Sense dret a equivocar-se de nou

/ dimarts, 30 d’abril del 2013 /
Ja no recordem els homes que han  mort a l'exili com el poeta  Antonio Machado enterrat a Collioure i el President de la 2ª Repúblicca Manuel Azaña que es troba enterrat a Montauban.  Federico Garcia Lorcaa una tomba ignoradad és l'asignatura pendent com molts d'altres que van trobar la mort amb violència, com també ho és al judici sumarial, condemna i afusellament del President de la Generalitat  de Catalunya  Honorable Lluís Companys. Ara la lluita d'uns contra els altres, d'Espanya contra Espanya sembla no existir. Però existeix la lluita dels partits contra els partits contraris. Les campanyes electorals han sigut campanyes de descrèdit fins a l'insult. Tot ha sigut plantejat amb la paraula <<contra>> al davant de tot. A les darreres generals van parlar de l'atur, de la crisi econòmica que és financera, de la situació precària en que viu cada dia més gent carregant els uns contra els altres. I aquesta manera de fer segueix viva. Avui a l'autobús una dona gran deia que també donaran la culpa al President Mas de la jubilació del banquer Sr. Saenz del Santander amb 88 milions d'euros a la butxaca. Davant aquest panorama la esquerra no té dret a equivocar-se de nou. Lluitar contra la recessió, retrobar l'equilibri de les finances públiques sense austeritat, construir un nou model de desenvoluopament social i econòmic, acabar amb les lluites dels uns contra els altres, jubilar els partits clàssics com enemics de la societat i de la democràcia participativa i plural, són els treballs que en els temps propers haurem  de fer a més de reconciliar el present amb el passat deixant amb el descans etern els odis i les discriminacions per raons ideològiques o una mala mirada. El poble necessita acabar amb els errors dels governants i dels mercats. És lamentable que l'Alcalde Trias decideixi pactar amb el PP  fer obres i més obres a la ciutat de Barcelona esmerçant els diners que la població necessita per sobreviure en aquesta temps ben difícils. El futur no és una qüestió de canvi  d'asfalt i de voreres de les grans avingudes del centre per beneficiar els comerços i rendes dels més rics.

igualtat com a veritat universal

/ dilluns, 29 d’abril del 2013 /
Els drets humans sembla que siguin ara un instrunent d'intercanvi d'interessos comercials entre potències. Ja no anem uns contra els altres, ara ens implantem financerament en un lloc i negociem drets, desarmament, mediambient, anestesiar l'opinió pública, pluralisme religiós. Els moviments revolucionaris practiquen ara la no violència i queden els actes violents per la delinqüencia i els radicals islàmics. La no violència no és l'acceptació passiva de la injustícia social, és activar la justícia. Els drets humans ens parlen de solidaritat i és cada dia més clar que no hi ha progrés si no hi ha solidaritat. La llibertat no es delega, sinó que s'ha d'exercir individualment i defensant la llibertat dels demés. L'aspiració col·lectiva a la llibertat ens ha de conduir a compartir les responsabilitats. L'acció responsable i l'acceptació del pluralisme ens ha de fer conviure amb conviccions desiguals. L'egoísme d'uns no pot excloure els drets dels altres a la vida i a la dignitat com a persones, doncs la terra és de tots, ni dels que fan més atemptats en nom del seu Déu, ni dels que es volen apoderar de les terres cultivables, les reserves d'aigua potable i les mines dels minerals rars necessaris per les noves tecnologies, tampoc és dels que impulsen cada dia més les distàncies entre rics i pobres ni dels que fan desaparèixer les seves fortunes per no pagar la seva obligada participació en el rescat dels diners pùblics. Compartir vol dir assumir la igualtat de tots és una veritat universal.

doneu-vos la pau

/ /
Quin sentit té donar-nos la pau en una església si a la sortida seguirem conspirant uns contra els altres, basant la política en la mentida, convertint els partits en sectes, promovent el bipartidisme i l'alternança sense explicar la veritat de la situació, on som i el que podem fer per sortir de la crisi. La regeneració exigeix un canvi real, explicar la veritat d'on som i del que ens ve al damunt a tots. Els ciutadans han de poder saber quin és el deute que té cada ciutadà per cobrir el deute públic. Es a dir, hem de saber els ciutadans què ens costa l'Estat i la seva gestió dels serveis pùblics més els cedits a tercers. Hem de saber els ciutadans aue pensa fer l'Estat per crrar feina en iobres pùbliques, empreses pùbliques. Hem de saber com competir més i millor als mercatas exteriors, hem de saber com fer-ho per reduir la despesa de productes que venen de l'extranger, nivellar la balança de pagaments en lloc de seguint endeutant-nos, consumir productes propis, anar a crear riquesa fora per fer crèixer la nostra economia. Cal unitat polìtica per  fer front a la situació en aquests moments de crisi. Es tot el que no fem la manera de donar-nos la pau? És destruir cada dia 3.500 llocs de treballs la manera de donar.nos la pau social? Es donar-nos la pau exigir una austeritat que freni el comerç i faci desaparèixer els petits comerços? Es donar-nos la pau exigir que la gent retardi la jubilació i a més retallar les pensions? Es donar-nos la pau recomenar paciència als aturats sense recursos i seguir cobrant dobles pagues mensuals els dirigents del partit en el poder sense repartir cap ajut?

l'interés comú de comunistes i conservadors

/ dimecres, 24 d’abril del 2013 /
El Partit Popular espanyol i el Partit Comunista xinés han signat un acord de comunicació de temes comuns. No s'entèn que dreta i esquerra que no respecta la llibertat d'expressió en aquest cas es posin d'acord per temes d'interés comú. Quin serà l'interés comú d'uns i altres? Quan arribaran les discrepàncies. Si no s'entenen amb el règim castrista, ni el xavista, ni veiem com poden arribar a entendre's amb el règim xinés.  Pensavem que la col·laboració i la cooperacipo eren possibles en l'esport, en la indústria, en la innovació. Però dos règims discrepants en la organització política, formes d'Estat i règims, molt han  haguit d'afinar i llimar per poder signar un conveni com el que han fet avui. Pot ser un èxit diplomàtic,però pronostico que serà un fracàs polític, excepte que el règim xinés hagi optat per les polìtiques conservadores en el sector econòmic. Sorprenent en tot cas aquesta comunió per l'interés comú a definir en cada cas. Confiem que l'acord no sigui temps perdut. L'afany dominadior de Xina com a nova potència internacional que ja ha demostrat a l'Àfrica no ens ha de fer veure possibkles inversions descontrolades en zones deprimides. Les economies planificades tenen altres objectius que no pas les economies dites lliures en mans dels mercats com és el cas de l'espanyola. Es un avís el llibre de Paul Presto sobre el "zorro rojo"? No hauria sigut fer una trobada d'Estats com el Sr.Hollande i obrir amb Xina el comerç i la cooperació industrial?

dia internacional del llibre

/ /
Avui 23 d'abril se celebra el dia internacional del llibre, a més del dia del llibre a Catalunya, a és de l'aniversari de la mort de l'escriptor Josep Pla. Però el llibre avui no és el llibre d'abans.  Tenim molts editors, grans i petits, autoedició, edició digital, tenim molta producció. Es poden conseguir metres de llibres per decorar com abans. La encuadernació d'ara és diferent de la d'abans. També la temàtica ho és. Llibres de ficció, de narrativa, tota mena de gèneres literaris, llibre infantil, llibre per adolescents. El llibre sobiranista tenia el seu lloc, però pocs compradors.  Ha passat el mateix amb elsllibres d'assaig. Encara hem vist en Joan Ridao signar llibres. Els supervendes però  han sigut en català i en castellà. Victus s'ha endut el premi major.  Les cues a El Corte Inglés,  Casa del llibre i FNAC. La Ranbla de Cataklunya plena de gom a gom. Les Rambles el mateix. El Passeig de Gràcia  era més circulable i més tranquil per mirar llibres a les parades. Eks llibreters es queixaven de la actuació dels mediàtics que s'han promocionat els seus libres des d'els mitjans televisius. Hem vist passar  a mitja tarda en Joan Laporta amb una rosa espectacular pel Passeig de Gràcia tots dos amb la seva rosa, també hem vist de compres la Presidenta del Parlament Núria de Gispert, simpàtica ella. En Damià del Clot m'ha explicat que a la llibreria Jaime's ha intentat vendre al President  Artur Mas  un llibre amb el títol <<Catalunya sentenciada>>, però se li ha avançat la Mª Aurelia de Capmany que li ha col·locat una novel·la.   En Joan Ridao ha conseguit signar llibres del seu <<podem swer independents?>>. Els títols de pensament, filosofia o periodisme han quedat en tercer terme. Mossèn Dalmau estava entusiasmat amb el seu  <<la revolució cada dia>> a la parada de Gent de la Terra.  La gent comentava que els títols descriuen el que passa i on som, que són directes. Però no els compraven. Entre ells un sobre el futur del periodisme presentat ahir al Col·legi de periodistes per un notable periodista de El País que npha signat dos a la llibreria  Medios especialitzada en temes del món de la comunicacipo i l'audiovisual. Hem vist a més muntanyes de diaris sense vendre als kioscs, tampoc hem vist a gent passejant amb el diari sota el braç ni pel matí ni per la tarda. M'han dit que en regalen a les Universitats però que els estudiants ja ni els agafen. El partit de futbol entre el Barça i el Bayern a fet acabar la jornada abans de les nou.  Però la Guardia Urbana sembla que no tenia instruccions d'obrir les Rambles a la circulació fins a les 10 de la nit. El partit Bayern/Barça ha acabat sent més important que la cultura escrita, un bon finakl per la diada de Sant Jordi.. Després del partit amb un quatre a cero contra ekl Barça ja no quedaven ganes ni de començar a llegir el regal en forma de llibre que ha aparegut a cada casa. Amb el partit s'ha acabat a Barcelona el dia internacional del llibre.

pressió constant, crisi d'Estat

/ dilluns, 22 d’abril del 2013 /
La crisi d'Estat no érs cosa nova. Adolfo Posada ja ho plantejava els anys 30 quan deia que l'actuació de les masses influia en la vida dels Estats i en la dekls Estats de tradició constitucional. Els moviments de masses poden amb la rigidesa de qualsevol Estat i amb els de tradició constiticional. Hem d'anallitzar si som en temps de pugna de valors i interessos, si son o no duraders els conceptes que consideravem definitius al final de la segona Guerra mundial, com ha demostrat la desapariciò de la democràcia cristiana com a força política  a Europa, mentres l'Estat ha seguit existint  basat en la Constitució del moment, apropiant-se de fet de la facultat de definir l'ordre jurídic malgrat els poders legislatius. L'Estat com els mercats poden empènyer la societat a una situació de crisi de difícil superació, crear  condicions objectives per què fracassin els partits amb els seus dissenys polítics impossibilitant l'execució dels programes de govern. L'Estat ni protegeix el ciutadà ni fomenta el desenvolupament i el progrés de la societat, ni la igualtat de relacions entre empresaris i treballadors. Encara està en discussió qui té la sobirania política, digui el que digui la Constituciò de torn. L'evolució del pensament polític que arrenca de la Revolució francesa, la revolució de la independència americana i en la revoluciò industrial britànica ha produit la creació dels  nous poders moderadors i equlibradors de les controversies que apareixen en el dret polìtic dels pobles democràtics. Ara, però, com a resultat del poder  creixent de l'Estat,  trobem democràcies sense demòcrates pel monopoli de la sobirania política en mans de la classe polìtica que els moviments de masses no poden desplaçar ni revocar.Les ideologies  i les creences han perdut sentit  permetent avançar les idees doctrinàries. Alguns partits han optat per aquesta via afeblint les llibertats i l'equilibri de forces que el constitucionalisme hauria de garantir a l'ensems que l'esperit crític amb la llibertat d'expressió.

involució de la democràcia.i eurocrisi

/ diumenge, 21 d’abril del 2013 /
No tenim una administració que doni solucions, sinó que tramita i gestiona expedients i documents pels que el temps no conta. No tenim una escola que instrueixi futurs ciutadans, sinó que s'ha convertit en un servei control·lat per l'Estat. A la sanitat comença a fallar la planificació quan ha pogut morir més d'un pacient per manca de tractament quirúrgic  fet a temps o per errors de diagnòstic. Els partits ja són elements polítics clàssics que no troben el seu espai en el canvi i transformació que promou la evolució social. Com diu  la periodista Cristina Sen a La Vanguardia del dissabte en un article sobre el descrèdit de la classe polÍtica, els partits clàssics perden el paper d'interlocutors principals de la ciutadania. La dreta conservadora  actualment al poder a Espanya, imposamt les seves decisions i criteris intransigents, ha decidit portar al Tribunal Constitucional totes les iniciatives del Govern català que tinguin alguna cosa a veure amb la transició nacional de Catalunya cap a l'Estat propi. També impediran eleccions que tinguin un sentit plebiscitari. Espanya, país evolucionat a la democràcia des de la dictadura, es situa d'aquesta manera entre els Estats europeus amb mancances democràtiques o de formar part de les democràcies febles aparegudes amb la eurocrisi. La crisi de la mateixa democràcia i de l'Estat de dret que acabem de descobrir a la Europa que tots creiem la mare de les democràcies,  més la pèrdua dela imparcialitat dissenyada en les institucions contrapes del poder. La intolerància i la intransigència ha fet la seva aparició en països recentment incorporats a la Unió Europea. El professor de ciència polìtica  de Princeton Jan-Werner Müller explicava també dissabte en un article que publica El País que tant a Hungria com a Rumania, antigues dictadures evolucionades a la democràcia liberal, els governs s'empressen a aprovar una nova Constitució pèr consolidar les seves preferències polítiques de caire partidista, limitant la democràcia, incomplint a posteriori els criteris de Copenhague de 1993 per determinar si un país és suficientment democràtic per ingressar a la Unió Europea. L'aparició i desenvolupament també de moviments anticapitalistes  al marge dels partits clàssics té molt a veure amb aquesta involució de la democràcia. Judicialitzar de manera continuada els actes polítics dels que no formen part de la majoria absoluta governant és una demostració indubtable del dèficit democràtic  que també descobrim a Espanya i un significatiu retrocés en el parlamentarisme que es contraposa a les dictadures.

per un nou temps d'utopies i somnis

/ dissabte, 20 d’abril del 2013 /
Que la democràcia constitucioonal no funciona quan la llei no respon a les necessitats del poble, genera insatisfaccions i produeix l'aparició de missatgers de l'ordre nou, és avui un fet incontestable. L'engany  sota un somriure vestit de partit de govern, la manca d'informació i transparència de la gestió pública, fan que la població es determini a no llegir els diaris, no escoltar els telenotícies i empapar-se de futbol, motos i festes, platja i visites al poble. Els partits s'han de analitzar no tant sols per la quantitat d'afiliats sinó també per la seva estructura i organització. Que amb 2.600 militants tingui a dia d'avui més afiliats el  recent creat moviment de la monja Forcades i l'economista Oliveres que l'Esquerra Republicana de Catalunya amb els seus 25 diputats i milers de vots a les darreres eleccions autonomiques és una demostració de que en política res no és etern ni immanent. Quan els partits funcionen amb dirigents aparents i força soldats que no discuteixen res i compleixen les ordres i consignes que s'els donen des de la direcció central, la garantia  de ser una institució democràtica desapareix doncs no ho és el funcionament del partit que té com actoviotat principal donmar ordres a la militància transformada en soldat, quan en cap cas es produeix un debat sincer i honest. El que estigui disconforme, crític o discrepant no tindrà altra oportunitat que sortir-ne, el que coneixem com escissió, i serà considerat el dolent. Quan els partits són al poder no hi han escindits, ans al contrari puja l'afiliació militant  de conveniència a l'espera del repartiment de càrrecs, puja l'adhesió de falses fidelitats. Tanbé hi han partits refugi d'escindits que s'apoderen de les sigles del partit ocupat com qui compra o crea una marca d'empresa, convertint el partit en una empresa familiar. Partits de soldats, partits refugi, partits de funcionaris, partits de política enganyosa forçosament han de deixar pas, per l'efecte del despreci popular, al neixement de utopies i somnis.

manca de recursos, caiguda dels serveis

/ divendres, 19 d’abril del 2013 /
La reacció de procésconstituent.cat contra la situació actual a Catalunya ha dut dos enamorats de la teologia de la liberació a construir un moviment per fer canviar l'orientació polìtica i social en la propera legislatura. En el seu manifest no he vist que parlin de la despesa pública. I aquesta faceta de l'economia és prou important com per definir una política de qualitat de vida. En moments deficitàris com els actuals veiem com els recursos de l'Estat s'empren en el pagament de les despeses ordinàries de l'administració, de manera que és forçós rebaixar  les partides destinades als serveis socials, tenint en compte  a més que baixa la recaptaciò d'impostos per l'empobriment dels ciutadans i la baixa constant de les vendes de les empreses ja endeutades.  El manmteniment de la polìtica defictària actual  ha provocat la reducció del nivell desl serveis socials, sanitaris i en l'educació, mentres no veiem que els Ministeris i Departaments redueixin les seves despeses i amortitizin les places vacants per mort i jubilació de funcionaris, aprofitant millor el treball del conjunt de funcionaris de l'Estat. I l'Estat no es justifica perquè moltes Comunitats pensin en retornar-li competències que no volen assumir pel cost actualitzat de les mateixes en moments de crisi  i de dèficit fiscal. No arreglarem els proboemes dels territoris creant noves places de funcionaris ni nacionalitzant la banca. Ni  fugint de simplificar i agilitzar l'administració pública, ni imposar ni acceptar condicions que després no podrem complir. Calen nous plantejaments, noves concepcions, nous sistemes, nous controls i criteris de valoració de llocs de treball. La qualitat de vida i la reorganització de l'administració i els serveis no es mideixen pel vessant econòmic. No tot es soluciona nacionalitzant o estatalitzant.

funció social de la propietat oblidada

/ dijous, 18 d’abril del 2013 /
Per les notìcies que avui ens arriben, el partit popular ha posat en discusió una proposta de llei que no recull la iniciativa legislativa popular de les plataformes contra la llei hipotecària actual. Els senyors i senyores diputades no discutiran la  donació de la vivenda en pagament del deute hipotecari en cas de impossibilitat de seguir pagant les quotes hipotecàries pactades. La plataforma  ha demanat la retirada  de la seva proposta legislativa de les Corts. El govern no ha fet cap cas al milió i mig de signatures que recolzaven la proposta  de la plataforma. La veu del poble  una vegada més no ha sigut escoltada.  Un es pregunta quan passen aquestes coses què entèn el givern per funció social de la propietat. Existeix una doctrina social de l'esglèsia que sembla ni s'han llegit. Qui ha començat a fer alguna cosa per trobar solucions als que es queden sense sostre és la Junta d'Andalusia amb el pla d'expropiacions que ha posat en marxa. A Barcelona tenim edificis  municipals buits com el del carrer Londres cantonada Villaroel, palaus i residències que poden ser utilitzades per començar a resoldre el greu problema de la pèrdua de l'habitatge. L'alcalde de Barcelona que diu que li sobren els diners, en lloc de programar obres i més despesa no social podria destinar una part a fer  expropiacions com a Andalusia i ajudar obertament els menjadors socials i el banc dels aliments, a més de pagar les subvencions concedides i impagades fins ara i no apujar l'IBI als que ja ni poden pagar les hipoteques.  Queda molt bé dir  en declaracions de premsa que un és socialdemòcrata i després fer una política des d'el   poder municipal que no té res a veure amb la socialdemocràcia.

política i societat desorientades

/ dimarts, 16 d’abril del 2013 /
Fa dies que volia llegir o escoltar algú que digués que la societat es troba desorientada. Finalment ha sigut en Miquel Roca qui en la seva opinió que publica avui La Vanguardia ha dit que una societat desorientada no pot sortir de la crisi. La improvitsació no és la bona solució i sembla que malgrat els argumentaris preparats a totes les organitzacions molt pocs parlen de canviar i donar participació activa a la ciutadania per canviar de veritat. No n'hi ha prou en dir que són partidaris de llistes obertes, s'ha de dir de quina manera arribaran els candidats a les llistes sense necessitat de sortejar els dèficits democràtics d'alguns partits  tant de dreta com d'esquerra, ni les recomanacions de parents, amics i coneguts. L'ara convé pot arribar de nou als partits com de fet no ha marxat mai dels quadres decisoris. És hora  de fer els canvis kegals necesssaris per una nova democràcia oberta a tothom i de dir la veritat sense por, explicar  obertament a tots i a tites quina és la situació real, fugir del silenci, marcar camins obrir esperances certes i possibles.Comparteixo amb en Roca el criteri de que mobilitzar el carrer no dona la raó, com tampoc és  raonable donar la raó absoluta se la vulgui atribir qui més crida amb qualsevol proposta. Calen canvis socials i més llibertat.La resistència dels partits als canvis  fa trontollar el sistema, mantenint una superestructura administrativa como a poder absolut de l'Estat. El problerma és polític i la societat ha de prendre el seu lloc en el debat.La democràcia exigeix participar activament a la societat en la discussipo i presa de decisions,  decidir  democràticament, en llibertat el que es manté i el que es canvia, governs inclosos, quan els governs majoritaris ahir es neguen a adaptar les lleis a les noves circumstàncies quan ja saben  via enquestes que en cas d'eleccions demà serien els perdedors.  Humiltat no és ingenuïtat. Reconèixer que les posicions enrocades no condueixen a millorar les coses és el primer que es demana a les autoritats actuals que contraposen Constitució i legalitat a reformes, convertint la legalitat en una tirania. Després la societat vol comprensió, respecte, tolerància, diàleg, debat, transparència, informació veraç, llibertat, democràcia sense adjectius i canvi social, evitar la implosió de l'Estat.

Conferència episcopal entre el poder i els pobres

/ dilluns, 15 d’abril del 2013 /
L'avortament, el matrimoni homo, l'ensenyament de la religió a les escoles i retirar d'una vegada  educació per la ciutadania són els punts que tenen prioritat  a l'Església espanyola per damunt dels desnonaments hipotecaris, la gana dels infants, la gent sense feina, els immigrants sense papers que necessiten assistència sanitària, la gent gran que veu impotent el tancament del seu geriàtric o la seva residència de dia. La moral estricta d'unes creences prou conservadores es posen per damunt dels interessos  i necessitats socials.  Sembla que a l'Església espanyola no li interessi el problema social quan s'acosta la recaptació per l'impost de la renda. És més important pel govern i els bisbes  vestits de cerimònia fer venir el papa a celebrar un dels centenaris de Santa Teresa de Jesús que posar palaus i residències a disposició dels necessitats, vendre alguns bens per ajudar els pobres i comprar aliments pels afamats.  L'esglèsia també pot denunciar el "despilfarro"  deles més altes autoritats i dels dirigents polítics conservadors, però no ens arriben notícies de que ho facin. Una vegada més el mandat evangèlic queda lluny de la realitat de l'església espanyola i dels que se la fan seva com exemple moral.  Aquesta no és l'església dels pobres i dels necessitats que vol el Papa i cal denunciar-ho. No es deixin endur per especulacions interiors que no troben  ressó. L'església missionera no és l'esglèsia triomfant al costat del poder polític que l'allunya del poble que ha de servir, ajudar i socórrer. No vulguin fer servir Santa Teresa com excusa. Deixin els palaus i comencin a treballar pel poble malmés pel poder, converteixin les esglésies en llocs de trobada per a tothom. Aquesta és la revolució que vol el nou Papa. "Vende cuanto tienes, dàselo a los pobres i sígueme", sembla que diu l'evangeli que no practiquen ni ens llegeixen a les esglésies que controla aquesta  Conferència episcopal espanyola. Els missatges del Pare Arrupe que van posar al dia el món dels jesuites són presentes a la memòria  dels que voliem una esglèsia nova com la que ara dibuixa el Papa Fracesc.  Esperem que el  President Sr. Mariano Rajoy s'hagi endut una mica de consell del que no ha de seguir fent a Espanya, entre d'altres coses no seguir sense donar explicacions de que fa i on va. Oit ser que l'aparició a 'escenario polític català d'una esquerra evangèlica ajudi aclarificar el paper de l'església cara al futur.

podrà decidir el poble algun dia?

/ diumenge, 14 d’abril del 2013 /
Avui ha fet 82 anys que Francesc Macià va proclamar la República Catalana. En la seva proclama el President Macià demanava aks catalans que fossin dignes de Catalunya. Aquella República va durar tres dies, doncs restablerta la democràcia amb la proclamacipo de la República les relacions entre Catalunya i Espanya es  van acabar de perfilar en un Estatut d'autonomnia dins de la República espanyola. L'Estatut  de 1932 però, fou derogat pel General Franco mitjantçant una llei signada  el 5 d'abril de 1938. La lleri ded derogació deia que "el Estatuto de Cataluña en mala hora concebido por la República, dejó de tener validez el dia 17 de julio de 1936". Com diu Jaume Sobrequés en el estudi "cap a la llibertat" sobre la llarga marxa de Catalunya cap a la independència que publica editorial Base,  Franco liquidà amb una sola llei totes les competències del govern de la Generalitat, i ocupada Catalunya militarment el dictador va posar en marxa una política assimiladora i repressiva que ni la monarquia a l'exili va discutir. Encara no han sigut condemnats ni pel Rei ni pels governs conservadors els afusellaments i empresonaments  de nombrosos republicans i molts militars honestos i de carrera que es van mantindra fidels a la kegalitat republicana. La discussió i el no reconeixement  el 1979 de la realitat nacional de Catalunya i que els poders de la Generalitat emanessin del poble o que la organització territorial es definís en comarques i no en provincies van ser els punts més aclaridors del que ha passat posteriorment amb el reforçament de la oficialitat del castellà i la invasió de les competencies de l'Estatut. La realitat ha sigut que l'Estatut i el sistema polític  de la transició no han  sigut les eines volgudes per redreçar Catalunya. Però la reconstrucció nacional de Catalunya ja havia començat i la societat civil va suplir el que no van fer les institucions polítiques dels darrers anys. Sobirania, legitimitat democràtica, trasnparència, diàleg i legalitat són el marc del nou episodi. Ara que la monarquia espanyola contrària a les reivindicacions del poble català ha decidit no abdicar ni a favor del poble ni a favor del seu primer successor, recordar la proclama de Francesc Macià del 14 d'abril de 1931 i la seva emissió per les ones des de radio Barcelona, és un deure històric, mantenir encesa la llum del sentiment d'amor a la pàtria i la decidida voluntat dels catalans de seguir treballant generació darrera generació fins a l'alliberament del poble català que no han estimat mai les institucions i els governants espanyols.

candidatures unitàries no es bipartidisme

/ /
M'he pronunciat diverses vegades contra el bipartidisme que promou el sistena electoral espanyol. En una carta que vaig enviar el 14 de maig de 2011 a certs diaris els deia vuit dies abans de les eleccions municipals que entenia que  en plena campanya electoral  és un atac al pluralisme polític que els mitjans informatius destaquin preferentment i gairebé de manera exclusiva el combat polític electoral entre els caps de llista del PSC i CiU per Barcelona, quan per les iuntencions de vot ja era segur que el Partit socialiste perdia les eleccions. També deia que els ciutadans havien de decidir amb el seu vot si tindriem un municipi centrat a Espanya amb Madrid com centre radial com ideal únic o un municipi centrat a Catalunya i una Barcelona cosmopolita i oberta al món. La camopanya no infiormava d'aquest punt amb claredat. La realitat fou que en aquelles elecions CiU es va fer amb l'alcaldia amb una llista tancada al ús arrossegant el candidat conegut un equip que era la gent que omplia els llocs de la llista que es van distribuir les regidories  i consells de les empreses municipals i consorcis, més els llocs corresponents a la Diputació Provincial també control·lada per CiU. Passar de PSC a CiU, amb la possibilitat de que l'alcaldia torni un dia a una aliança progressista, no és bipartidisme si l'aliança transformada en llista conjunta o unitària es fonamenta en un comú denominador de plantejaments d'esquerres assumibles per tots els grups participants en l'aliança o candidatura unitària en cas de que les eleccions es tornessin a fer amb el mateix sistema electoral. Bipartidfisme seria que PSC i CiU s'anessin repartin el poder com ara fan a Madrid PP i PSOE. Candidatures unitàries amb programa comú, sense perdre cap partit participant la seva personalitat no és fomentar el bipartidisme, és perseguir uns objectius molt concrets de redressar la política i defensa de les llibertats des del poder municipal, potenciar les polítiques lingüístiques i culturals  i les de progrés social, socors als desvalguts i sense sostre, a més de socialització via expropiació dels bens necessaris amb finalitat de fer complir  a la propietat la funció social a que està obligada moral i socialment en temps de crisi. Les candidatures unitàries per un futur front electoral  a l'esquerra seràn una acció absolutament necessària l'any 2015 per tornar a la societat la política fins ara monopolitzada per sigles enfrontades i que no veuen còmode la política d'unitat en un programa comú, no els convé. És la societat avui desorientada i confusa a que ha d'exigir el programa comú als partits actuals si volen sobreviure com petites empreses amb mercat limitat o seguir perdent clientela, és a dir no incrementar el nombre d'afiliats  entre la gent jove que un dia ha d'assegurar-ne la renovació. L'amor per Catalunya i la força dela llibertat rau a la política municipal com a primer esglaó. Sense  Ajuntaments lliures de forces conservadores i unionistes no hi cap possibilitat de construir el canvi i el nou Estat.

els silencis i seguir callant ?

/ divendres, 12 d’abril del 2013 /
Ara que l'historiador Paul Preston ens diu que l'Estat de les Autonomies posat en marxa per el govern espanyol fou una eina d'ofegament de les aspìracions identitàries de Catalunya i el Pais Basc, ens trobem que l'Estat de les Autonomies ha esgotat totes les possibilitats d'entesa entre Estat i les nacionalitats històriques que no han mort, les que tenen llengua i cultura pròpies, les que tenen dret i institucions que no va inventar la Constitució, les que ja tenen lloc a la història de les nacions i dels imperis dissortats com és el cas de Catalunya.  L'inici  de l'etapa de les autonomies fou esperançador com deia Mossèn Josep Dalmau  en el seu llibre "Catalunya segrestada". Dalmau explica que semblava que tenien viabilitat doncs arrencaven d'uns minims acceptables. La trilogia aplicable  per obrir el camí de cara al futur seria la llibertat, el respecte i el diàleg. Però ben aviat ens varem donar comopte de que a Madrid no hi havia cap voluntat de mantenir els mínims, és volia implantar un nou Decret de Nova Planta amb la LOAPA. Es tractava de fer lleis uniformes oblidant que, com deia  Mossèn Dalmau,  l'Estat de les autonomies va nèixer en realitat perquè s'havia trencat la <<unidad nacional>> creada pel franquisme, doncs la mateixa Constitució reconeixia que Espanya  és un conjunt de nacionalitats i regions. A partir de 1978 Espanya passava a ser un Estat plurinacional. Però malgrat la nova Constitució i la voluntat negociadora de les forces nacionalistes compromeses amb el nou sistema i estructura d'Estat, aparegué ben aviat una nova  lectura contra tota lògica i contra els resultats electorals a Catalunya i Euskalherria afirmant que <<España és una nación>>.  La Constitució va quedar reduïda  d'aquesta manera, per a desesperança dels polítics catalans  a un document polític que amb una lectura diferent de la pactada inicialment podia emparar el nacionalisme més exacerbat d'una Espanya intransigent amb la llengua i la cultura catalanes. Com exemple podem dir que mai non hem vist ni escoltat en  tots aquests anys programes musicals de Radiotelevisiò espanyola ni de les cadenes privades d'ambit estatal grups musicals que interpreten obres musicals catalanes, ni sintonies de programes amb música i lletra catalanes. Finalment han sigut els Tribunals els que han acabat per decidir imposar el castellà com a llengua vehicular prioritària a les escoles i universitats catalanes. El negacionisme de la nacionalitat catalana s'ha obert pas per la via judicial agreujant el descontentament de la ciutadania. Els Tribunals han acabat per produir més desequilibri del que ja teniem. A Madrid, a les Corts,  tots plegats som una minoria insignificant davant el pacte permanent del PP i el PSOE per resoldre segons la seva visió negativa i unionista els problemes de les nacionalitats històriques.  Que el que està pasant és denunciable com no democràtic fa molt temps que ho sabem. Ja no som en temps de silencis ni de seguir callant. Si ens van enganyar amb la Constitució com excusa oferint falses llibertats ho hem de denunciar.

el descontracte social

/ dijous, 11 d’abril del 2013 /
Existeixen normes no escrites i pactes no celebrats, però existents a la societat des de sempre, segins diuen els avis, que permeten que les qüestions es puguin resoldre sense cinflictivitat extrema i radical. Però ara sembla que som en  temps de posar.se a parlar en catal+a  en una sessiò de Les  Cprts esoanyoles quan un Tribunal de Justìcia diu que si nun alumne exigeix ensenyament en castellà tots els estudiants de la mateixa classe hauran de seguir la classe en  castellà i deixar el català o l'idioma que sigui.  Passen coses que no sabem si tenen alguna cosa a veure per properes eleccions i per tant són pur electoralisme, o demostren un desconeixement de la realitat i circumstàncies socials que han de presidir l'aplicació de la llei i els reglaments.  No he trobat al diccionari la paraula descontracte que m'acabo d'inventar, encara que té molt a veure amb desconsideració i descontrol. Gene Sharp, col·laborador de la Albert Einstein Institution de Boston, en el seu estudi "de la dictadura a la democràcia" explica que el patiment per una repressió imposada a gent no violenta, permet defensar per el convenciment la justícia de les reivindicacions. El pacifisme canvia les situacions, pot arribar a promoure un grau sarisfactory de poder en les relacions per els demòcrates. Cal acomodar.se amb la realitat o convèncer, convertir. Oposar la força contra la força ens allunya de la solució pacífica dels conflictes i de la no violència. Les normes de sempre, els principis generals, els pactes socials ha de ser respectats per tots els que creuen en una societat tolerant, generosa amb els febles i capaç de comprendre i solucionar els problemes del dia a dia, fins i tot omplir els bancs dels aliments avui mancats d'aliments nutritius per la mainada. Una forma de violència moral és fer passar gana a qui no té ni reb res.

el carrer estret

/ dimecres, 10 d’abril del 2013 /
Ens volen dur a un carreró sense sortida on saben que anem a perdre. Volen que anem a Les Corts on ells tenen majoria per discutir el no res i que votin cointra tot el que podre proposar. Voldrien repetir la història del Lehendakari Ibarretxe. Diuen que no hi ha res per fer diàleg. No esn reconeixen com a nació i diuen que no ens volen deixar anar. No som en temps del poble d'Israel que volia marxar d'Egipte, som en temps d'un poble que vol governar-se a ell mateix  damunt la mateixa terra que el va veure nèixer. No som un poble per conduir  a la cambra fosca.  Espanya guianya temps  i com  planteja l'editorial de La Vanguardia d'avui, es planteja a la llarga un nou model de convivència amb una reforma constitucional possible. I per fer temps parlaran d'un nou model de financiació autonòmic pactat entre totes les autonomies. Retallaran les competencies municipals, però mantindran l'estat autonòmic. Cal no enganyar-se, doncs volen provocar, com diu en Jaume Barberà en el seu llibre  <<s'ha acabat el bròquil>> una situació de pessimisme crònic entre els catalans, fer fracassar el moviment d'emancipació que ha florit a Catalunya, ser subjectes de la nostra història acabar amb  la indefensió seculare la casa catalana, poder decidir com voler ser i com volem viure. No hem de tenir pressa. Ahir ja ho deia. La intel·ligència i la prudència per damunt de la irreflexió i la precipitació. Primer construir l'esperit unitari a Catalunya i el plantejament a seguir amb un govern de concentració nacional. És l'hora de la unitat d'acció amb independència de les marques i la clientela dels partits.

fer caure la paret

/ dimarts, 9 d’abril del 2013 /
El President del govern espanyol Senyor Mariano Rajoy ha dit aquest matí que de consulta sobiranista a Catalunya, res de res i que si volem alguna cosa que la demanem a les Corts com va fer el President Basc Sr. Ibarretxe.  Es a dir que convida al fracàs al President de la Generalitat. Diumenge, en una trobada privada i confidencial, sembla, el cap de la oposició espanyola Sr. Rubalcaba va fer un plantejament similar  oposant-se a la consulta que vol fer la Generalitat seguint el mandat del Parlament i els acords signats amb ERC.  La paret contra el dret a decidir ha sigut aixecada per govern i oposició, ratificant el que ja ens havien anunciat durant la darrera campanya electoral de les eleccions generals del 2011 i les darreres de 2012 a Catalunya.  No han canviat res les posicions d'uns i altres. I Catalunya s'ha de plantejar quin camí seguir davant tanta negativa a dialogar res.  És que no hi ha res per negociar, cap possiblitat d'entesa en res. El poder central vol exercir de poder central i farà tot el que legalment i extraoficialment estigui en la seva mà per impedir que Catalunya accedeixi a un règim de llibertat nacional. Els 10 milions d'euros amb que s'ha dotat el CNN per enturbiar el món català no són homologables amb les operacions d'espionatge polìtic per detectius privats  ara denunciades. Catalunya passa per un moment delicat i necessita decisions meditades amb serenor. Fer caure les parets que ens aixequen les polítiques centralistes és la primera resolució que cal prendre. Però no amb l'immediatesa que voldrien el govern i la oposició d'Espanya. Caldrà endarrerir propostes i esperar a la  propera caiguda  electoral del govern i de la oposició espanyoles. El poble espanyol que comença a entendre el problema, que ja no és ignorant de la veritat històrica, posarà els seus dirigents allloc que els correspon. Catalunya és un poble que sap esperar. Ho ha fet durant segles, i uns mesos més no ha de ser un obstacle insalvable, quan de fer caure els murs del silenci i el negacionisme ens cal. Ara hem d'aprofitar també per construir alternatives i preparar les properes eleccions municipals i europees. Un bloc electoral unitari catalanista amb uns acords de consens seria una bona proposta per escombra tota representació dels partits unionistes i del fals diàleg. Tanbé ens hem de plantejar  quina defensa dels drets de Catalunya a Europa, quina esquerra ens cal pel futur, quina democràcia i quines reformes  per millorar la qualitat de vida i l'esperit solidari.

atur, corrupció, fraus i polítics

/ dilluns, 8 d’abril del 2013 /
Quan ens diuen que el Rei  intentava convèncer els americans per què l'ajudessin a cobseguir la jubilació del general Franco, no és pot duir que fossinb actes d'espionatge a favor d'una potència estrangera. El Rei actual feia la seva polìtica perquè s'afonava que les coses no podien cintinuar igual. Va veure que l'immobilisme porta a l'aïllament, facilita la corrupció, degenera la vida política.
Ara ens recorden els sondeigs d'opinió  i enquestes del CIS q,ue per les mostres obtingudes els ciutadans senyalen com a primers problemes l'atur, la corrupció, els fraus i els partits polítics. Però no diuen que la intenció de vot  devalúa el PP i el PSOE a la vegada. El més important és que en unes eleccions celebrades ara el PP no obtindria ni  la majoria simple, com tampoc el PSOE. Tots dos partits serien minories majoritàries i haurien de fer coalicions o intentar governar en minoria. No es preveu cap canvi a millor per els partits que volien inventar un nou bipartidisme a Espanya si no canvia el sistema electoral, la llei de partits, la llei de financiació dels partits i sindicats, si no hi ha un daltabaix. Però res ni beneficiarà la posició de manca de diàleg dels grans partits espanyols. Amb el seu fracàs, és patent el fracàs d'un unionisme a la força contra la veu del poble. Ara caldria que el Rei parlés amb els americans per explicar-los que es va equivocar dient que Catalunya és una quimera i que el cas dels catalans segeuix viu.  Li cal rectificar. Millor que el Rei que ha deixat de ser imparcial recomani al Govern espanyol pactar amb Catalunya i es deixin d'amenaces i polítiques declaracions d'incultura històrica, silencis i bloqueig, crits i insults. Guanyar temps no solucionarà el problema a l'Estat espanyol. Els catalans sabem perdre. Portem resistint tres segles i sabem que la defensa de la terra no ha acabat. Anirem tots millor i esmerçarem menys energies per dedicar-les  tots a cooperar i aixecar  la indústria i les exportacions d'uns i altres. Espanya hio necessita tant com nosaltes. Però ha de demostrar comprensió, respecte i amor a la llibertat també de les demés cultures ibèriques i europees.

drets constitucionals i veritat històrica

/ diumenge, 7 d’abril del 2013 /
Paul Preston treu per el dia del llibre << el zorro rojo>> presentant a  Santiago Carrillo como un estalinista, mentider, i gairebé partidari dels assessinats del partit comunista durant la guerra civil. Sorprèn ara aquesta afirmació de l'hispanista anglès, doncs  Carrillo amb erl seu testament polìtic semblava simpàtic.  Josep Tarradellas no era amic dels comunistes, com tampoc en Pallach, però va anomenar Conseller en Guti. Vells comunistes que es diuen reconvertits  a la demoicràcia parlamentària encara els trobarem avui a Catalunya en partis catalanistes i d'esquerres. El significat del comunisme en les revoltes és el de la revolució. No coneixien altra paraula quan la oportunitat que ells  denominen condicions objectives s'els posa de favor com els vents poden moure un vaixell a vela.  Però no es valora que els comunistes van col·laborar en el canvi del vell sistema. varem passar de la dictadura a una monarquia parlamentària sense gaires dificultats. Durant la transició i els després del cop de Tejero, el carrer fou controlat pels comunistes. I quan es va produir la temptativa de cop d'estat del 1981 els comunistes van formar a favor del manteniment de les institucions. Carrillo fou el primer en cridar viva el Rey! . Tot va seguir igual. Tots ens varem  aplegar en la defensa dels drets constitucionals que acabavem d'aprovar en referèndum el 1978. Sense els comunistes non hi havia democràcia. La dreta reacionària, contrària a un règim de llibertats encara remenava la cua i gaudia de representació Parlamentària amb en Blas Piñar. La història del feixisme a Espanya encara no s'ha escrit tota com tampoc la dels revolucionaris. L'holocaust posterior a la guerra civil s'ha vist com les pel·licules del final del nacional socialisme. Però la realitat l'anem descubrint dia a dia. Ara ja sabem que Joan de Borbó, el fill del Rei Alfonso XIII, que vivia a Estoril,  no era pobre, tot i que no rebutjava els diners que li portaven els ignorants monàrquics de l'interior. Entre uns i altres anirem coneixent la veritat històrica que ens han volgut amagar. La transició fou un disseny de pactes i intrigues que encara continuen. Ara no convé a les intitucions de la Constitució de 1978 que el Rei perdi el seu paper d'àrbitre, doncs el cas dela seva filla Cristina ja l'ha perdut. Donant aquest pas, la monarquia ha fet perdre tot sentit a la Constitució i al crit de <<Viva el Rei>> de Santiago Carrillo. Hauria sigut millor haver dit <<visca la República>>?

desafecció, decepcions, ruptura

/ dissabte, 6 d’abril del 2013 /
Ni l'ex ministre Sr. Majó pot negar que respirem desafecció de la política actual, decepció dels polítics en general, que els més volem un canvi radical que tingui més en compte l'educació, la sanitat, el dret a a vivenda, el dret a viure en llibertat i no sotmesos a l'exili de l'emigració, la diàspora de la creatovotat i l'energia social.  Les veus úniques dels partits parlamentaris i no obrirse a la construcció d'una esquerra nova ofeguen les possibilitats del canvi i ruptura amb el passat que demanem grans i joves. Els indignats segueixen sense trobar partit, ni volen constituir-lo. El que compte són els moviments populars, els scraches, exigir transparència  autèntica i sense limitacions en tot lo públic. Es demana més intervenció de l'Estat segons diu el BBVA en un estudi del que ahir informava la premsa. Però no ens consta si es  tracte d'una intervenció assistencial  o  d'una interferència en la vida privada i la llibertat de les persones. L'excés de reglamentarisme que vol dir intervencionisme semopre acaba produint limitacions  de la vida social que el poble acaba rebutjant, com rebutja l'actual sistema neocapitalista basat en l'especulació. Els governants i la oposició comencen a ser considerats hereus de la dictadura econòmica que ens ha conduit a la bombolla i la crisi financera generada per enmpresaris dits d'èxit amb sucosos comptes a paradisos fiscals. L'egoísme del capital no ha quedat dissimulat ni  per donacions caritatives ni per aportacions d'obres d'art a museus. Les diferències socials també ajuden a propmoure la decepció, el rebuig, la desafecció, el desig de ruptura. La sensibilitat social comença a no veure's en el Govern conservador  que ho veu tot amb màquina de calcular i parla amb els periodistes a través d'una pantalla de televisió, sense admetre preguntes indiscretes que pot ser servirien per clarificar la situació i on anem amb les mesures que han prés i el que reclamanen en defensa dels sous retallats dels funcionaris i pensionistes altres Tribunals constitucionals estrangers, però europeus.

necessària unitat nacional catalana

/ /
El President Mas demana unitat i que li aprovin els pressupostos. El dirigent d'ERC li diu que no pensa aprovar aquestos pressupostos. També li va oferir el President fer govern, com tanmateix ho ha ofert al Partit socialista. ERC dona suport a CiU en el Parlament de Catalunyas per no tocar Josep Antoni Durean Lleida, el polític que es diu incomprès, i després torna a embrancar-se en discutir tot el que fa CiU. Sembla que ERC que només té 25 diputats vulgui dirigir el govern de Catalunya que en té 50, des de fora.  Aquesta mena d'oposició corresponsable a mitges no s'entèn. Atés no és pot  reduir la discussiò política a qüestions econòmiques. Amb diners o sense diners la família catalana ha de tirar endavant. I no es poden demanar crèdits  internacionals si no hi han banquers disposats a donar-los. Els dirigents polìtics que no són al govern efectju de Catalujnya haurien de pensar que segons els darrers sondeigs, com explicava aquesta nit Josep Cuní des de la 8, el Partit Popular no arribaria a obtenir el 50% dels vots en cas d'eleccions ara. El Partit popular minat per els mateixos barons  o cacics polítics que van minar la UCD de Suarez  en el Congrés celebrat a Palma de Mallorca com explicava  el periodista Manolo Milian Mestre en el mateix programa, sap avui que la seva polìtica està condemnada per els electors que també creuen que no hi ha igualtat en la justícia encara que ho digués el Rei en el seu  darrer missatge de Nadal. Que el Fiscal anticorrupció presenti recurs contra la imputació de la Infanta Cristina per presumpta cooperació necessària li fa més mal a la institució  dela monarquia i a la credibilitat de la igualtat en l'aplicació de la Llei, per molt que el Princep Felip vulgui dir en un acte celebrat a Barcelona repartint els titols dels nu Jutges que confia en la independència de les noves generacions de Jutges i jutgesses. Els partits catalanistes  parlamentaris sembla que posant els seus plantejaments per davant no s'adonen de la greu situació  de supervivència al carrer amb farmàcies sense diners, gent desnonada pels bancs, augment de l'atur i la caiguda d'empreses en situació de concurs de creditors,  famílies sense res per dinar ni per sopar, talls acumulats d'aigua i llum en vivendes particulars, ni fan res efectiu per ajudar a paliar la situació excepte caritas, les parròquies, la Creu Roja, i el banc dels aliments, que no es pensin que anirem millor no aprovant el pressupost que presenti el Govern català al Parlament.  Les coses no estan per aventures minoritaries. Miri ara l'esquerra  que vol ser oposició i suport de Govern, que no la minin els mateixos càrrecs que van minar el tripartit. Si volen renovar la polìtica com diuen i regenerar, renovin també els candidats i els projectes polítics que no acaben de definir, i no facin com les empreses que miren abans el que arriba que  el que allunyen. Ara toca unitat i concentració política per Catalunya en lloc de discrepar obertament via mitjans i fer electoralisme. És el que veu el ciutadà que no es dedica a conspirar. Manca pragmatisme  i diplomàcia a la polìtica catalana.

hipocresia, diners i poder

/ dijous, 4 d’abril del 2013 /
Ens assebentem per la premsa de que l'expresident del govern espanyol Srt. Aznar i la seva familia van disfrutar de classes de golf gratuites à càrrec d'institucions públiques, que l'extresorer del Partit Popular no aclareix l'origen de la seva fortuna depositada a comptes de bancs suissos, que el Rei va rebre en herèncioa del seu pare, que tots creiem pobre, mort a Espanya ja  ascendit a Almirall espanyol, una important quantitat de diners en comptes a Suissa dels que no se sap l'origen ni que n'ha fet el Rei que la Casa Reial es mostra sorpresa perquè la infanta Cristina de Borbón hagi sigut imputada en  el cas Nóos, fundació constituida amb aparents finalitats caritatives, que vivia del diner públic de la que sense cap esforç obtenia importants guanys en participacions d'altres societats privades beneficiaries finals o intermediaries, que la Fiscalia anticorrupció anuncii recurs contra la interlocutòria d'imputaciò dictada pel Jutge d'Instrucció, que la privatització de serveis pùblics de sanitat a la Comunitat de Madrid produeix beneficis a una empresa dirigida per l' exconseller de sanitat. Mentres tant, la Reina Sofia, per setmana santa marxava de vacances a Marivent sense el Rei. La Monarquia espanyola és evident que està tocada pel desgast i el desprestigi, i que la premsa a nivell mundial destaca l'affaire de la princesa Cristina. L'abús, la mentida per guanyar diners, dir el contrari del que es pensa, aprofitar-se del poder i d'una aureola de fals prestigi prefabricat per hàbils campanyes de propaganda institucional, aprofitar-se del poder i de l'estatus familiar per fer saqueig de diners públics en profit propi, amb la col·laboraciò de coneguts representants polìtics conservadors a Balears i València, desviar els diners a paradisos fiscals i no declarar.-los a la Hisenda espanyola, proclamar.-se defensor de la legalitat i cometre actes no exemplars en desprestigi propi i de la institució a la que es pertany, amb ostentació del carisme monàrquic, adornat de riquesa oculta és a la fi la gran hipocresia d'una societat malalta. A Déu gràcies informar de la corrupció dels càrrecs públics ha deixat de ser tabú històric a Espanya.  Amb la llibertat d'informació la doble moral de càrrecs i funcionaris sempre queda al descobert. Laus Deo.

lleis i limitacions a la llibertat

/ dimarts, 2 d’abril del 2013 /
Quan alguns celebren el  500 aniversari del príncep de Maquiavelo, obliden que Montesquieu no va escriure per censurar el que ja estava establert en els diferents països. Volia que els homes es guaríssin dels prejudicis. Les lleis no són una fatalitat. Tenim costums i lleis fetes abans que les actuals, principis que estan per damunt de les lleis. Les lleis humanes no són equiparables a les físiques, doncs no són invariables. Seguint Montesquieu els homes a diferència també dels animals estan units pel coneixement. Existeixen lleis que donen origen a la llibertat, doncs la llibertat està en relació amb el ciutadà, i segions Montesquieu no s'ha d'estudiar la llibertat política tant sols en la seva relació amb la constitució. Pot succeïr que la constituciò sigui lliure i no ho sigui el ciutadà, o que el ciutadà sigui lliure i no ho sigui la constitució. El fet de ser lliure i el dret a la llibertat poden no coincidir. Quan parlem de les limitacions a la llibertat encara ens fixem en les lleis penals. La seguretat és la llei que gradua la llibertat. La seguretat és també un indicador electoral. Ja no es considera delicte d'alta traició fer prediccions sobre la mort d'un rei com passava en temps d'Enric VIII d'Anglaterra. En una democràcia no es prohibeixen els escrits satírics ni es persegueixen penalment els dibuixants satírics. És infàmia la acusacipò injusta que   Montesquieu ens recorda que ja fou coneguda en temps de l'Imperi Roma com també la vigilància de l'acusador injust per evitar el suborn dels jutges i dels testimonis. Cal no oblifar a més que els costums dels governants poden contribuir a la llibertat tant com les lleis, doncs els governs despòtics anularan les llibertats segons les seves ambicions i conveniències. Una de les coses que deia Maquiavelo en el seu Príncep dedicat a Lorenzo de Medicis és que els princeps savis i els estats ben ordenats van tenir sempre cura de no crear malcontentament entre els nobles i de tenir content el poble, doncs el princep ha d'evitar ser avorrit i despreciat i ha d'evitar també no deure el seu tro a l'exercit o al poble que és com juistificava Maquiavelo la monarquia hereditària. En el moment que una monarquia és creada per llei o una constitució, una altra llei o una modificació constitucional canviant la forma d'estat, en un exercici de llibertat política del poble pot abolir la monarquia. La llei i la constitució com a lleis que no són invariables no poden crear monaquies perpetues ni impedir al poble canviar la forma d'estat. La llei limitadora  de la llibertat del poble a decidir produiria el malcontentament a que es referia Maquiavelo a l'hora de parlar de com els princeps poden ser censurats.

resurrecció de la intel·ligència

/ dilluns, 1 d’abril del 2013 /
Som en temps en que una part de l'esquerra desconeix l'existència del pluralisme i exigeix veu única malgrat que  Carles Marx, el creador de l'esquerra revolucionaria moderna, no s'oposava al pluralisme.  Aquesta veu única alguns nous dirigents la volen també als partits, no admeten la discrepància interna, ni corrents d'opinió. Impossibilitan l'evolució de l'esquerra que diuen defensar. La fan monolìtica.  Potencien l'immobilisme ideològic. De Marx han copiat i mantenen la tesi de la vanguardia dirigent. Però no s'adonen que som en democràcia, amb l'obligat respecte al diàleg i regles de construcció social. En canvi, al poder  més tradicionalment conegut com monolític amb una veu única, a l'esglèsia Catòlica acaba d'arribar un Papa que abans de ser-ho ja dialogava amb rabins jueus o parlava del paper de les religions. Fa pocs dies l'hem vist abraçar-se amb dirigents religiosos d'altres religions i demanar als pastors que surtin a trobar.se amb els fidels en lloc de gestionar rites i tradicions. Aquest Papa, que ja és ell mateix un Papa mòbil,  comparteix  la idea de que les veritats no es poden imposar arbitrariament, és contrari al fonamentalisme i a deixar-se manipular. També diu que els polìtics no han de voler traslladar les seves conviccions personals a la llei. Parla de la política com una acció de construcció. Condemna tant el comunisme com  el capitalisme salvatge. Reconeix l'existència d'una propietat privada però amb l'obligació de socialitzar-la d'una manera justa, s'ha de considerar la dimensió del deute social. El Papa Francesc és manifesta contrari al sorteig de rellotges de luxe en sopars per racaudar diners amb finalitats caritatives Les seves opinions sobre el poder, el diner,  les religions,el comunisme i el capitalisme podem llegir en el llibre <<Sobre elo cielo y la tierra>> que editat per Random House Mondadori recull un llarg diàleg del aleshores Cardenal Jorge Bergoglio amb el Rabí Abraham Skorka. És un llibre recomenable per entendre i comprendre que el conservadurisme i el tradicionalisme immobilista de la ostentació en el cos eclesiàstic, la compravenda d'espai al cel, s'han acabat. El nou Papa tampoc és partidari de beneïr guerres per molt santes que es presentin. La Pau  i l'amor al pròxim és la clau del progrés i l'evolució cap una societat mé justa. Que Déu en els guardi molts anys, el necessitem, és el símbol de la resurrecció de la intel·ligència al servei de la pau, el progrés social i el diàleg.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger