necessària unitat nacional catalana
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 6 d’abril del 2013 /
Posted in
igualtat,
independència judicial,
pragmatisme,
unitat nacional
El President Mas demana unitat i que li aprovin els pressupostos. El dirigent d'ERC li diu que no pensa aprovar aquestos pressupostos. També li va oferir el President fer govern, com tanmateix ho ha ofert al Partit socialista. ERC dona suport a CiU en el Parlament de Catalunyas per no tocar Josep Antoni Durean Lleida, el polític que es diu incomprès, i després torna a embrancar-se en discutir tot el que fa CiU. Sembla que ERC que només té 25 diputats vulgui dirigir el govern de Catalunya que en té 50, des de fora. Aquesta mena d'oposició corresponsable a mitges no s'entèn. Atés no és pot reduir la discussiò política a qüestions econòmiques. Amb diners o sense diners la família catalana ha de tirar endavant. I no es poden demanar crèdits internacionals si no hi han banquers disposats a donar-los. Els dirigents polìtics que no són al govern efectju de Catalujnya haurien de pensar que segons els darrers sondeigs, com explicava aquesta nit Josep Cuní des de la 8, el Partit Popular no arribaria a obtenir el 50% dels vots en cas d'eleccions ara. El Partit popular minat per els mateixos barons o cacics polítics que van minar la UCD de Suarez en el Congrés celebrat a Palma de Mallorca com explicava el periodista Manolo Milian Mestre en el mateix programa, sap avui que la seva polìtica està condemnada per els electors que també creuen que no hi ha igualtat en la justícia encara que ho digués el Rei en el seu darrer missatge de Nadal. Que el Fiscal anticorrupció presenti recurs contra la imputació de la Infanta Cristina per presumpta cooperació necessària li fa més mal a la institució dela monarquia i a la credibilitat de la igualtat en l'aplicació de la Llei, per molt que el Princep Felip vulgui dir en un acte celebrat a Barcelona repartint els titols dels nu Jutges que confia en la independència de les noves generacions de Jutges i jutgesses. Els partits catalanistes parlamentaris sembla que posant els seus plantejaments per davant no s'adonen de la greu situació de supervivència al carrer amb farmàcies sense diners, gent desnonada pels bancs, augment de l'atur i la caiguda d'empreses en situació de concurs de creditors, famílies sense res per dinar ni per sopar, talls acumulats d'aigua i llum en vivendes particulars, ni fan res efectiu per ajudar a paliar la situació excepte caritas, les parròquies, la Creu Roja, i el banc dels aliments, que no es pensin que anirem millor no aprovant el pressupost que presenti el Govern català al Parlament. Les coses no estan per aventures minoritaries. Miri ara l'esquerra que vol ser oposició i suport de Govern, que no la minin els mateixos càrrecs que van minar el tripartit. Si volen renovar la polìtica com diuen i regenerar, renovin també els candidats i els projectes polítics que no acaben de definir, i no facin com les empreses que miren abans el que arriba que el que allunyen. Ara toca unitat i concentració política per Catalunya en lloc de discrepar obertament via mitjans i fer electoralisme. És el que veu el ciutadà que no es dedica a conspirar. Manca pragmatisme i diplomàcia a la polìtica catalana.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada