electoralisme i despreci al debat

Ara que han marxat els homes de negre que havien vingut a verificarla salut de l'economia financera espanyola, el Govern ha decidit fer polìtica electoralista per guanyar o com a mínim conservar vots. Ens havien amagat que els homes de negre estaven mirant els comptes i analitzant la vida de la Banca espanyola. Però un cop han tornat a la capital europea a informar, el Govern ha posat en marxa el millor aparell propagandístic de la seva gestió. Com tot va bé, ara faran uns arranjaments. D'entrada ahir ens deien que pagaran el que deuen de la paga extra de 2012 retinguda als funcionaris públics. Diuen que posaran fre a l'austeritat renunciant a part dels ajustos previstos i promesos a la UEW entre 2016 i 2017 segons doiu avui el diari El Mundo. El dèficit l'abaixaran menys del programat fent aparèixer diners que ara no tenim. Flexibilitat per tant per l'economia de l'Estat. Es calcula que el reintegrament dels diners que es deuen a tots els treballadors públics és de 4.400 milions d'euros. I ara al Govern li toca negociar amb Brussel·les. Però darrera, si consegueixen guanyar les eleccions del 26 de juny hi hauran més refpormes laborals, més acomiadaments en el sector privat, més atur, més pobresa. Només Catalunya sembla es pugui salvar d'aquesta futura caiguda per què exporta, reb més turistes que la resta de l'Estat, i treballa amb productivitat. Espanya seguirà en el desequilibri, segons pronostiquen totes les fonts. Les desigualtats augmentaran més que mai. La pregunta ara és pels sectors polítics renovadors. Si creuen que això és bo per l'interès general, no cal que facin res i esperin a la dissoklució del Congrés dels Diputats i la convocatòria de noves eleccions pel 26 de juny. Si no volen que l'austericidi es torni a imposar en política, han de parlar i posar-se d'acord per fer el canvi de política pensant en l'interès general i suprem del poble. És o no és el moment del poble? La societat democràticac espera que els que poden fer un canvi de progrés es decideixin. La societat rígida segueix en el seu lloc. L'electoralisme està servit. El despreci al debat, negant-se els Ministres a anar a donar explicacions al Congreso de los Diputados és un referent prou suficient de la tirania que ens espera. L'important és aferrar-se o fer-se amb el poder per fer la política que convé no sabem a qui doncs. El que digui la Unió Europea, l'OCDE o el Fons Monetari Internacional, tant els fa fins el moment electoral. Després ja hi tornarem a l'asfixia financera i escanyar pobres. L'auguri és depocques facilitats per la vida financera de la Generalitat. Poca inversió en obra pública de l'Estat a Catalunya, com sempre, i dificultats i dilació´en les tasques del Corredor Mediterrani. Sort tenim de l'ingeni català i l'esperit de treball de la nostra gent en el món empresarial, més apreciat per els estrangers que per el mateix Estat.