necessària consciència crítica

Que s'hagi descobert ara que part de la familia reial tenia comptes a paradisos fiscals per cobrar comissions del petroli o no hagin pagat els impostos de sucessió pels dipòsits de diners a Suissa del pretendent a la Corona Don Juan que va renunciar la Corona a favor del seu fill Joan Carles que ja havia pres possessió de la Corona el 1975, després de la mort del dictador o qualzsevol altra explicació que ens puguin donar demostra la necessitat d'una consciència crítica i de més llibertat dels mass mèdia davant del secretismke operatiu i la manca de transparència interessada de qui hauria de donar exemplaritat en la seva conducta. Però és que a la llista apareixen també persones que sorprenen per les seves crítiques al règim mentre desviaven diners a comptes opacs, esportistes d'èlit i ben pagats que intentaven no pagar impostos per incrementar més la seva fortuna amb apariència de bones accions i fundacions per infants. No parlem d'empresaris i polítics endollats en càrrecs que han arruïnat empreses financeres que haurien sigut solvents amb una mitjana gestió tan sols. La transparència real és necessària per descobrir el que es fa mal fet a la societat i fer públics els correctius que s'apliquin als personatges públics capturats en l'il·lícit descobert. El tema no és soluciona amb presó, sinó fent-lis retornar a la societat el que li han amagat evadint els pagamanents fiscals dels darrers deu anys. És imperdonable la fugida de capitals en moments de crisi, la qual cosa també justificaria la pena de l'oblit social d'aquestes persones. Només ens manquen els polítics dels que la familia Pujol i el Sr. Millet en foren l'anticip. La corrupció moral ha afectat a tots. I ara no podem admetre que es vulneri l'imperi de la llei propi d'un Estat de dret ni per gent que arriba a l'activitat política i sindical amb violència.La violència no és mai una bona targeta de presentació pública en societat. Voler imposar el seu criteri per damunt dels principis democràtics una minoria que es creu la vanguardia d'un canvi utòpic contra tota la societat i per damunt dels principis jurídics i les lleis fetes sota la democràcia de la que no volen participar per què cal fer-ne una de nova a la seva mida, una democràcia imperfecta, defectuosa i involucionista que volen enderrocar ignorant-la, sense comptar amb els resultats electorals que li permetin aquesta feina és tanmateix un acte estèril quan saben que no creen curcumstàncies objectives ni desencadenaran cap revol·lució. Servir-se de les ideologies del passat, aptes per una situació social i d'abús de poder històricament determinada, no és viable ni efectiu en el món democràtic i de drets humans reconeguts amb una protecció judicial. Qualsevol invent polìtic que es vulgui dir d'esquerres ha de tenir en compte que el canvi no és capgirar i enderrocar, sinó fer possible una vida millor per la ciutadania, el coneixement real del que es cuina i el que passa als espais de poder. El canvi és treballar per que l'adhesió d'un poble sobirà atorgui en el moment electoral la confiança de decidir canvis i derogacions de lleis involucionistes a la formació política que millor la representi. El canvi ha de començar doncs a les mateixes formacions polítiques admetent el pluralisme dels plamtejaments de les veus crítiques i no voler construir esquerres ni dretes absorbents. No es possible considerar no sospitós tota reunió política que acabi, sense debat i sense contradiccions, amb aplaudiments del comú dels assistents. El rebuig com l'aplaudiment sense debat ni anàlisi ens demostren la manca de consciència democràtica i a més crítica.