Però quina democràcia és aquesta?

Molta gent es pregunta quina mena de democràcia és la que regula la Constitució de 1978. De fet resulta incomprensible com després de tants avisos i accions judicials contra la corrupció, un Ministre del Govern recomanat com bona persona des de la mateixa presidència acabi dimitint per què l'han enganxat també en els Panamà papers. Avui mateix cau tota la trama d'un sindicat d'extorsionadors professionals conegut com Manos Limpias segons informa la UDEF i els mitjans de comunicació. Es van atrevir a intentar extorsionar d'alguna manera la familia reial amb el cas de l'infanta Cristina. La qüestió és enriquir-se aprofitant-se de tot i també de les ideologies ultraconservadores. Queda encara més gent per descobrir per què la corrupció és endèmica i de Panamà papers n'hi ha més a altres despatxos de Panama. Massa implicacions han impedit fins fa poc destapar l'actuació insolidària amb el poble treballador dels super-rics que tenen els seus diners en paradisos fiscals. Massa influències de grups financers o empresarials no han permès d'arribar a fons fins que algú ha destapat la història ben documentada. El periodisme d'investigació ha arribat on no arribava hisenda ni la Fiscalía de l'Estat. Ningú no s'atrevia a to0carla gran banca ben implicada en aquest procés. Cal que els mitjans de comunicació no amaguin ni tapin res. El poble ha de saber. No s'han de deixar pressionar per ningú. Ara és el moment del dret a la informació. Tothom té dret a saber i ningú ha de convertir-se en còmplice de cap silenci. També hi ha molta gent que voldria saber on han anat a parar els 110 milions d'euros destinats a l'Hospital de Toledo dels que la Sra. Cospedal hauria de donar alguna explicació del seu recorregut doncs no poden ser fonedissos ni haver desaparegut. La democràcia és informar i difondre informació fidedigna i no tapar les porqueries de ningú, la manca d'honestedat. La transparència que tots esperavem s'aplicaria a la vida pública s'ha tapat amb la protecció de dades fins que les evidències ben documentades han fet saltar la realitat d'on erem. Ara ens preguntam quina és la bandera que hem de seguir. Discutir quina bandera s'ha de penjar als balcons dels Ajuntaments el 85 aniversari de la proclamació de la 2ª República, sense tocar les legals, és tant penós i lamentable. No és un retorn al passat. És recordar que els principis i valors republicans algú amb poder i influències els ha volgut destruir i esborrar del pensament de la gent, com la llei de memòria històrica incomplerta, com també els botxins del franquisme fueixen d'impunitat al territori espanyol gràcies a la llei d'amnistia de 1977. El Govern ha de saber que la democràcia no consisteix en portar la gent a votar cada quatre o cinc anys creant ITT temporals, renovables, reconstituibles, fusionables segons conveniènciaamb una nova xarxa de funcionaris polìtics que són els candidats. Correm el perill deconvertir els partits en quelcom odiós i contrari als interessos del poble, confirmant la inutilitat de la Constitució de 1978. La desintegració d'un règim de corrupció generalitzada és a tocar.Només cal ara esperar que caigui com la fruita madura. En el futur hem d'exigir esperit de servei, honorabilitat, honestedat, llibertat sense interferències, acabar amb les dependències ideològiques i financeres dels mitjans de comunicació, acoimiadar sense dret a ccap indemnització tots els càrrecs de conveniència anomenats per interès polític i alliberar afiliats fidels a les cúpules de partit. Ens cal clarament donar vida a una nova democràcia real. La Constitució del futur, a Catalunya i a Espanya ha de ser un reflex de la vida i del pensament de la societat, no un document semàntic cuinat entre despatxos, dinars i sopars conspiratoris que no respongui a la realitat.