Avui fa 85 anys de la proclamació de la República Catalana

Els mitjans d'informació no han recordat que avui és el 85 aniversari de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià. On s'han posat pancartes fent esment de la proclamació de la 2ªepública espanyola com a València, la Delegació del Govern ha manifestat la seva discrepància i disgust. PArlar de república no és cap antídot contra la corrupció dels membres del partit popular. No convé que ara es parli de la 2ª República en el seu sentit d'ideals de llibertat, igualtat i fraternitat. Si es parla d'aquella esperança que es va obrir amb l'abdicació d'un Rei que s'emparava en la dictadura del general Primo de Rivera per mantenir el règim que la proclamació de la República va enderrocar, serà per presentar la inestabilitat, la violència, l'esperit revolucionari importat de la Russia soviètica i l'anarquisme desbocat que va desestabilitzar la República. El que desperta interès és el missatge de demoocratització social, no el desgraciat i funest final d'una Guerra Civil promoguda per interessos relacionats amb la dictadura feixista de Mussolini i el totalitarisme nazi. ·Es van aixecar prometent posar ordre a la República i van acabar per imposar el nou estat totalitari amb la victòria militar del General Franco. És temps ja de veure aquella proclamació de la República, a Espanya i a Catalunya com un crit d'esperança i del despertar de la llibertat d'un poble pobre i gairebé sense estudis que volia millorar la seva situació d'infortuni, i sortir de la misèria i la manca de protecció de les institucions, d'una societat classista i plena de prejudicis socials que considerava els treballadors com ciutadans de tercera categoria. La separació d'Espanya de la Societat de Nacions el 1939 és tabé un seriós avís del que es podia esperar dels enemics de la República que van voler enderrocar-la amb violència, servint-se de la creeença en la restauració de la monarquia i la implantació d'un règim democràtic per intentar consolidar la continuïtat del règim franquista com a successora del dictador. L'esperit republicà és viu. Llibertat, democràcia i honestedat en són les seves divises. Evidentment la història ens ha ensenyat que no,més conservarem la democràcia fent-la viure, convencent els ciutadans que és un element tan necessari per la supervivència com el medi ambient. A més cal que la gent sàpiga que els principis i valors d'una república democràtica no són els mateixos d'una monarquia que s'ha d'esforçar per mantenir-se en el poder adoptant formalment la via parlamentària.