pressió constant, crisi d'Estat
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 22 d’abril del 2013 /
Posted in
equilibri,
poder legislatiu,
poder moderador
La crisi d'Estat no érs cosa nova. Adolfo Posada ja ho plantejava els anys 30 quan deia que l'actuació de les masses influia en la vida dels Estats i en la dekls Estats de tradició constitucional. Els moviments de masses poden amb la rigidesa de qualsevol Estat i amb els de tradició constiticional. Hem d'anallitzar si som en temps de pugna de valors i interessos, si son o no duraders els conceptes que consideravem definitius al final de la segona Guerra mundial, com ha demostrat la desapariciò de la democràcia cristiana com a força política a Europa, mentres l'Estat ha seguit existint basat en la Constitució del moment, apropiant-se de fet de la facultat de definir l'ordre jurídic malgrat els poders legislatius. L'Estat com els mercats poden empènyer la societat a una situació de crisi de difícil superació, crear condicions objectives per què fracassin els partits amb els seus dissenys polítics impossibilitant l'execució dels programes de govern. L'Estat ni protegeix el ciutadà ni fomenta el desenvolupament i el progrés de la societat, ni la igualtat de relacions entre empresaris i treballadors. Encara està en discussió qui té la sobirania política, digui el que digui la Constituciò de torn. L'evolució del pensament polític que arrenca de la Revolució francesa, la revolució de la independència americana i en la revoluciò industrial britànica ha produit la creació dels nous poders moderadors i equlibradors de les controversies que apareixen en el dret polìtic dels pobles democràtics. Ara, però, com a resultat del poder creixent de l'Estat, trobem democràcies sense demòcrates pel monopoli de la sobirania política en mans de la classe polìtica que els moviments de masses no poden desplaçar ni revocar.Les ideologies i les creences han perdut sentit permetent avançar les idees doctrinàries. Alguns partits han optat per aquesta via afeblint les llibertats i l'equilibri de forces que el constitucionalisme hauria de garantir a l'ensems que l'esperit crític amb la llibertat d'expressió.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada