ordre democràtic en perill

LA democràcia significa que gent amb criteris desiguals puguin conviure amb una igualtat formal. Aquesta igualtat és la que fa possible el control de les decisions. El control de les decisions arrossega la responsabilitat en el seu compliment un cop aprovades. Per aquest control, el poble ha de disposar d'un espai de sobirania. La comunitat democràtica no pot considerar-se com quelcom indeterminat ni tampoc com quelcom prefixat per fronteres territorials. Ni és possible convertir la societat global en un món tancat per fronteres impedint la llibertat de relacions. Pretendre separar territoris per fronteres sense accés exterior és quelcom irreal. Però l'espai de sobirania que el poble necessita per la concepció deliberativa del poder no escontradiu amb la desaparició de les fronteres territorials. Es tracta de fer una democràcia que accepti la crítica de dins i de fora en un pla d'igualtat. La democràcia exclou la irresponsabilitat del poder en les conseqüències de l'execució de les seves decisions. L'ordre democràtic s'ha d'articular amb els principis de legalitat i de legitimitat democràtica, sense admetre altres influències ni interferències. Les actuals democràcies europees sotmeses a les decisions tècniques dela Unió Europea, viuen en la desigualtat organitzada que es presenta a l'opinió pública com un producte de l'ordre natural. És veritat que la societat és diversa i heterogènea, situació que no contempla la tewcnocràcia instal·lada al cim del poder. Cal reconèixerles diferències que no vol dir que aquestes s'eternitzin, doncs s'han de construir regles de participació i de convergència vàlides per a tots. Cal acceptar que l'ordre democràtic és contradictori i multicultural, uneix comunitats separades per raons diverses i amb interessos contraris dins de la mateixa comunitat política. És doncs l'ordre democràtic el que permet construir l'interès públic al servei de petites societats diverses i diferents. L'ordre democràtic és també una concepció realista de l'organització de la societat per realitat les hipotèsi. Aquest ordre ha de crear regles i sancions perquè pugui funcionar l'espai de sobirania que asseguri la igualtat i la convivència deles diferències tot respectant-les. L'ordre democràtic és una realitat sempre millorable. Millorar l'ordre democràtic vol dir treballar sobre hipòtesis realistes com diria el Professor Jacques Sapir. Aquest nou ordre ha de reconèixer que la presomptió de la majoria no legitima les decisions ni pot aturar la lliure competència dels interessos contraposats i de les opinions contràries. El Parlament de Catalunya n'és ara un bon exemple en el qual una bona part de diputats no legitimen el President de la generalitat que en el seu paper de ciutadans consideren no és el seu president. També és important el procñes de destitució de la Presidenta del Brasil que demostra que la sobirania popular pot exigir responsabilitats seguint els formalismes reglamentaris. El gran problema és confondre l'Estat legislador amb l'Estat administrador, quan l'Estat es sotmet a un sol poder majoritari excloent com passa a Espanya. La demnocràcia parlamentària pot tenir defectes com tots els sistemes, però no perjudica i permet l'expressió de totes les opinions. El seu primer principi és la llibertat, doncs sense llibertat no hi pot haver democràcia. Però les lleis precisament estan per equilibrar els poders, de manera que la legalitat i la legitimitat decidides per una majoria no poden desfavorir ni tiranitzar les minories. El poder no pot qüestionar el valor de la llei impedint la llibertat de circulació de les idees desbordant i ultrapassant el principi de la sobirania popular per apropiació del poder. La desigualtat política és mostra de llibertat. La llei feta per tecnòcrates d'esquena a la sobirania del poble que impedeix la desigualtat és tirania.