tornem a la indignació

La nostra societat veu perplexa com creix la situació deutora de l'Estat al crèdit internacional. A hores d'ara el deute ja supera el PIB espanyol anual. Més deute creat afegint-hi interessos a pagar, més manca de creació de riquesa amb la destrucció laboral i baixos salaris, més ajustps que empobreixen les classes treballadores, és la gran política financera del govern conservador del que anomenen la recuperació. S'ha produït una cruïlla de desacords en la política espanyolaamb el constant negacio0nisme a tot diàleg o negociació sobre el futur polìtic de Catalunya. Catalunya ha esdevingut d'aquesta manera un dels principalselements de preocupació pel govern conservador, més que eols dràstics ajustos i retallades imposadesa les administracions perifèriques. L'opsició no acaba de veure clar que la solució davant els conservadors és la creació d'un front foral que ja es va posar de manifest davant la darrera reunió del divendres passat amb el Ministre d'Hisenda. CAl evitar la desesperqció de la gent en situació d'exclusió social, la visió d'impotència dels pobres que perden tota esperança de prosperar en una societat que li tanca totes les portes. L'Estat gaudeix d'un poder excessiu que no administra per donar a la societat el servei que necessita. La egativa a subministrar medicines a malalts de hepatitis C a les terres galegues ha significat la perdua de vides humanes, sense que l'administració i els governants no hagin vist el mal. El govern fou erroni. S'ha seguit una política irracional. S'ha deixat la tolerància pels intel·lectuals que lloen el règim. No volen la transformació de la vida públicasota una orientació diferent. No té lloc ni als partits parlamentaris actuals, plens d'intrigues interiors, el poder del pensament crític. La aportació del pensament renovador que es troba en els indignats que no accepten la situació a la que s'ha conduït la societat trenca amb el consentiment de la dominació en que viu la gran majoria social que ha renunciat a l'exercici de la voluntat i la llibertat. La indignació no ha de donar pas a una nova utopia, ni a una recuperació de les velles utopies, sinó que el que cal és trobar entre totsla millor direcció cap un pensament útil pels temps actuals, foment del progrés deles persones i les col·lectivitats. Es tracta d'endegar un nou procés de reconstrucció social, no de destrucció de les institucions que mal gestionades han empobrit la població i estan exhaurint les reserves de la seguretat social. Ens cal una societat nova que faci dones i homes lliures que es la base de tot progrés real.