indignats de nou

No cal ser comunista per sentir-se indignat per la submissió del govern espanyol a les exigències de la Comissió de la Unió., Ens exigeixen reduir el dèficit i la millor manera és aprimar l'autogoverni seguir perjudicant les classes populars. Per imposar la disciplina que necessita Hisenda, la millor solució ha sigut dir que la culpa és de les autonomies i aplicar una política fiscal que carrega més contra els ingressos mitjans. El periodisme d'investigació ha posat de relleu l'existència de defraudadors, la qual cosa ja és un avenç clar de la democràcia i la llibertat d'informació. A l'altra costat dela política catalana, la proximitat d'unes eleccions el Ministeri d'Hisenda posa de relleu que Catalunya és el gran problema d'Espanya. Volen culpabilitzar els qui defensen el dret a l'autodeterminació de Catalunya. El dret a l'autodeterminació dels catalans és una qüestió que, molt més vius que els conservadors del partit popular i els socialistes, s'han fet seva a Espanya els dirigents de pensament marxista alternatiu que entenen necessari promoure el moviment nacionalista com a eina per apoderar-se de la política de l'Estat, amb l'estratègia de fraccionar l'Estat en comunitats que els donin vot favorable. Però la persistencia catalana en el camí de la democràcia ans que el revolucionari tanmateix ha de convèncer els contraris del dret a l'autodeterminació que el raonament comunista no és la justificació ni la finalitat. La sobirania va lligada a la democràcia quan el desenvolupament d'aquesta exigeix l'autodeterminació del territori i la unificació amb els territoris dispersos de la mateixa nació com passa a Catalunya, com va conseguir Polònia el 1918. La societat mitjana no subordina com els marxistes les reivindicacions democràtiques a l'interés suprem de la lluita de classes. El dret de descomposició d'un estat multinacional com Austria-Hungria, fou possible després de la primera guerra mundial. Catalunya no és una comunitat assentada sobre un territori sense vida econòmica ni cultural, sense llengua, sense passat com estat lliure, sense dret propi. Catalunya no pot ser considerada una no-nació. El dret d'autodeterminació s'ha aplicat tant a nacions sense estat com a nacions no històriques comdenades a desaparèixer per falta de vitalitat. La reunificació alemana ha permés reconstruir la nació alemana com a realitat reconeguda i no discutida per ningú a la Unió Europeaposant en marxa la política comunitària tendent a absorbir els països excomunistes de l'est europeu. Encara cal també recordar com el President dels Estats Units Sr.Lyndon Johnson deia el 1966 que el Poble de Vietnam del Sud havia de decidir el seu propi camí. L'eficàcia en les relacions no consisteix en abolir, amenaçar i destruir institucions i aspiracions de llibertat polìtica. Tampoc serveix avui la vella idea de que la unió és fa en la lluita de tots els oprimits debilitant el funcionament del capitalisme del que gaudeix la classe dominant. D'aquesta manera s'ha volgut fer del nacionalisme una eina revolucionària. Ser indignat, sentir-se indignat no s'ha de traduir com a revolucionari que vol capgirar la història i el sistema. Cal indigmar-se també amb els que es creuen que la nació catalana s'ha de posar al servei de les lluites revolucionàries a la llarga desnacionalitzadores com va passar a l'hora de l'imperi soviètic. Vèncer amb la democràcia el negacionisme, el constitucionalisme estèril, el centralismedela unitat forçada i les desigualtats socials no exigeix seguir la via revolucionària ni un esquerrisme radical alternatiu. El dret a 'autodeterminació no és un dret abstracte ni utòpic del que s'en hagi d'apoderar un moviment d'esquerra alternativa, quan ha sigut reconegut per les Nacions Unides de les que Espanya fou absent durant anys, com ja es va separar de la Societat de nacions el 1939. Eren temps de persecució de les idees desafectes al totalitarisme i a l'afirmació de l'Estat com omnipotent. Els enfrontaments dialèctics sobrela qüestió nacional en el terreny doctrinal entre Rosa Luxemburg, Trotski i Lenin són la demostració de que no hi ha unitat de criteri sobre el fet nacional a l'esquerra quan si existeix a la dreta conservadora contrària a reconèixer l'existència de fets nacionals i el seu dret a l'autodeterminació per decidir o triar el camí a seguir en el futur. Diversitat d'opinions amb una sola direcció revolucionària vol dir que manca sentit comù en tots aquests plantejaments del'esquerra alternativa. Hem d'estar forzosament indignats amb la manera de fer política que alguns tenen que es pensen que capgirar és ocupar el poder i malmetre més la gestió dels bens comunsdeixxant la qüestió nacional com a via d'entrada i d'accés al poder.