desafecció, decepcions, ruptura

Ni l'ex ministre Sr. Majó pot negar que respirem desafecció de la política actual, decepció dels polítics en general, que els més volem un canvi radical que tingui més en compte l'educació, la sanitat, el dret a a vivenda, el dret a viure en llibertat i no sotmesos a l'exili de l'emigració, la diàspora de la creatovotat i l'energia social.  Les veus úniques dels partits parlamentaris i no obrirse a la construcció d'una esquerra nova ofeguen les possibilitats del canvi i ruptura amb el passat que demanem grans i joves. Els indignats segueixen sense trobar partit, ni volen constituir-lo. El que compte són els moviments populars, els scraches, exigir transparència  autèntica i sense limitacions en tot lo públic. Es demana més intervenció de l'Estat segons diu el BBVA en un estudi del que ahir informava la premsa. Però no ens consta si es  tracte d'una intervenció assistencial  o  d'una interferència en la vida privada i la llibertat de les persones. L'excés de reglamentarisme que vol dir intervencionisme semopre acaba produint limitacions  de la vida social que el poble acaba rebutjant, com rebutja l'actual sistema neocapitalista basat en l'especulació. Els governants i la oposició comencen a ser considerats hereus de la dictadura econòmica que ens ha conduit a la bombolla i la crisi financera generada per enmpresaris dits d'èxit amb sucosos comptes a paradisos fiscals. L'egoísme del capital no ha quedat dissimulat ni  per donacions caritatives ni per aportacions d'obres d'art a museus. Les diferències socials també ajuden a propmoure la decepció, el rebuig, la desafecció, el desig de ruptura. La sensibilitat social comença a no veure's en el Govern conservador  que ho veu tot amb màquina de calcular i parla amb els periodistes a través d'una pantalla de televisió, sense admetre preguntes indiscretes que pot ser servirien per clarificar la situació i on anem amb les mesures que han prés i el que reclamanen en defensa dels sous retallats dels funcionaris i pensionistes altres Tribunals constitucionals estrangers, però europeus.