de nou insults com a grans arguments

De dir-li un candidat a l'altra en ple debat "Usted és un indecente", a conceptuar uns als altres com "corrala" o "jaula", el no voler parlar amb partits legals i amb representació parlamentària com són els partits catalans que han sigut demonitzats i exclosos de qualsevol diàleg a més de determinades comissions parlamentàries, com tampoc fou rebuda la Presidenta del Parlament de Catalunya pel Rei, forçantde fet el protocol per marcar distàncies con "los separatistas". I no surtim d'aquest cercle d'arguments que no afavoreixen cap reconstrucció social. La lluita aferrissada pel poder els porta a tots a un nou enfrontament electoral del que tos saben que la dreta conservadora serà la guanyadora. És erroni creure que les esquerres dividides tinguin possibilitats d'èxit. Ara serà menjar-se els uns als altres. Tots sabem que la societat es queixa del mal que ha fet l'excesiu poder de l'Estat. Les guerres actuals estan demostrant que no s'ha avançat en eficiència i que cap força té més probabilitats de victòria que abans. En polìtica passa el mateix. Però s'han produït exclusions sense atacar a fons fins ara el robatori, la corrupció, el frau, els abusos. Aquesta manera de fer és la que justifica el sistema que uns quans volen abatre i capgirar. La massa, esclava de la feina mal remunerada segueixen creient que el sistema és la ´ñunica taula de salvació per què els assegura la realitat mentre que els altres són la utopia.La massa acaba sacrificant la llibertat i part del progrés per la seguretat sota un Estat perjudicial que no empara l'individu i acaba consolidant la tecnocràcia per damunt de la mateixa democràcia. Aquesta situació és la que produeix cansanci i rebuig en la massaque perd la iniciativa i la capàcitat d'intervenir en les activitats públiques. La vella idea del poder de resistir-se a tota expressió democràtica i la voluntat del poble continuadamnent manifestada les minories que disposen del poder de l'Estat i s'el disputen, no hauria mai facilitat la separació de Noruega i Suècia. La vida política forçosament ha de canviar i abandonar la supèrbia dela dominació i l'ús de missatges de por per atemorir les masses. Tornar a celebrar ara eleccions a Espanya serà un bon pas per descobrir la feblesa de les organitzacions que viuen de la programació de l'èxit i la utopia del seu poder social. Cal que tinguem clar que l'Estat actual no és un producte del capitalisme, sinó una eina del poder que disposa de ccapacityat i legalitat per perseguir els que la minoria governant declari antipatriotes. La pitjor infracció dela ciutadania, governant els conservadors, és considerar-se i declarar-se desafecte de règims i formes de governar. Els arguments de que altres ho podrien fer millor no serveixen quan el vot ja ha sigut comptabilitzat. Serà de totes maneres immoral creure que unes eleccions asseguraran la justícia no donan t la victòria a qui aprova, publica i decideix lleis defectuoses i amb contrasentit. És molt clar que l'actual polìtica ha trancat amb el ssagrat principi de protegir el feble davant el poderós. Seguint el camí actual, la reconstrucció social queda per més endavant.