el carrer estret

Ens volen dur a un carreró sense sortida on saben que anem a perdre. Volen que anem a Les Corts on ells tenen majoria per discutir el no res i que votin cointra tot el que podre proposar. Voldrien repetir la història del Lehendakari Ibarretxe. Diuen que no hi ha res per fer diàleg. No esn reconeixen com a nació i diuen que no ens volen deixar anar. No som en temps del poble d'Israel que volia marxar d'Egipte, som en temps d'un poble que vol governar-se a ell mateix  damunt la mateixa terra que el va veure nèixer. No som un poble per conduir  a la cambra fosca.  Espanya guianya temps  i com  planteja l'editorial de La Vanguardia d'avui, es planteja a la llarga un nou model de convivència amb una reforma constitucional possible. I per fer temps parlaran d'un nou model de financiació autonòmic pactat entre totes les autonomies. Retallaran les competencies municipals, però mantindran l'estat autonòmic. Cal no enganyar-se, doncs volen provocar, com diu en Jaume Barberà en el seu llibre  <<s'ha acabat el bròquil>> una situació de pessimisme crònic entre els catalans, fer fracassar el moviment d'emancipació que ha florit a Catalunya, ser subjectes de la nostra història acabar amb  la indefensió seculare la casa catalana, poder decidir com voler ser i com volem viure. No hem de tenir pressa. Ahir ja ho deia. La intel·ligència i la prudència per damunt de la irreflexió i la precipitació. Primer construir l'esperit unitari a Catalunya i el plantejament a seguir amb un govern de concentració nacional. És l'hora de la unitat d'acció amb independència de les marques i la clientela dels partits.