trànsit, no transició

Dos llibres de recent publicació ens donen la clau d'on som. Es 5racta de "El franquisme que no marxa" de Lluc Salellas i "Ka desfachartex intel·lectual" de Ignacio Sánchez-Cuenca. Efectivament el que deiem "transició cap la democràcia no fou més que un trànsit del règim cap a una nova forma de governar. Ha sigut un trànsit accelerat per fer l'ensamblatge amb Europa, no un traspàs cap el futur. L'actuació del partit Popular en els darrers quatre anys ha sigut la demostració més clara d eque la voluntat totalitària segueix viva sota una aparent democràcia. Que4 es destaqui distanciament entre el President Rajoy i el secretari General Sociaolista Pedro Sanchez no és més que una evidència de la mala marxa de les relacions govern/oposició. Tots dos volen imposar la seva mensy valorant i menystenint els demés. Ahir, amb la diada de Sant Jordi, Catalunya va fer massivament una nova demostració festiva i pacífica de la capacitat de paciència i reivindicació de la llengua i la literatura. Més de cinc milions de roses posades al mercat i venudes al costat de milers de llibres que han deixat una caixa important pel sector comercial i industrial del llibre, són la demostració menys discutible de la integració social del vell costum de la rosa i el llibre.No hem vist tafanejant entre llibres molta gent que viu i treballa a Catalunya procedent d'altres cultures. Però Sant Jordi ha posat dempeus la societat catalana de nou per celebrar la victòria dela cultura contra el drac dela violència i la imposició. Aquest Sant Jordi ha impactat especialment a tota la gent qre ha vingut de fora a passar el cap de setmana a Barcelona. gallecs, castellans, bascs. Qui demanava per tasques de vins, les trobava sense dificultat, i si no volia provar vins catalans, li oferien Ribera del Dueri i Riojas sense dificultat. Qyui anava a les botigues era atès en qualsevol idioma i la amabilitat era arreu. Quina sorpresa per molta gent el constatar que Catalunya no és la fera ni el territori de la discòrdia que alguns presenten des de televions i premsa feta en castellà a centenars de kilòmetres de Catalunya. CAtalunya és concòrdia per qui vulgui integrar-se en una societat moderna i europea, una societat que avança cap el futur i ha fugit a temps del retard i del pensament i l'idioma únic. La granrevolució catalana ha sigut aquesta. Crear un país cult, amant de les arts i del coneixement. Aviat haurem de dir que no és català qui es tanca en la ignorància i viu en el negacionisme polític i social. Catalunya ha fet els deures del canvi real cap una societat plural i l'acceptació del multiculturalisme. L'Estat espanyol encara es mira el melic i es creu que les decisions preses des de Ministeris sense escoltar la societat catalana ni els seus representants polìtics és la millor política. Lamentablement, amb aquesta actitud, afavorint els interessos d'una minoria que ara va sortint amb els anomenats "papers del Panamà" només serveixen la corrupció, el frau, la ignorància i el desconeixement de Catalunya a Espanya, presentada com enemic a abatre, i l'esclavatge del consumisme destructor per una societat espanyola i feta anticatalana sumisa. D'aques5ta manera queda clar que fou un trànsit, no una transició. Hi haurà transició quan la resta d'Espanya ens cegi diferent de com li han dit que som, com som. Esperem que cada vegada més i més castellanoparlants vinguin a Catalunya a viure amb nosaltres les festes tradicionals i ho expliquin el que han vist quan tornin a casa. Només volem ara això. Que molts vinguin, escoltin i vegin. Serà la millor demostració de la gran mentida envers Catalunya de la que també és presonera la Monarquia que mal servida per un govern jacobí no podrà mai esborrar del mapa polìtic Catalunya i la seva cultura cada dia més arrelada i forta. És lamentable que la MOnarquia quan celebra el premi Cervantes iblidi que Catalunya formà part de la vida de Cervantes i és Barcelona la ciutat que el va acullir després de ser perseguit per corsaris, la única ciutat mencionada en "El Quijote". Aquests oblits per potenciar una hispanitat ideologicament depurada per la inquisició es pot considerar un eror històric. Una cosa és fomentar l'ús internacional del castellà com a vehicle d'intercomunicació i una de ben diferent intentar crear models socials i de vida amb una cultura endarrerida que rebutja les beques universitàries fora de Madrid, viuen d'esquena al progrés,t no protegeix el pobre contra els alls energètics, la misèria i tampoc atorga fons econòmics suficients per la investigació científica que la mateixa història i l'evolució social recorden.