquest nou ordre ha de reconèixer que la presomptió de la majoria no legitima les decisions ni pot aturar la lliure competència dels interessos contraposats i de les opinions contràries. El Parlament de Catalunya n'és ara un bon exemple en el qual una bona part de diputats no legitimen el President de la generalitat que en el seu paper de ciutadans consideren no és el seu president. També és important el procñes de destitució de la Presidenta del Brasil que demostra que la sobirania popular pot exigir responsabilitats seguint els formalismes reglamentaris. El gran problema és confondre l'Estat legislador amb l'Estat administrador, quan l'Estat es sotmet a un sol poder majoritari excloent com passa a Espanya. La demnocràcia parlamentària pot tenir defectes com tots els sistemes, però no perjudica i permet l'expressió de totes les opinions. El seu primer principi és la llibertat, doncs sense llibertat no hi pot haver democràcia. Però les lleis precisament estan per equilibrar els poders, de manera que la legalitat i la legitimitat decidides per una majoria no poden desfavorir ni tiranitzar les minories. El poder no pot qüestionar el valor de la llei impedint la llibertat de circulació de les idees desbordant i ultrapassant el principi de la sobirania popular per apropiació del poder. La desigualtat política és mostra de llibertat. La llei feta per tecnòcrates d'esquena a la sobirania del poble que impedeix la desigualtat és tirania.

tornem a la indignació

/ dilluns, 18 d’abril del 2016 /
La nostra societat veu perplexa com creix la situació deutora de l'Estat al crèdit internacional. A hores d'ara el deute ja supera el PIB espanyol anual. Més deute creat afegint-hi interessos a pagar, més manca de creació de riquesa amb la destrucció laboral i baixos salaris, més ajustps que empobreixen les classes treballadores, és la gran política financera del govern conservador del que anomenen la recuperació. S'ha produït una cruïlla de desacords en la política espanyolaamb el constant negacio0nisme a tot diàleg o negociació sobre el futur polìtic de Catalunya. Catalunya ha esdevingut d'aquesta manera un dels principalselements de preocupació pel govern conservador, més que eols dràstics ajustos i retallades imposadesa les administracions perifèriques. L'opsició no acaba de veure clar que la solució davant els conservadors és la creació d'un front foral que ja es va posar de manifest davant la darrera reunió del divendres passat amb el Ministre d'Hisenda. CAl evitar la desesperqció de la gent en situació d'exclusió social, la visió d'impotència dels pobres que perden tota esperança de prosperar en una societat que li tanca totes les portes. L'Estat gaudeix d'un poder excessiu que no administra per donar a la societat el servei que necessita. La egativa a subministrar medicines a malalts de hepatitis C a les terres galegues ha significat la perdua de vides humanes, sense que l'administració i els governants no hagin vist el mal. El govern fou erroni. S'ha seguit una política irracional. S'ha deixat la tolerància pels intel·lectuals que lloen el règim. No volen la transformació de la vida públicasota una orientació diferent. No té lloc ni als partits parlamentaris actuals, plens d'intrigues interiors, el poder del pensament crític. La aportació del pensament renovador que es troba en els indignats que no accepten la situació a la que s'ha conduït la societat trenca amb el consentiment de la dominació en que viu la gran majoria social que ha renunciat a l'exercici de la voluntat i la llibertat. La indignació no ha de donar pas a una nova utopia, ni a una recuperació de les velles utopies, sinó que el que cal és trobar entre totsla millor direcció cap un pensament útil pels temps actuals, foment del progrés deles persones i les col·lectivitats. Es tracta d'endegar un nou procés de reconstrucció social, no de destrucció de les institucions que mal gestionades han empobrit la població i estan exhaurint les reserves de la seguretat social. Ens cal una societat nova que faci dones i homes lliures que es la base de tot progrés real.

cruïlla d'imposicions impossibles?

/ diumenge, 17 d’abril del 2016 /
Vist que els candidats a presidir un govern de l'Estat són els mateixos de les passades eleccions, no arriben a cap acord i només parlen de coses abstractes i difoses sense explicar com pensen fer, si s'escau, la reconstrucció social de les nacions que integren avui el territori de l'Estat, es veu com les ansies polítiques, les intrigues i les ambicions personals units als interessos del seu entorn, acaben per resultar perjudicials per les institucions democràctiques i els drets socials. La crisi no ha acabat i el govern central sap que no ens podem creure que l¡'Estat retalla per reduir despesa. Però si sabem que han ofert retallar dos mil milions d'euros quan n'han de retallar vint mil segons les recomanacions e la Comisió Europea. Són els electors els qui han de decidir si els partits parlamentaris són o no són capaços de construir acords de reconstrucció social. La manca d'acord ens porta a deduir la necessitat de canvi, doncs les reformes a fer són urgents i la legislació social d'aquests darrers anys s'ha tornat obsoleta i antisocial. El reconeixement dels drets dels pobkes sense Estat que coexisteixen al territori de l'Estat és un dels punts més conflictius que no es pot aplaça ni pensar com un tema a solucionar via judicial. No es podrà governar si no hi ha acord amb les minories nacionalistes de Catalunya i el País Basc. El centralisme es avui com voler imposar un criteri únic. El poder de l'Estat impulsat a feines de dominació contra les nacions sense Estat ha generat una opinió pública favorable a la tirania, l'exclusió social dels contestaris, les llistes negres de nou, el despreci social, la intolerància per les idees contràries. Els partits partidaris de la unitat centralista -li diguin com i diguin- pèrmeten que l'Estat s'excedeixi dels seus propis límits. Aquesta actuació ni produeix més poder ni glòria i prestigi. Servir-se de la intolerpància i la política de la por per imposar servituds ens torna a l'esperit tribal que viu de les enemistats més que de les amistats. Són els propòsits i la voluntat els que defineixen la divisió de grups socials que el poder presenta com antagònics. Les societats en aquest cas tornen a moure's sota principis primitius i sentiments complexes construits aixecant uns els defectes dels altres. El pensament exclusivament en clau nacional sense tenir en compte la globalitat actual és viure permanentment en la disputa i contra el desenvolupament social necessari que reclama el poble. L'Estat s'hauria d'alliberrar de la protecciò encadenada dels interessos financers dels plutòcratas. L'Estat i els partits parlamentaris en el futur no han de ser vistos com els estrangers que s'han presentat a les nostres vides per establir la seva dominació i silenciar la ineficiència dels serveis centrals. Una i altres s'han de donar compte de que la situació actual és irracional i que estan fent una política artificial. El futur de la democràcia no es podrà renovar amb exclusions i prejudicis oblidant que el gran objectiu es servir el poble. Les ambicions han de ser dominades per la prudència. Polítics i responsables de l'Estat hauran de reconèixer que la gran finalitat no és l'ocupació del poder limitant les llibertats de la ciutadania arribnant a situacions pròximes a les inquisitorials. Que es permeti a Alemania la persecució judicial d'un creatiu artístic és un accident històric més a afegir als pobles que -basats en criteris religiosos- empresonen crítics i encara apliquen fuetades i la pena de mort a qui pensa o és diferent. L'Estat doncs no haurà de ser vist en el futur de reconstrucció social que s'ha de produir com un producte del capitalisme ni dels interessos conservadors.Es necessita una democràcia amb opinió pública lliure i una política que corretgeixi les influències que decideixen les decisions de govern. Honestedat, respecte, transparència i tolerància han de ser les regles de la reconstrucció social que un dia o un altra, amb un govern que acabi amb l'egoísme de la conflictivitat i la supèrbia de no escoltar. Amb noves eleccions o amb acords que no siguin impossibles ni immorals són molts milions de ciutadans que demanen un canvi de les maneres de fer des de'l poder.

Política d'impuls creatiu

/ dissabte, 16 d’abril del 2016 /
Som en temps de recuperació del pensament polític. Els conservadors no dubten en seguir la línea jeràrquica i verticalitzada de sempre, les llistes d'amics, els governs d'amics, l'interès dels entramats que representen com a força directriu. Els càrrecs són escollits i designats des de les cúpules. Els conservadors no tenen pensament ni intel·lectuals que el generin, o s'apoderen de les tradicions o troben intel·lectuals ben pagats que els serveixin.. Tenen la teoria del domini del vençut, la creença de ser les èlits selectes i escollides per governar el futur. No acepten discussió als seus plantejaments. Per els conservadors els demés molesten, són incompatibles amb les seves decisions i plantejaments. Els principis de dret es reformulen amb fòrmules restrictives. Els conservadors pel seu propi concepte no acepten l'impuls creatiu que mou les esquerres. La disciplina conservadora acaba per crear situacions de crueltat social i desestructuració. Desde la desatenció a la infància fins introduir totes les deficiències imaginables en la situació dels dependents. Leslluites pel poder per modelar l'exercici de les llibertats és inevitable en qualsevol societat. Ni es frena l'individualisme per què la gent tria aprofitar l'exercici del poder que s'adapta a les seves conveniències, les que li permeten aprofitar-se de les avantatges socials. Es defineixen llibertats compatibles amb la desigualtat. El secret per millorar no és la força de la llei o l'autoritat dels que disposen del poder coercitiu, sinó la combinació i l'acord en el progrés general. Promoure l'interès general és necessari per evitar la disgregació social, els enfrontaments entre uns i altres. Però la desigualtat real de les preferències i pensaments no ha de portar-nos a despreciar els febles, els oprimits, els que pensen diferent, convertint la polìtica en actes repugnants. La irracionalitat se serveix precisament amb el foment de la repugnàcia que és el primer pas per l'oodi. Se'n diue separatistes als qui demanen poder decidir democràticament el seu futur polític. El concepte és fals, doncs no és separatisme quan una nació real, jurídicament desposseída d'Estat ha decidit voler poder decidir. No espot parlar de repugnància ni atiar odis contra qui demana democràcia sense fer perdre qualitat i totala credibilitat a una democràcia ja malmesa com l'espanyola. Els conservadors veuen malament la participació polìtica. Convé decidir sempre sense que el poble pugui demanar explicacions ofegant a més l'oposició al Parlament, o com ara no donant explicacions decap decissió de govern, ni de la corrupció que l'envolta. LA dreta habitualment e tanca en un cercle de poder i limita les seves relacions amb els seus seguidors. Necessiten viure de l'aplaudimentque passegen pels mitjans de comunicació audiovisual, no accepten la crítica. Mediatoitzen les informacions que no els convenen es difonguin. El progrés comù exigeix però que els gpoverns donin sastisfacció a les necessitats i la voluntat del poble, incoroporar els desitjos de la ciutadania. Res més dolent que negar-se a tot, no donar satisfacció a les necessitats generals. El més greu davant polìtiques d'estat és desviar la problemàtica a l'assistència de caritat. Un Estat posant-se de costat a l'hora d'autoritzar prestacions d'emergència, deixant que sigui la població la que per si mateixa i a través de les seves o0rganitzacions socials resolgui la problemàtica de la fam, la salud, la vellesa. Una part de la societat desviant els seus diners a paradisos fiscals practica la insolidaritat i la malevolència de la gent amb dèficit. Ha d'haver-hi un canvi en aquestes maneres de tractar la vida i de fer política. No es pot exigir al poble l'acceptació d'un règim de vida contrari als principis socials de donar més poder a l'Estat. La decissió delpoble ha de ser, en un cas o en l'altre, de frenar els excessos del poder, la desestructuració social. Tampoc convé que s'apoderin de la maquinària de l'Estat les forces que només volen servir-se de l'Estat com eina de poder de la seva política.

Però quina democràcia és aquesta?

/ divendres, 15 d’abril del 2016 /
Molta gent es pregunta quina mena de democràcia és la que regula la Constitució de 1978. De fet resulta incomprensible com després de tants avisos i accions judicials contra la corrupció, un Ministre del Govern recomanat com bona persona des de la mateixa presidència acabi dimitint per què l'han enganxat també en els Panamà papers. Avui mateix cau tota la trama d'un sindicat d'extorsionadors professionals conegut com Manos Limpias segons informa la UDEF i els mitjans de comunicació. Es van atrevir a intentar extorsionar d'alguna manera la familia reial amb el cas de l'infanta Cristina. La qüestió és enriquir-se aprofitant-se de tot i també de les ideologies ultraconservadores. Queda encara més gent per descobrir per què la corrupció és endèmica i de Panamà papers n'hi ha més a altres despatxos de Panama. Massa implicacions han impedit fins fa poc destapar l'actuació insolidària amb el poble treballador dels super-rics que tenen els seus diners en paradisos fiscals. Massa influències de grups financers o empresarials no han permès d'arribar a fons fins que algú ha destapat la història ben documentada. El periodisme d'investigació ha arribat on no arribava hisenda ni la Fiscalía de l'Estat. Ningú no s'atrevia a to0carla gran banca ben implicada en aquest procés. Cal que els mitjans de comunicació no amaguin ni tapin res. El poble ha de saber. No s'han de deixar pressionar per ningú. Ara és el moment del dret a la informació. Tothom té dret a saber i ningú ha de convertir-se en còmplice de cap silenci. També hi ha molta gent que voldria saber on han anat a parar els 110 milions d'euros destinats a l'Hospital de Toledo dels que la Sra. Cospedal hauria de donar alguna explicació del seu recorregut doncs no poden ser fonedissos ni haver desaparegut. La democràcia és informar i difondre informació fidedigna i no tapar les porqueries de ningú, la manca d'honestedat. La transparència que tots esperavem s'aplicaria a la vida pública s'ha tapat amb la protecció de dades fins que les evidències ben documentades han fet saltar la realitat d'on erem. Ara ens preguntam quina és la bandera que hem de seguir. Discutir quina bandera s'ha de penjar als balcons dels Ajuntaments el 85 aniversari de la proclamació de la 2ª República, sense tocar les legals, és tant penós i lamentable. No és un retorn al passat. És recordar que els principis i valors republicans algú amb poder i influències els ha volgut destruir i esborrar del pensament de la gent, com la llei de memòria històrica incomplerta, com també els botxins del franquisme fueixen d'impunitat al territori espanyol gràcies a la llei d'amnistia de 1977. El Govern ha de saber que la democràcia no consisteix en portar la gent a votar cada quatre o cinc anys creant ITT temporals, renovables, reconstituibles, fusionables segons conveniènciaamb una nova xarxa de funcionaris polìtics que són els candidats. Correm el perill deconvertir els partits en quelcom odiós i contrari als interessos del poble, confirmant la inutilitat de la Constitució de 1978. La desintegració d'un règim de corrupció generalitzada és a tocar.Només cal ara esperar que caigui com la fruita madura. En el futur hem d'exigir esperit de servei, honorabilitat, honestedat, llibertat sense interferències, acabar amb les dependències ideològiques i financeres dels mitjans de comunicació, acoimiadar sense dret a ccap indemnització tots els càrrecs de conveniència anomenats per interès polític i alliberar afiliats fidels a les cúpules de partit. Ens cal clarament donar vida a una nova democràcia real. La Constitució del futur, a Catalunya i a Espanya ha de ser un reflex de la vida i del pensament de la societat, no un document semàntic cuinat entre despatxos, dinars i sopars conspiratoris que no respongui a la realitat.

Avui fa 85 anys de la proclamació de la República Catalana

/ dijous, 14 d’abril del 2016 /
Els mitjans d'informació no han recordat que avui és el 85 aniversari de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià. On s'han posat pancartes fent esment de la proclamació de la 2ªepública espanyola com a València, la Delegació del Govern ha manifestat la seva discrepància i disgust. PArlar de república no és cap antídot contra la corrupció dels membres del partit popular. No convé que ara es parli de la 2ª República en el seu sentit d'ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. Si es parla d'aquella esperança que es va obrir amb l'abdicació d'un Rei que s'emparava en la dictadura del general Primo de Rivera per mantenir el règim que la proclamació de la República va enderrocar, serà per presentar la inestabilitat, la violència, l'esperit revolucionari importat de la Russia soviètica i l'anarquisme desbocat que va desestabilitzar la República. El que desperta interès és el missatge de demoocratització social, no el desgraciat i funest final d'una Guerra Civil promoguda per interessos relacionats amb la dictadura feixista de Mussolini i el totalitarisme nazi. ·Es van aixecar prometent posar ordre a la República i van acabar per imposar el nou estat totalitari amb la victòria militar del General Franco. És temps ja de veure aquella proclamació de la República, a Espanya i a Catalunya com un crit d'esperança i del despertar de la llibertat d'un poble pobre i gairebé sense estudis que volia millorar la seva situació d'infortuni, i sortir de la misèria i la manca de protecció de les institucions, d'una societat classista i plena de prejudicis socials que considerava els treballadors com ciutadans de tercera categoria. La separació d'Espanya de la Societat de Nacions el 1939 és tabé un seriós avís del que es podia esperar dels enemics de la República que van voler enderrocar-la amb violència, servint-se de la creeença en la restauració de la monarquia i la implantació d'un règim democràtic per intentar consolidar la continuïtat del règim franquista com a successora del dictador. L'esperit republicà és viu. Llibertat, democràcia i honestedat en són les seves divises. Evidentment la història ens ha ensenyat que no,més conservarem la democràcia fent-la viure, convencent els ciutadans que és un element tan necessari per la supervivència com el medi ambient. A més cal que la gent sàpiga que els principis i valors d'una república democràtica no són els mateixos d'una monarquia que s'ha d'esforçar per mantenir-se en el poder adoptant formalment la via parlamentària.

L'Estat ens deu diners

/ /
Espanya no ens roba. La idea de que Espanya ens roba és conseqüència de que el llenguatge popular veu malament que l'Estat no ens pagui el que ha de pagar i la gent tracta de lladre el deutor que, per l'opinió pública catalana, segueix la política del morós recalcitrant. El Vicepresident de la Generalitat Sr. Junqueras ho acaba de plantejar al Ministre Montoro per escrit i d'una manera molt clara que l'Estat infringeix el dret públic català plasmat a la disposició adicional 3ª de l'Estatut d'autonomia per què no compleix les seves obligacions econòmiques envers Catalunya a més d'exigir contenció i reducció de la despesa pública. L'Estat no vol veure que ha traspassat unes competències que exigeixen inversions i pagaments. I com era d'esperar sota un govern centralista, han deixat de banda modificar el sistema de financiació autonòmica, a més de la manca de reunions de les comissions de traspassos trencades les negociacions i el diàleg amb Catalunya des de que el Partit Popular va llançar la seva creuada contra els "secessionistes". L'Hisenda espanyola no vol reconèixer que ppodria aplicar altres polítiques financeres a Catalunya, invertir i pagar el que deu com li explica el Vicepresident Junqueras. El Sr. Montoro disposa de tota la informació de la despesa de l'estructura de l'Estat i sap que ha de pendre decisions. Si aprimar l'administració central o aprimar les competències traspassades i reconegudes a les autonomies actuals. Qui no ha de pagar les coinseqüències de la polìtica restrictiva és precisament el poble. Tampoc s'haurien de promoure demandes al Tribunal Constitucional quan es tracta de donar solucions a problemes socials com ha passat en el cas de la pobresa energètica al·legant que Catalunya invadeix competències de l'Estat. És la lluita interpretada com acció de L'Estat contra la fuenteovejuna rebel dels catalans. Després del missatge i avís d'intervenció a les comunitats autònomes del Sr. Montoro en la seva condició de Ministre d'Hisenda ha pres mesures per intentar quedar bé davant les exigències que li plouen de l'Unió Europea i del FMI que ara li retreuen també les rebaixes fiscals fetes pel PP amb criteri electoral i la necessitat de seguir retallant i estrenyer més el cinturó dels buidats estòmacs dels treballadors i les classes mitjanes. Hisenda descobreix ara la seva ineficàcia anterior davant el goteix constant de corrupció destapada per les forces policials de l'Estat, els defraudadors que dia a dia cauen davant els controls fiscals i la UDEF, els evasors de capitals, més el retard en destapar que personalitats com l'expresident Aznar declarava menys del que havia de pagar pels seus ingressos, tot i que és pensionista i disposa de serveis de seguretat a càrrec de l'Estat. Digui el que digui el Sr. Montoro el que és cert, com diu en el Vicepresident Junqueras, és que l'Estat que governa Espanya ens deu diners i qui és deutor poc dret té a exigir i escanyar més els pobres. Si els retards en els pagaments fou fet per estirar encara més la corda del dèficit autonòmic, llavors hauriem de creure que el que hi ha en realitat és una intenció de voler dominar les finances públiques ccatalanes deixant-les sotmeses a una mera administració de minços recursos transferits desviant cap altres objectius de l'Estat els diners dela recaptació fiscal no retornats a Catalunya. Hauriem de cfreure per tant que l'Estat actua de mala fe quan de Catalunya es tracta. Pels catalans, la gran veritat és que l'Estat ens deu diners a tots.

de nou insults com a grans arguments

/ dimecres, 13 d’abril del 2016 /
De dir-li un candidat a l'altra en ple debat "Usted és un indecente", a conceptuar uns als altres com "corrala" o "jaula", el no voler parlar amb partits legals i amb representació parlamentària com són els partits catalans que han sigut demonitzats i exclosos de qualsevol diàleg a més de determinades comissions parlamentàries, com tampoc fou rebuda la Presidenta del Parlament de Catalunya pel Rei, forçantde fet el protocol per marcar distàncies con "los separatistas". I no surtim d'aquest cercle d'arguments que no afavoreixen cap reconstrucció social. La lluita aferrissada pel poder els porta a tots a un nou enfrontament electoral del que tos saben que la dreta conservadora serà la guanyadora. És erroni creure que les esquerres dividides tinguin possibilitats d'èxit. Ara serà menjar-se els uns als altres. Tots sabem que la societat es queixa del mal que ha fet l'excesiu poder de l'Estat. Les guerres actuals estan demostrant que no s'ha avançat en eficiència i que cap força té més probabilitats de victòria que abans. En polìtica passa el mateix. Però s'han produït exclusions sense atacar a fons fins ara el robatori, la corrupció, el frau, els abusos. Aquesta manera de fer és la que justifica el sistema que uns quans volen abatre i capgirar. La massa, esclava de la feina mal remunerada segueixen creient que el sistema és la ´ñunica taula de salvació per què els assegura la realitat mentre que els altres són la utopia.La massa acaba sacrificant la llibertat i part del progrés per la seguretat sota un Estat perjudicial que no empara l'individu i acaba consolidant la tecnocràcia per damunt de la mateixa democràcia. Aquesta situació és la que produeix cansanci i rebuig en la massaque perd la iniciativa i la capàcitat d'intervenir en les activitats públiques. La vella idea del poder de resistir-se a tota expressió democràtica i la voluntat del poble continuadamnent manifestada les minories que disposen del poder de l'Estat i s'el disputen, no hauria mai facilitat la separació de Noruega i Suècia. La vida política forçosament ha de canviar i abandonar la supèrbia dela dominació i l'ús de missatges de por per atemorir les masses. Tornar a celebrar ara eleccions a Espanya serà un bon pas per descobrir la feblesa de les organitzacions que viuen de la programació de l'èxit i la utopia del seu poder social. Cal que tinguem clar que l'Estat actual no és un producte del capitalisme, sinó una eina del poder que disposa de ccapacityat i legalitat per perseguir els que la minoria governant declari antipatriotes. La pitjor infracció dela ciutadania, governant els conservadors, és considerar-se i declarar-se desafecte de règims i formes de governar. Els arguments de que altres ho podrien fer millor no serveixen quan el vot ja ha sigut comptabilitzat. Serà de totes maneres immoral creure que unes eleccions asseguraran la justícia no donan t la victòria a qui aprova, publica i decideix lleis defectuoses i amb contrasentit. És molt clar que l'actual polìtica ha trancat amb el ssagrat principi de protegir el feble davant el poderós. Seguint el camí actual, la reconstrucció social queda per més endavant.

indignats de nou

/ dimarts, 12 d’abril del 2016 /
No cal ser comunista per sentir-se indignat per la submissió del govern espanyol a les exigències de la Comissió de la Unió., Ens exigeixen reduir el dèficit i la millor manera és aprimar l'autogoverni seguir perjudicant les classes populars. Per imposar la disciplina que necessita Hisenda, la millor solució ha sigut dir que la culpa és de les autonomies i aplicar una política fiscal que carrega més contra els ingressos mitjans. El periodisme d'investigació ha posat de relleu l'existència de defraudadors, la qual cosa ja és un avenç clar de la democràcia i la llibertat d'informació. A l'altra costat dela política catalana, la proximitat d'unes eleccions el Ministeri d'Hisenda posa de relleu que Catalunya és el gran problema d'Espanya. Volen culpabilitzar els qui defensen el dret a l'autodeterminació de Catalunya. El dret a l'autodeterminació dels catalans és una qüestió que, molt més vius que els conservadors del partit popular i els socialistes, s'han fet seva a Espanya els dirigents de pensament marxista alternatiu que entenen necessari promoure el moviment nacionalista com a eina per apoderar-se de la política de l'Estat, amb l'estratègia de fraccionar l'Estat en comunitats que els donin vot favorable. Però la persistencia catalana en el camí de la democràcia ans que el revolucionari tanmateix ha de convèncer els contraris del dret a l'autodeterminació que el raonament comunista no és la justificació ni la finalitat. La sobirania va lligada a la democràcia quan el desenvolupament d'aquesta exigeix l'autodeterminació del territori i la unificació amb els territoris dispersos de la mateixa nació com passa a Catalunya, com va conseguir Polònia el 1918. La societat mitjana no subordina com els marxistes les reivindicacions democràtiques a l'interés suprem de la lluita de classes. El dret de descomposició d'un estat multinacional com Austria-Hungria, fou possible després de la primera guerra mundial. Catalunya no és una comunitat assentada sobre un territori sense vida econòmica ni cultural, sense llengua, sense passat com estat lliure, sense dret propi. Catalunya no pot ser considerada una no-nació. El dret d'autodeterminació s'ha aplicat tant a nacions sense estat com a nacions no històriques comdenades a desaparèixer per falta de vitalitat. La reunificació alemana ha permés reconstruir la nació alemana com a realitat reconeguda i no discutida per ningú a la Unió Europeaposant en marxa la política comunitària tendent a absorbir els països excomunistes de l'est europeu. Encara cal també recordar com el President dels Estats Units Sr.Lyndon Johnson deia el 1966 que el Poble de Vietnam del Sud havia de decidir el seu propi camí. L'eficàcia en les relacions no consisteix en abolir, amenaçar i destruir institucions i aspiracions de llibertat polìtica. Tampoc serveix avui la vella idea de que la unió és fa en la lluita de tots els oprimits debilitant el funcionament del capitalisme del que gaudeix la classe dominant. D'aquesta manera s'ha volgut fer del nacionalisme una eina revolucionària. Ser indignat, sentir-se indignat no s'ha de traduir com a revolucionari que vol capgirar la història i el sistema. Cal indigmar-se també amb els que es creuen que la nació catalana s'ha de posar al servei de les lluites revolucionàries a la llarga desnacionalitzadores com va passar a l'hora de l'imperi soviètic. Vèncer amb la democràcia el negacionisme, el constitucionalisme estèril, el centralismedela unitat forçada i les desigualtats socials no exigeix seguir la via revolucionària ni un esquerrisme radical alternatiu. El dret a 'autodeterminació no és un dret abstracte ni utòpic del que s'en hagi d'apoderar un moviment d'esquerra alternativa, quan ha sigut reconegut per les Nacions Unides de les que Espanya fou absent durant anys, com ja es va separar de la Societat de nacions el 1939. Eren temps de persecució de les idees desafectes al totalitarisme i a l'afirmació de l'Estat com omnipotent. Els enfrontaments dialèctics sobrela qüestió nacional en el terreny doctrinal entre Rosa Luxemburg, Trotski i Lenin són la demostració de que no hi ha unitat de criteri sobre el fet nacional a l'esquerra quan si existeix a la dreta conservadora contrària a reconèixer l'existència de fets nacionals i el seu dret a l'autodeterminació per decidir o triar el camí a seguir en el futur. Diversitat d'opinions amb una sola direcció revolucionària vol dir que manca sentit comù en tots aquests plantejaments del'esquerra alternativa. Hem d'estar forzosament indignats amb la manera de fer política que alguns tenen que es pensen que capgirar és ocupar el poder i malmetre més la gestió dels bens comunsdeixxant la qüestió nacional com a via d'entrada i d'accés al poder.

retòrica i banalització

/ dilluns, 11 d’abril del 2016 /
Aquest matí, als voltants del migdia, a una oficina bancària de Barcelona un senyor que havia anat a cancel·lar les seves targetes de crèdit, demanava en castellà on era la comissaria de policia més propera. La empleada li ha comentat que havia d'anar a Mossos d'Esquadra i el senyor li ha dit dempeus i amb veu alta:-No, no, yo quiero policia de verdad. I davant la sorpresa de tothom que escoltava la conversa ha sortit de l'oficina sense dir res més. Aquesta sensació de banalització de quelcom tan seriós com són les consideracions que tenen alguns ciutadans dels cossos de seguretat em fa pensar el que estaran pensant de la política espanyola i de la política catalana. L'any 2012 la solvencia europea va quedar tocada amb la crisi grega a l'hora de recollir diners per gestionar la crisi grega. Standard and Poors ja va advertir que les mesures d'austeritat per si mateixes no resoldrien la crisi, com també passa a Espanya. Era necessari promoure mesures d'estímul econòmic.La crisi grega afectava a tota la eurozona. Espanya no era capaç de promoure el creixement sense sacrificar una vegada més la classe treballadora, sense atacar a fons el mercat de diner negre i l'evasió i frau fiscal. S'havia de reduir la taxa de gent a l'atur, però el govern va seguir amb mesures insuficients esperant que l'economia es posés en marxa per si mateixa. Pressió fiscal i mesures d'adaptació de la reducció del dèficit foren les grans mesures pressupostàries que tornaran a ser presents en la política del proper govern. El PP ho sap perquè Europa apreta el Govern en funcions en la tasca de l'austeritat i la reducció de despesa pressupostària. Tancaments, caigudes, fusions, transmissions a inversors estrangers ha sigut la sort de l'empresa. De nou es dibuxa una temporada de prejubilacions,acomiadaments de plantilles senceres, trasllat de centres de producció a l'estranger cercant els baixos salaris, i per tant la merma d'ingressos de la seguretat social que posen en perill les pensions. Cauen els ingressos, però pugen les despeses i obligacions de pagament. Tampoc l'Estat es veu capaç de frenar la despesa pública. El caos està servit quan estat central i autonomies entren en desacord pel sistema financer i repartiment fiscal seguit. Algú aviat començara a preguntar on és la política de veritat, qui lluita contra l'atur i la desigualtat creixent entre pobres i rics, qui serà capaç de fer pujar el salari mínim a nivell europeu amb un mínim de 1.400 euros, que les empreses multinacionals paguin els impostos, acabar amb les sicav, perseguir el frau, la fugida de capitals el blanqueig sense més contemplacions. També és necessària una política que elimini el diner negre en els intercanvis de serveis. L'estalvi i l'estabilitat passen per aquestes feines d'estat i de mentalització de la ciutadania que el canvi és cosa de tots. Per garantir el treball, feina per a tots, cal una altra política una realitat social i econòmica diferent nova, honesta i amb el bé comú com a nord. Oblidar la falsa idea deconsiderar no seriós el que es decidit a prop del poble. Cal confiança contra aquesta posició d'alguns que fan públic el seu despreci miserable de les institucions públiques, d'alguns que només creuen en el dirigisme de l'estat

necessària consciència crítica

/ diumenge, 10 d’abril del 2016 /
Que s'hagi descobert ara que part de la familia reial tenia comptes a paradisos fiscals per cobrar comissions del petroli o no hagin pagat els impostos de sucessió pels dipòsits de diners a Suissa del pretendent a la Corona Don Juan que va renunciar la Corona a favor del seu fill Joan Carles que ja havia pres possessió de la Corona el 1975, després de la mort del dictador o qualzsevol altra explicació que ens puguin donar demostra la necessitat d'una consciència crítica i de més llibertat dels mass mèdia davant del secretismke operatiu i la manca de transparència interessada de qui hauria de donar exemplaritat en la seva conducta. Però és que a la llista apareixen també persones que sorprenen per les seves crítiques al règim mentre desviaven diners a comptes opacs, esportistes d'èlit i ben pagats que intentaven no pagar impostos per incrementar més la seva fortuna amb apariència de bones accions i fundacions per infants. No parlem d'empresaris i polítics endollats en càrrecs que han arruïnat empreses financeres que haurien sigut solvents amb una mitjana gestió tan sols. La transparència real és necessària per descobrir el que es fa mal fet a la societat i fer públics els correctius que s'apliquin als personatges públics capturats en l'il·lícit descobert. El tema no és soluciona amb presó, sinó fent-lis retornar a la societat el que li han amagat evadint els pagamanents fiscals dels darrers deu anys. És imperdonable la fugida de capitals en moments de crisi, la qual cosa també justificaria la pena de l'oblit social d'aquestes persones. Només ens manquen els polítics dels que la familia Pujol i el Sr. Millet en foren l'anticip. La corrupció moral ha afectat a tots. I ara no podem admetre que es vulneri l'imperi de la llei propi d'un Estat de dret ni per gent que arriba a l'activitat política i sindical amb violència.La violència no és mai una bona targeta de presentació pública en societat. Voler imposar el seu criteri per damunt dels principis democràtics una minoria que es creu la vanguardia d'un canvi utòpic contra tota la societat i per damunt dels principis jurídics i les lleis fetes sota la democràcia de la que no volen participar per què cal fer-ne una de nova a la seva mida, una democràcia imperfecta, defectuosa i involucionista que volen enderrocar ignorant-la, sense comptar amb els resultats electorals que li permetin aquesta feina és tanmateix un acte estèril quan saben que no creen curcumstàncies objectives ni desencadenaran cap revol·lució. Servir-se de les ideologies del passat, aptes per una situació social i d'abús de poder històricament determinada, no és viable ni efectiu en el món democràtic i de drets humans reconeguts amb una protecció judicial. Qualsevol invent polìtic que es vulgui dir d'esquerres ha de tenir en compte que el canvi no és capgirar i enderrocar, sinó fer possible una vida millor per la ciutadania, el coneixement real del que es cuina i el que passa als espais de poder. El canvi és treballar per que l'adhesió d'un poble sobirà atorgui en el moment electoral la confiança de decidir canvis i derogacions de lleis involucionistes a la formació política que millor la representi. El canvi ha de començar doncs a les mateixes formacions polítiques admetent el pluralisme dels plamtejaments de les veus crítiques i no voler construir esquerres ni dretes absorbents. No es possible considerar no sospitós tota reunió política que acabi, sense debat i sense contradiccions, amb aplaudiments del comú dels assistents. El rebuig com l'aplaudiment sense debat ni anàlisi ens demostren la manca de consciència democràtica i a més crítica.

donar una resposta a la crisi

/ dissabte, 9 d’abril del 2016 /
La lluita pel poder de l'estat espanyol sense passar per unes noves eleccions ens situa davant una problemàtica perillosa des de el punt de vista de desafecció popular i l'abstenció. A molta gent la manca de visió dels polítics i l'afany corb dels que varen tenir alguns vots més que els demés, els fa fàstic. A la gent li preocupa l'atur, la política energètica i els transports, una política que no respecta l'igualtat ni les diferències lingüìstiques i culturals, transformar la política de l'habitatge, la concepció de l'Espanya radial i la desigualtat en l'accés a noves infraestructures necessàries pel desenvolupament comercial i industrial dels territoris perifèrics, la manca de proximitat de la política a la ciutadania per revisar els pressupostos, la gestió del diner públic i limitar el pes de l'Estat en la financiació de les entitats locals amb un millor repartiment de la fiscalitat y promoure una economia no deslocalitzable. Cal acabar amb la frivolitat en la nostra política que pèrmet l'apropiació dels càrrecs i convertir el política en una funció vitalicia ben dotada econòmicament que permet accedir a les ventatges de la corrupció, a la que hauran de servir els menys astuts, els més honestos o els que no han volgut entrar en les tasquesconspiratòries de a l'hora de fer plantejaments. El temps obligarà a introduir canvis per donar resposta a la crisi, canvis que s'han d'allunyar de tots els defectes del règim d'inconsistència ideològica que volem superar. Cal encara pensar en la reducció dels salaris públics, fer reduccions selectives de la inversió pública estatal, racionalitzar i reduir la despesa dels organs de l'Estat central, escoltar i comptar amb les recomanacions dels sindicats. No acceptar més imposicions estructurals d'austeritat imposades per eixos de control europeu com França i Alemania que defensen els interessos de la seva banca com important acreedor de l'Estat espanyol. Cal esforçarse per lluitar contra la deflació, la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris i pensions, reforçarles mesures per recuperar la força del treball i una política social oberta a la creació de feina per el jovent. La democràcia haurà de ser en el futur més deliberativa, oberta a laparticipació de la ciutadania i menys de negociació entre forces de poder.Mantenir el poder en posicions conservadores que enforteixin l'estat aprimant les competències locals i el principi de subsidiarietat propi dels estats europeus poden ser perjudicials per el futur de la democràcia al conjunt dels pobles ibèrics.

rupturisme o renúncia a les llibertats

/ divendres, 8 d’abril del 2016 /
No cal anar gaire llunt en la història per entendre que olts intel·lectuals catalans es van exiliar durant la dictadura del General Primo de Rivera. La posterior guerra civil i victòria del bàndol feixista aliat amb els nazis, van acabar amb la 2ª Repoúblicaperò també amb el catalanisme que va haguer de tornar a l'exili. Els decurs del temps va produir una evolució deconfiança en una certa lògica ideal d'un possible canvi en el futur. Van passar oportunitats d'accelerar el cani a l'estat espanyol per conveniència de les potències del moment. En plena guerra freda, Franco i la seva dictadura antimarxista ja anaven bé per parar els peus als comunistes i servir-se del territori espanyol com a espai militar de socors i suport dels aliats. El catalanisme va seguir vivint en temps d'exili i d'aïllament social. El poble vivia en la mentida i només alguns a principis dels 60 van ressucitar la veritat amb coratge i risc personal. També fou el partit comunista el que més gent movilitzava al carrer. Reneixien els moviments sindicals per frenar els abusos d'alguns empresaris sense escrúpols. La integració de la immigració a Catalunya de pobles sencers d'Andalusia que descriu Paco Candel com "els altres catalans", gent treballadora, senzilla, que venia a Catalunya a buscar feina i fugir de la gana, ens van ajudar a reviure i no morir com a país. La defensa de la personalitat nacional de Catalunya va ser represa per la immigració. Es va establir un front comú contra la dictadura a través de l'Assemblea de Catalunya com element movilitzador de masses. Dretes i esquerres col·laboraven pacífica i democràticament contra la dictadura. Es va obrir el diàleg entre els abans enfrontats. Va tornar el catalanisme i la via nacionalista que representava Estat Català. L'afebliment i desintegració del règim franquista eren a tocar amb l'anunci dels seus darrers dies i el nacionalisme català va prendre posicions exigint el canvi de règim. El mateix franquisme, mort en Fanco va evolucionar per intentar sobreviure a les estructures centralistes de l'estat i fou possible el començament del canvi cap una democràcia formal homologable a Europa. 30 anys després Catalunya s'ha recuperat de la seva vida lànguida anterior i creix en volum i pes econòmic malgratles tremptatives per desqualificar-la econòmicament. També tindrem l'oportunitat de veure aparèixer en el futur una nova esquerra, modernitzada, innovadora, partidaria de la descentralització,la participació i la transparència, l'honestedat i el respecte a l'opinió pública, disposada a acceptar una independència contra l'ofegament per part de l'Estat controlat per una dreta anticatalana que es nega a tot diàleg amb Catalunya. Defensar l'autogovern al màxim, o sigui disposar d'un Estat independent del'Estat espanyol, és la única defensa de la nació catalana per sobreviure contra l'assimilacionisme previst per l'Estat central controlat per la dreta espanyola. Els catalans tenim dret a la diferència davant l'aparell històric de l'Estat. Contra la política recentralitzadora i d'asfixia tendent a destruir l'Estat de les autonomies i l'autogovern català en particular cal una afirmació d'adhesió a les llibertats nacionals,la mutació del sistema actual per un de nou. Catalunya no pot renunciar a la seva identitat i voluntat democràtica per molt que l'Estat espanyols'empenyi en destruir la voluntat de canvi en llibertat. Les esqueres i els sociaolistes en particular haurien de posar-se al costat dels defensors del dret a decidir i reforçar els seus plantejaments. És una qüestió de credibilitat pública, en lloc de posar-se al servei de la dreta recentralitzaadora seguint els plantejaments llurs.L'evolució dels temps ens ha de ser favorable, superant la solitud social actual dels esforços dels polítics nacionalistes de dretes i esquerres. Cal treballar per fer noves polítiques per una acció catalanista possible en pau i llibertat, recuperant l'esperit de coincidència patriòtica entre dretes i esquerres fora del desordre espanyol. El pèrill sempre el trobarem avui amb un moviment comunista dispers i reduït a mínims qaue per sobreviure s'han d'afegir amb altres petits grups. Una cosa és el pluralisme i una altra la dispersió fomentant el caos polític, ignorant tots plegats la realitat del país que haurien de servir.

Què queda per retallar?

/ dijous, 7 d’abril del 2016 /
L'economia pública catalana es troba amb una situació complicada per la manca de liquiditat. Sembla que persegueixi a Catalunya la mateixa tragèdia que pateix el progressisme a Europa. Els capitals per produir altres riqueses són tan importants com les matèries primes per la indústria. La manca de capital pot ensorrar una empres aquan depén exclusivamentdel deute o fer que hagi de canviar de mans. Les fallides i concursos de creditors en són la mostra en temps de crisi.La història ens recorda que en temps de crisi s'han fet lleis contra el luxe i la despesa suntuaria. Els moviments de capitals no són un pèrill ni actes de dominació si donen peu i faciliten la industrialització i la innovació. Els excesos de l'economia improductiva obliguen a fer correccions de la marxa de l'economia i a buscar nous instruments i fins i tot limitacions. Pero aquest no és el cas de Catalunya. Que el Ministre Sr. Montoro ens digui ara que els governs de l'Estat han fracassat en la construcció de l'estat de les autonomies, no ens ha d'obligar a fer més retallades de la despesa pública catalana. Catalunya disposa d'un potencial econòmic que li permetria superar tots els topallsi el dèficit fiscal a que es pugui veure sotmesa. Existeixen clares possibilitats de viabilitat econòmica de Catalunya amb total realisme. Catalunya significca dins l'estat espanyol ser un dels primers territoris amb capacitat fiscal només observant la cistella d'impostos propis o participats, però sota el règim espanyol apareix desnivellada a l'hora de parlar de finançament autonòmic. Presentin les xifres com les presenti l'estat, Catalunya acaba per quedar sempre per sota de la mitjana en recursos per càpita. L'actuació de l'estat sens dubte és la que impulsa el dèficit fiscal català. L'estat, com explica la degana de la Facultat de ciències econòmiques i comercials dela Universitat de Barcelona, Sra. Elisenda Paluzie en el seu llibre PODEM! editat per Rosa dels vents, el 2014, ha incompleet les seves obligacions de pagament i inversions per infraestructures a Catalunyaca despesa pública i limitació constant de recursos per capita, inferiors a la despesa real per assumir les competències transferides, produeixen les limitacions de la acció govern autonòmic que el Vicepresident Junqueras ha dit que no retallarà més. Lestat sap que Catalunya no té cap facultat decisoria ni recaptatoria sobre els impostos estatals IVA i IRPF, ni sobre els especials que recapta directament l'estat espanyol a través la seva administració tributària.Només avui disposa di5ectakment dels impostos cedits com patrimoni, successions, actes jurídics documentats i el tram autonòmic del IRPF. L'opció forçada pel govern de l'Estat és apujar els impostos locals davant la insuficiència de l'actual model de finançament autonòmic amb el que es vol recentralitzar el control financer de les comunitats rebels sobre tot, en lloc de fer un repartiment raonable del dèficit quan se sap que la despesa autonòmica és un terç de la despesa total, sabent el govern espanyol que el deute genera pagament d'interessos. Clarament l'estat espanyol ha perjudicat els serveis socials bàsics de l'estat del benestar amb els desequilibris imposats des de el Ministeri d'Hisenda. L'Administració de l'Estat veu com està arruinant la independència financera de l'Estat assumint deute sobre deute. Impossibilitant un país millor com estan fent, la pobresa, l'atur, la desigualtat social, l'educació i la salut. Catalunya té potència d'estat, però sempre i quan el govern català pugui disposar i decidir el seu potencial econòmic. No pot ahaver-hi un país pròsper sense una indústria competitiva, que a Espanya no interessa, ni sense una obertura comercial que tampoc agrada a Espanya. No queda res més per retallar. I no podem callar més que a Madrid presenten les xifres com els sembla i no diuen la veritat. L'estat ha de sentir d'alguna manera que el seu boicot a Catalunya no té cap efecte. El malbaratament dels diners recaptats per l'Estat a Catalunya, en el futur no ha d'afectar Cataluinya si el conjunt de la societat catalana entèn que la independència és posar el futur a les seves mans. Amb aquest darrer cop Espanya ens ha dit quin camí hem de seguir. Si Espanya vol fracassar que ho faci. Però en aquest cas que no comptin amb nosaltres ni amb els nostres diners.

Però aclarirem quin Estat?

/ dimecres, 6 d’abril del 2016 /
Avui ens despertem amb la notícia que pubica l'economista de que l'Alcaldessa Ada Colau està disposada a discutir alternatives al referèndum. També cal dir en quin referèndum pensa? El d'una nova Constitució? El de decidir si sortim o no d'Espanya? El del referèndum de la Constitució d'una Catalunya independent? Foins ara hem sigut un Estat descentralitzat políticament fins que l'ombra de la independència va planejar amb una majoria de diputats al Parlament de Catalunya. Però financerament se'ns retalla la vida autòmoma, a més de lleis fetes al Congreso de los Diputados i una Sentència del Tribunal Constitucional el 2010, cal recordar, promoguda per el partit popular que no volia tanta descentralització de poder ni competències per Catalunya i menys reconèixer que Catalunya és una nació. Han preferit l'enfrontament abans que la coordinació i equilibrar els principis antagònics del centralisme i l'autogovern con a mitjà per defensar la divesitat i el pluralisme, la llibertat de gestió dels assumptes propis. Hem tornat a l'Estat unitari entre retallada i retallada, buidant de competències les autonomies. No s'han respectat les raons històriques de nacions que no volen desaparèixersota banderes, Himnes i denominacions que no són les seves. L'Estat no vol que un territori organitzat li faci ombra o limiti el seu poder. No interessa la democràcia activa en territoris com Catalunya. Que la màxima dirigent de En Comú Podem es despengi ara amb els seus dubtes i manca de fermesa sobiranista, deixa ben clar que una part de l'esquerra, partidaria de servirse de les vies parlamentàries per imposar la seva tesi a través del vot o guanyar Ajuntaments, com ha passat a Barcelona, se serveix de les paraules i del sobiranisme imprecís. Tierno Galvándeia el 1984 que l'Estat de les Autonomies és un model polític de importància singular, que encara s'havia de concloure. Era el camí cap un Estat federal dediferentes velocitats. La realitat és que no s'ha desenvolupat aquest model a l'Estat espanyol, sinó tot el contrari. L'estat en reconstrucció des de 1976 no es va adaptar a les circumstàncies polítiques, la història real, les diferències nacionals i culturals dels territoris i de la població autòctona, més la lluita de les masses contra l'ordre únic i per un nou sistema democràtic. El poer va romandre antiquat perquè ésimpossible creure que els servidors de la dictadura es reciclarien ells mateixos assumint els principis contradictoris de la democràcia. El debat segueix sense ésser resolt. El fracàs de una autonomia feta en el paper constitucional, però amb el manteniment d'un poder central acaparador de la totalitat de funcions que interessen a cada autonomia històricament reivindicativa, es ben clar que s'han trencat tots els lligams del'engany de les competències limitades a l'espera de correcccions pels tribuhnals designats pels partits amb representació parlamentària. La Constitució de 1978, en lloc d'obrir la porta a la protecció dels drets i llibertats de les comunitats històriques com Catalunya, ha acabat per trencar totes les aspiracions d'un poble mil·lenari que veu impossible l'entesa amb un Estat que treballa per la seva desaparició política, lingüìstica i cultural. La pretesa imposició de la sobirania única de l'estat que no accepta les limitacions i condicionaments dels Tractats internacionals i menys les llibertats nacionals dels catalans, ha desvetllat que no s'ha volgut mai construir l'estructura de l'Estat espanyol sobre un concepte de sobirania plural diferent de la teoria de la sobirania heretada del règim franquista, imposibilitant la lliure organització jurídica i polìtica de nacionalitats com la catalana. És sorprenent que la estimada Alcaldessa Sra. Colau tingui ara dubtes i es posi a parlar de noves relacions CAtalunya-Estat com a solució del conflicte dissimulant-ho amb la pretesa polìtica de defensa dels drets socials..

paraules per disoldre acords i turpedinar

/ dimarts, 5 d’abril del 2016 /
Mentre la població que treballa i es preocupa de tirar endavant les empreses es despreocupa de les guerres entre partits i de la resistència del govern en funcions per no deixar les cadires del poder, veiem i llegim als apartats de notícies informacions decevedores i l'ús de nou del vocabulari estudiat per turpedinar les iniciatives dels contraris. Aquesta vegada però ha saltat a les notícies el cas dels "papersdel Panamà" que emboliquen la troca una mica més. A més d'aparèixer a la llista deresponsables de societats off shore la germana del rei emèrit actual, també es remou el tema dels honoraris cobrats per suposats serveis al dictador Chaves com excusa de pagament per una Fundació propera o vinculada a Podemos per difondre, segons diuen la revolució bolivariana a Espanya. Notícia important que apareix just abans de la trobada amb el PSOE per veure de posar-se d'acord per una possible investidura L'ambient polític és de disolució, de manca de visió. El que també és important és que en aquestes noves negociacions queda aparcat el tema català. Ja no parlaran de referèndum per què els catalans decidim on volem anar. Desolació entre la gent d'esquerra catalana que creia que En Comú Podem treuria endavant la idea del referèndum. Ara el que oferiran és una constitució remodelada, recentralitzadora i més armament jurídic per justificar l'asfixia política i econòmica de Catalunya. El Ministre d'Hisenda que ens va culpar del dèficit espanyol, ara ens restringeix més la despesa i sap que patirà la sanitat, l'educació, les beques menjador, les farmàcies, la gent gran. Tampoc són capaços depresentar solucions a l'amenaça clara de la propera retallada de les pensions un cop hagin esgotat el fons de que disposa avui la seguretat social que volem heretar. Mal camí doncs per la política espanyola.Mal camí per salvar lacrisi a Catalunya sota aquest règim i el que pot ser el proper amb una esquerra espanyola tan cega com la dreta que ha governat fins ara. No seran capaços d'acabar amb la corrupció. Hi ha qui es frega les mans, passi el que passi. El poble segueix d'esquenes al que facin els polítics en actiu. Sense govern les coses també funcionen tot i els baixos salaris i els contractes temporals. Pot ser algun dia arribarem a tenir un slari mínim com a França o Alemania. És qüestió de paciència i donar a entendre als empresaris que sense salaris dignes i actualitzats la recuperació econòmica només serà de paper. Que uns partits intentin turopedinar els altres amb paraules i més paraules, aixecant brutícies i corrupció no és més que la demostració de que aquesta política no serveix a lademocràcia que vooliem construir amb tota la il·lusió els que varem viure la mort del dictador i la recuperació a Espanya de la democràcia homologable a Europa. La història és com és. no com alguns voldrien tornar a escriure.Es lamentable aquesta curta visió dela política quer alguns ens demostren amb el seu vocabulari i expressió dramàtica.

democràcies defectuoses

/ dilluns, 4 d’abril del 2016 /
Em sembla preocupant que la gent que hauria de dedicar el seu temps a l'estudi del desenvolupament del projecte democràtic, es dediquin a inventar exp`5ressions i vocabulari inapropiats per una democràcia que es vol defutur. La democràcia espanyola s'ha quedat sense debat i tornen a aparèixer en les informacions les crítiques despectives d'uns contra els altres. Ara ja es parla "d'independentismo emboscado" que algú s'ha pensat que era una expressió original i creativa per donar a entendre que els catalans anem de prínceps, volem ser cacics i organitzar pel nostra compte una nova màfia capitalista. L'impuls democràtic no es consegueix amb paraules dedespreci i de desqualificació, constant que hem vist durant anys a la política del PP feta des de Madrid i des de Barcelona. Deixen veure que manca una nova cultura política. El llegat del franquisme recollit per una part de la UCD que va permetre la creació del Partit Popular, ha sigut el discurs excloent, veure sempre conspiracions, donar suport a l'empresariat perimposar baixos salaris. Permeten la fugida de cervells. No volen veure que la diversitat i la cultura democràtica formen part del present i del futur.La insolidaritat és regla d'or i recriminar als contraris tots els fracassos del règim la millor medicina. Podem concloure que Espanya és una mala còpia d'altres democràcies la qual cosa l'ha convertit en una democràcia defectuosa. Hem donat vida i votat partits on tot era o és encara possible i res és segur. Amb aquest ambient de polìtica irreal que ni Maquiavelo beneiria i menys recomanaria per l'accés al poder. El futur és l'heterodòxia, entendre que la democràcia és un projecte sempre en construcció. S'han de trobar mesures per acabar amb la corrupció i l'evasió fiscal dels servidors públics i els seus més pròxims en lloc de fiar en la sort del periodisme d'investigació. Corrupció significa submissió de molts al caprici d'uns pocs, el despreci dels valors essencials. L'engany, la farsa, la trampa, el parany per vèncer acaben per produir la desafecció de la ciutadania que descobreix l'engany i faciliten l'autoritarisme en qui perd tota mena d'escrúpols en la conquesta del poder.Manca també sinceritat, transparència autèntica,equilibri entre majories i minories, crear organs de fiscalització parlamentària que no siguin mecànics ni simples corretges de transmissió dels desitjos i ordres del poder. La dignitat de la persona humana s'ho mereix. L'escàndol financer avui fet públic a nivell internacional de fuga de capitals a Panamàcietats off shore de les èlits polítiques, socials i empresarials a paradisos fiscals n'és una mostra i un avís del que s'ha de fer per impedir que continuï.

liberals tanmateix

/ diumenge, 3 d’abril del 2016 /
Encara no hem donat prou reconeixement i valor al sacrifici dels "liberales" de 1812, gent radical, admiradora de la Revolució francesa que fou perseguida per les seves idees llavors considerades progressistes. La dictadura de la monarquia de Ferran VII, vinculada als interessos creats de control del poder, va veure immediatament que aquestes idees eren perilloses perquè s'oposaven a tot autoritarisme, a la pràctica de l'esclavatge, al domini de les terres i salaris miserables tant a les fàbriques com al camp. El liberalisme polític xocava frontalment amb els consticionalistes històrics de 1812, partidaris com ara del tradicionalisme organitzat per la oligarquia. Eren gent d'esquerres els liberals? La resposts és que eren gent que volien fer de la llibertat quelcom tradicional a la societat i als textes constitucionals. Aquest liberalisme polìtic ha sigut la mare de totes les esquerres. El socialisme no fou més que l'ala esquerra d'aquells liberals a tota l'Europa del moment. Sense liberals no hi havia progressisme. Calia però fer la distinció entre liberalisme polític i liberalisme econòmic. El liberalisme va permetre l'irrupció del pluripartidisme, les diferent doctrines polítiques. Del pluripartidisme va nèixer la cultura del diàleg, la coalició i els governs compartits. El liberalisme polític es va anticipar també a la dialèctica del determinisme, oposant-se a les normes restrictives, doncs la llibertat permet transgedir les normes d'Estat destinades a la colectivitat o acceptar-les. La idea i el concepte de justícia igual per a tots no fou un invent socialista, sinó liberal, hereva de l'esperit revolucionari que venía de l'amèrica lliure de 1776. La persona era considerada com una realitat independent de l'estatut que li concedeix l'Estat La norma jurídica equitativa, feta en llibertat fou la gran controversia i va permetre nèixer el pluripartidisme. L'actual situació política de lluita per espais de poder com a gran objectiu durant anys, ha generat una decadència de les organitzacions polítiques piramidals, generadores d'oligarquies que se suceien aprofitant la democràcia formal. Les oligarquies, afeblides per múltiples dissidències, poc futur tenen en una societat que reb informació immediata per les xarxes soocials, diaris digitals i els mitjans de comunicació audiovisuals, per molt mediatitzats que aquests puguin estar. L'anacronisme forçosament haurà de ser superat pèr ordres nous, adaptats als nous temps, evitant l'usurpació i els enganys dels falsos profetes. La desafecció com la descreença poden arribar a ser brutals. La oligarquia avui, com explica Juan-José López Burniol en el seu article sobre "oligarquies" a La Vanguardia d'ahir dissabte, no pot ocupar una posició dominant tenint en compte que la societat moderna, amb un nivell de formació elevat i una interconnexió a través de les xarxes socials fins fa poc desconeguda, són impossibles de mantenir aïllades dins d'un sistema reprtessiu Han nascut temptatives retrògrades també a les esquerres que veuen en el radicalisme democràtic una solució de regeneració de la vida política decadent dels partits tradicionals convertits en empreses de treball temporal. Les ideologies totalitàries han aparegut a la història per lluitar contra la llibertat. La desafecció política només beneficia els moviments que volen imposar el seu domini social, crear una societat dòcil. Són doncs necessàries noves creehnces polítiques fetes com evolució recent i nova del liberalisme revolucionari. Les idees de 1789 encara no han sigut prou desenvolupades. La primera i més vital, el dret a ser lliures i viure en llibertat. La llibertat no és quelcom antihistòric. En canvi si ho és l'abús del poder i la política de la dominació practuicada durant segles per les oligarquies avui empoderades del poder financer internacional.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger