llibertat de premsa

Hi ha qui defensa que la llibertat de premsa és dels que són propietaris dels mitjans i dels que la controlen. Hi ha molt a discutir quan els periodistes exerceixen d'acord amb llur criteri. Però aquesta realitat de domini dela difusió de les notícies i de les idees encara és més clara en el cas de les cadenes de televisió que d'una manera o altra gaudeixen del mateix propietari mitjançant empreses creuades. L'empresa privada és en lluita amb les cadenes d'Estat. Seria terrible que ara comencessin a caure les cadenes privadesper afavorir les de Estat. El control de la informació dels mitjans interessa també als partits que es presentaran a les properes noves eleccions generals. Hi ha qui ha qualificat, com el director de La Razón Sr. Marhuenda, aquesta legislatura d'absurda perquè nompès ha servit per demostrar un nou fracàs de la política espanyola i l'afirmació de la supèrbia i l'estratègia de la lluita pel poder, la destrucció del contrari convertit en enemic. Veurem aquesta vegada una rebel·lia socialista contra el propi primer candidat que alguns voldrien estabellat polìticament. Veurem tanmateix unes forces nacionalistes catalanes intentant escombrar a Catalunya representacions parlamentàries dels partits constitucionalistes per acreditar la feblesa de les forces polìtiques nacionalistes espanyoles a Catalunya. L'Espanya que anem a moure polìticament de nou és l'Espanya de les 3.000 esglèsies, dels 20.000 camps de futbol, de les 4.000 places de toros i de les 75 Universitats. L'Espanya que anirà a les noves eleccions és també la del IVA del 4% per els iots, el 10% per els espectacles taurins i les flors, el 21% per la cultura, la llum, el telèfon i el gas. TAmbé çes l'Espanya que abandonen els inversors que han repatriat 70.000 milions d'euros aquest 2015. És també l'any que acaba amb 1.270 membres o càrrecs del PP imputats en procediments per corrupció. I encara ens deien que sobren mestres i científics com afirmava l'anterior Ministre de Cultura i Educaciò Sr. Wert i la Secretària d'Estat d'investigació Sra.Carmen Vela. És l'Espanya de l'atur, dels desnonaments, de la pobresa energètica, dels infants sense beques menjador, de les deficiències sanitàries en l'assistència primària, dela caiguda de beques universitàries a Catalunya que es concedeixen a Madrid. És l'Espanya que continua tenint una taxa d'atur important amb una baixada molt substancial en la recaptació de contribucions a la seguretat social per conseqüència dels baixos salaris, els contractes deixalla, feines temporals i l'atur i l'increment baixes per jubilacions anticipades, a més de l'emigració del jovent sense feina a l'estranger. No hi ha cap dubte que d'aquests temes no se'n paralarà a la campanya que desenvolupin els partits espanyols. Si n'haurem de parlar els catalans per obrir els ulls a la ciutadania de les noves retallades que ens esperen si el PP conzsegueix romandre al poder. També es segur que en aquest cas no canviarà la legislació, s'endurirà la política sancionadora contra els desafectes, la indeoenxcdència de catalunya seguirà judicialitzada i faran tot el possible per fer fracassar la Generalitat de Catalunya. Pel que ens vé no val la indiferència i està prohibit la desfeta política electoral de les forces catalanistes. És lamentable que els mitjans donin més importància ara als successos i violència internacional que atemoreixen la població abans que parlar dels problemes interns i del dia a dia de la societat. Per què no parlen ni reconeixen els partidaris de la llibertat de premsa que Catalunya està conseguint exportar més i tenir menys treballadors a l'atur que la resta d'Espanya? Perquè no comparen els periodistes espanyols l'impacte social de la jornada de Sant Jordi com a festa cultural identitaria i el funcionament del govern català amb el que està passant a altres punts d'Espanya on el que impera entre el jovent és la cultura del'alcohol, la violència al carrer, l'incivisme encobert i el fracàs escolar, l'atur es manté en taxes superiors a la mitjana europea sense perspectives de millorar amb la deflació econòmica que hem iniciat? Per què no parlen els partits de dretes de l'abisme social existent entre pobres i rics com a conseqüència de la seva política? Quina repercusió té en la nostra economia la repatriaci´`o voluntària de 120.000 inmigrants aquesta darrer any als seus països d'origen?.