l'esquerra espanyola pot tornar a perdre

L'esquerra espanyola sembla no tenir cap interès en guanyar les noves eleccions generals per no voler pactar amb el nacionalisme democràtic. Parlen d'orgull, confiança socialista i canvi, però no volen tractes amb el nacionalisme català tot i que en Miquel Iceta era a primera fila aplaudint tot el que deia el candidat Pedro Sanchez en la reunió del Consell federal. "No volem trencar el país" ha sigut el crit de guerra del candidat per apaigavar totes les alarmes internes del partit. I Miquel Iceta continuava aplaudint. Lamentablement el socialisme espanyol encara no ha entès que Catalunya és un país diferent del país conegut com Espanya. Catalunya i Espanya som dos països amb diferències substancials. La història també ens reconeix com poble que es regia per les seves pròpies lleis fins el final dels austries. Ni el mateix imperi Romà fou capaç de no respectar les lleis locals dels territoris que administrava. Respectaven els romans les autonomies locals com molt bé explica Antonio Gramsci en el seu llibre "per què jo odio la indiferència" (Edicions Payot & Rivages, Paris, 2012).No vull dir que Pedro Sánchez hagi d'estudiar el dret Romà, però si que ha d'entendre que un país diferent com Catalunya que sap fou esquarterat per les guerres entre Castella i França pagant deutes de guerra Castella amb els territoris de Catalunya nord no espot permetre la imposició i l'atac constant de cap govern de l'Estat en nom de la defensa de l'unitat forçada per la força d'un país del que formem part ocasionalment. Tot i així parlant d'un sol país, el candidat Sánchez reconeix que la dreta espanyola s'ha mantingut en l'inmobilisme agreujant els problemes. Ha parlat també del socialisme com garant de l'iguaoltat d'oportunitats, lluitar contra la desigualtat, justícia fiscal perquè paguin més impostos els que més tenen, lluita contra la corrupció i regeneració democràtica. Però no accepta que Catalunya pugui posar dempeus un autogovern complert dins d'Europa. No ha dit res d'oposar-se a l'embranzida judicial orquestada pel partit popular contra les lleis catalanes ni contra l'asfixia econòmica de la Generalitat. Aquests temes no li convenen al socialisme espanyol i el primer secretari dels sociaoistes catalans seguia aplaudint sense fer cap protesta contra els recursos insuficients a que ens condemna la dreta espanyola. D'això en diuen Estat social de Dret, quan el que necessitem és un Estat democràtic de Dret aplicant el dret i principis generals de les llibertats fonamentals de la Unió Europea. Però tampoc parla el candidat. de fet, cap candidat parla d'Europa mentre diuen que no volen trencar el país negant-se a reconèixer la naciò catalana com a poble amb drets inalienables, imprecriptibles, incedibles i històricament intocables ni esborrables. LA realitat és que no ens ofereixen cap canvi per fer anar la política de l'Estat de manera renovadda, reconeixent el fet plurinacional que ja dibuixava la Constitució de 1978 tant retocada la seva redacció final per pressions que ara anem sabent. No espot imposar un dret imperial per la força a un poble que sab que aquest dret no és el seu i a més és semàntic en mans de l'absolutisme conservador. Els romans ho sabien i per aquesta raó no van derogar ni anul·lar les lleis lo cals dels territoris de l'Imperi a diferència del que feia Castella quan va iniciar la conquesta dels yerritoris d'ultramar que avui coneixem com Amèrica llatina. Catalunya, en consciència no pot confiar en aquesta esquerra que demostra ineficàcia polìtica i no defensa la seguretat i el benestar dels ciutadans de Catalunya. L'equivocació política en les hipotèsis fonamentals quan tots, inclosos els constitucionalistes, volem un gir radical de la política espanyola envers Catalunya. El 26 de juny tindrem una nova cita amb la història en la que veurem fins on és capaç de perdre la dreta espanyola i engangar més la situació polìtica i les relacions amb la nació catalana qu'ells només consideren una regió dilapidadora i mal gestionada. Aquesta és la seva visió de a desigualtat a abatre.